Carlos Sousa Álvarez de Toledo
Carlos Sousa Álvarez de Toledo (València, 16 de novembre de 1862 - 1937) fou un militar i polític valencià, marquès de Sotelo. Ingressà a l'Exèrcit Espanyol el 1879, dins la branca de Marina, i va lluitar a les Filipines en la Guerra Hispano-estatunidenca (1898). Quan tornà fou traspassat a l'exèrcit de terra i nomenat Comandant Militar de Castelló, fins que el 1918 fou nomenat Comandant en cap de València. El 1924 passà a la reserva amb el grau de contralmirall.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1862 València |
Mort | 1937 (74/75 anys) |
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 | |
Batle de València | |
15 gener 1927 – 1r març 1930 ← Luis Oliag Miranda – José Maestre Laborde-Boix → | |
Alcalde | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Fou un dels militars que va donar suport la dictadura de Primo de Rivera, qui el va nomenar cap de la Unión Patriótica a València. El 1927 fou nomenat alcalde de València, i durant el seu mandat es va pavimentar l'avinguda del Regne de València, es va reformar l'edifici de l'Ajuntament i s'inauguraren els ponts de Natzaret i d'Aragó. Quan va caure la dictadura de Primo de Rivera va dimitir.[2] Quan fou proclamada la Segona República Espanyola Manuel Azaña el va fer empresonar un temps.
Referències
modifica- ↑ Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.537. ISBN 9788495484802.
- ↑ Índex del Congrés dels Diputats