Carlos Sousa Álvarez de Toledo
Carlos Sousa Álvarez de Toledo (València, 16 de novembre de 1862 - 1937) fou un militar i polític valencià, marquès de Sotelo. Ingressà a l'Exèrcit Espanyol el 1879, dins la branca de Marina, i va lluitar a Filipines en la Guerra Hispano-estatunidenca (1898). Quan tornà fou traspassat a l'exèrcit de terra i nomenat Comandant Militar de Castelló, fins que el 1918 fou nomenat Comandant en cap de València. El 1924 passà a la reserva amb el grau de contralmirall.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
1862 València |
| Mort | 1937 (74/75 anys) |
 Diputat de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
| 10 d'octubre de 1927 – 15 de febrer de 1930 | |
 Alcalde de València | |
| 15 de gener de 1927 – 1 de març de 1930 | |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític |
 | |
Fou un dels militars que va donar suport la dictadura de Primo de Rivera, qui el va nomenar cap de la Unión Patriótica a València. El 1927 fou nomenat alcalde de València, i durant el seu mandat es va pavimentar l'avinguda del Regne de València, es va reformar l'edifici de l'Ajuntament i s'inauguraren els ponts de Natzaret i d'Aragó. Quan va caure la dictadura de Primo de Rivera va dimitir.[2] Quan fou proclamada la Segona República Espanyola Manuel Azaña el va fer empresonar un temps.
ReferènciesModifica
- ↑ Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.537. ISBN 9788495484802.
- ↑ Índex del Congrés dels Diputats
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Luis Oliag Miranda |
Alcalde de València 1927–1930 |
Succeït per: José Maestre Laborde-Boix |