Obre el menú principal

Carlos Trillo

escriptor i guionista de còmics argentí

Carlos Trillo (Buenos Aires, 1 maig del 1943 - Londres, 7 maig del 2011) va ser un escriptor i guionista de còmics argentí. Va col·laborar amb nombrosos autors argentins com Alberto Breccia, Enrique Breccia, Domingo Mandrafina, Horacio Altuna, Juan Jiménez, Carlos Meglia, Eduardo Risso, Ernesto García Seijas, entre d'altres. Va rebre dues vegades el premi Yellow Kid al Millor Autor Internacional (1978 i 1996) i el premi al millor guió del Festival del Còmic d'Angulema (1999).

Infotaula de personaCarlos Trillo
Biografia
Naixement 1r maig 1943
Buenos Aires
Mort 8 maig 2011 (68 anys)
Londres
Activitat
Ocupació Autor de còmics, guionista i escriptor
Gènere artístic Còmic

IMDB: nm1253516
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Inicis

Carlos Trillo va començar la seva tasca professional en 1963 i l'any següent va entrar a treballar a la revista Patoruzú (en la qual va col·laborar fins al 1968) i després a l'editorial García Ferré, escrivint per a aquesta últims contes i notes d'estil periodístic a més de guions per a les sèries de còmic de la publicació: Hijitus, Antifaz, Topo Gigio i La Familia Panconara, entre d'altres. El 1972 va començar a treballar a la revista Satiricó , on va treballar al costat de Oswal, Horacio Altuna i Lito Fernández.

Maduresa

El 1975 va anar a treballar a la revista Mengano , en la qual va col·laborar des del número u amb Altuna i va fer Un tal Daneri al costat de Alberto Breccia. Amb el fill d'Alberto, Enrique Breccia, va fer entre 1977 i 1982 Alvar Major , publicada íntegrament a la revista Skorpio d'Argentina i també a Itàlia, Espanya i França.

Amb Horacio Altuna, Carlos Trillo va ser el creador de la popular tira còmica El Loco Chávez que es va publicar diàriament al diari Clarín de Buenos Aires entre el 26 de juliol de 1975 i el 10 novembre de 1987. El protagonista, Chávez, és un periodista que a través de les seves aventures narra el dia a dia que viu el país, amb els conflictes socials, els vaivens econòmics, etc.

Posterior-ment varen ampliar les seves col·laboracions a diversos còmics, entre d'altres el més nomenat va ser Las puertitas del Sr. López que va aparèixer per primera vegada a la revista de contes de ciència de ciència-ficció El Péndulo a l'octubre del 1979, i després a la revista Humor Registrado des del 1980. El protagonista, López, és un oficinista covard i incapaç de rebel·lar-se, que ingressa a altres mons traspassant portes (sempre les d'un bany), però sempre torna a la seva realitat. Realitzada i publicada en ple Procés de Reorganització Nacional, Horaci Altuna explica que: " La història tractava d'un tipus molt pusil·lànime, era una visió de l'Argentina sota la dictadura." .[1] Se'n va fer, una peli-cula l'any 1988, va obtenir el Gran Premi al Festival Chaplín de l'Humor, a Vevey, Suïssa.

Ja l'any 1982 varen publicar El último recreo a la revista espanyola 1984 . A Argentina la sèrie va començar a Superhumor, que va publicar tres episodis, per continuar a la revista Fierro, a partir del núm. 7. L'argument de l'obra és que després de l'explosió d'una bomba que elimina únicament a aquells que han arribat a la maduresa sexual, els nens son els únics supervivents, s'han d'espavilar per sobreviure en un món sense adults. No triguen a aparèixer els vicis dels adults, i afloren l'egoisme i la violència, a mesura que es perd la innocència.

El Negro Blanco, amb el dibuixant Ernesto García Seijas, va representar la continuïtat d'El Loco Chávez a les pàgines de Clarín des de setembre del 1987.

Aventura editorial

Va fundar El Globo Editor, que va editar les revistes Puertitas (1989) i Puertitas Supersexy (1992).[2]

Amb Jordi Bernet i Eduardo Maicas van fer Clara de noche, historieta còmica setmanal, publicada a la revista El Jueves a l'estat espanyol i al diari Página/12 a l'Argentina. Les historietes explican la vida quotidiana d'una prostituta que, a més, ha de criar un fill. L'autor va explicar que Clara de noche va sorgir quan l'editor li va sol·licitar que li portés «un personaje de puta madre».[3]

Entre el 28 d'abril de 2002 i el 6 de setembre de 2003 va publicar a Clarín CaZados, amb O'Kif.

Va morir a Londres, el 7 maig del 2011, mentre gaudia d'un viatge de vacances. Estava casat amb l'escriptora argentina Ema Wolf, amb qui va tenir 2 fills.

ObraModifica

Llistat de publicacions i personatges, on Carlos Trillo, hi ha participat, en part o en la seva totalitat.
Any Títol Dibuixant Tipus Publicació
1975 Un tal Daneri Alberto Breccia Sèrie de 8 episodis Mengano
26/06/1975 a 10/11/1987 El Loco Chávez Horacio Altuna Tira de premsa Clarín
1976 El buen dios Enrique Breccia
1976-1978 Detective's Studio Pérez d´Elias Skorpio
1976-1978 Nadie Alberto Breccia Sèrie de 14 episodis Ediciones Récord
1977 Foster de las Islas Víctor H. Arias Skorpio
1977-1982 Alvar Mayor Enrique Breccia Skorpio
06/1978 Kangaroo O'Neil Félix Saborido Sèrie de 1 episodio (truncada) Pif-Paf nº 29
1978-1981 El peregrino de las estrellas Enrique Breccia
1979 Los viajes de Marco Mono Enrique Breccia Sèrie El Péndulo, Humor
10/1979 Las puertitas del Sr. López Horacio Altuna Sèrie El Péndulo
1980 Laura Holmer Horacio Altuna Skorpio Extra Libro de Oro 2
1980 Oro blanco Enrique Breccia Cimoc
1980 Los enigmas del P.A.M.I. Enrique Breccia
1980-1981 Extraño Juicio a Roy Ely, El Juan Giménez
1980-1981 Polución nocturna Alberto Dose Sèrie de 4 episodis SuperHum®
06/1981 Merdichesky Horacio Altuna Sèrie SuperHum®
1981 El planeta del exilio Alberto Dose Historieta autoconclusiva SuperHum®
11/1981 a 04/1982 Misterio de Ulises Boedo, Los Domingo Roberto Mandrafina SuperHum®
1981-1982 Buscavidas Alberto Breccia Sèrie de 14 episodis SuperHum®
1981-1983 Historias mudas Domingo Roberto Mandrafina
1982 La leyenda de las cuatro sombras Fernando Fernández
1982 Tierra de monstruos Gustavo Trigo
1982 Toh-Or Alberto Dose Sèrie de 3 episodis SuperHum®
11/1982 a 03/1983 Nuestro hombre en Banana Félix Saborido Sèrie de 4 episodis Superhumor nº 22 a 25 (nov. 82-mar. 83)
1983 Viajero de Gris Alberto Breccia Sèrie de 6 episodis Skorpio
11 a 12/1983 Matando el tiempo Félix Saborido Historia autoconclusiva Tiras de Cuero 1 y 2
11 a 12/1983 Memoria del viejo mundo Alberto Dose Sèrie de 3 episodis Tira de Cuero
1983-1984 El último recreo Horacio Altuna 1984
1984 Piñón Fijo Domingo Roberto Mandrafina SuperHum®
Tragaperras Horacio Altuna Zona 84
Charlie Moon Horacio Altuna
1985 Custer Jordi Bernet
1986 Basura Juan Giménez
Husmeante' Domingo Roberto Mandrafina Sèrie Don, Fierro
10/1987 a 04/1988 Peter Kampf, lo sabía' Domingo Roberto Mandrafina Sèrie Fierro
1987 Light & Bold Jordi Bernet
1987-1994 El Negro Blanco Ernesto García Seijas Tira de premsa Clarín
Flopi Ernesto García Seijas Tira de premsa Clarín
1988-1991 Fúlu Eduardo Risso
12/1989 Loco por el jazz Félix Saborido Historia autoconclusiva Puertitas Nº 1
1989-1990 Cosecha Verde (conocido en España como "La Gran Farsa") Domingo Roberto Mandrafina
1989-1991 Irish Cofee Carlos Meglia
1990 Big Bang Carlos Meglia Sèrie de 3 episodis Puertitas
1990 Ivan Piire Jordi Bernet Serie Splatter
1990 Recuerdos de la Luna Alejandro O'Kif
1990 Hyter de Flok Horacio Domingues
1990-1992 Boy vampiro Eduardo Risso
05/1990 Un policía con pocas luces Félix Saborido Historia autoconclusiva Puertitas Nº 4
08/1990 El hombre que deseaba demasiado Félix Saborido Historia autoconclusiva Puertitas Nº 6
09/1990 Náufragos Enio Historieta autoconclusiva Puertitas Nº 7
09/1990 El tapero del terror Enio Historieta autoconclusiva Puertitas Terror Nº 3
1991 Grogro Horacio Domingues Puertitas
1991 Looking for Hoover Jorge Zaffino Sèrie de 3 episodis Puertitas nº 14 y 15
08/1991 Zandunga Félix Saborido Puertitas Nº 16
1991-1993 Dragger Domingo Roberto Mandrafina
1992-2011 Clara de noche (junto a Eduardo Maicas) Jordi Bernet Sèrie El Jueves
1992 Video Noire Eduardo Risso
1992 Leticia imagina Alejandro O'Kif Sèrie de 11 episodis Puertitas y Puertitas Súper Sexy
1992-1997 Cybersix Carlos Meglia Serial Eura Editoriale
09/1992 ¿Nevada fatal sobre Buenos Aires? Félix Saborido Historia autoconclusiva Puertitas Nº 28
Rata cruel (parodia de Disney) Félix Saborido Historia autoconclusiva
1993-1995 Borderline Eduardo Risso
1993-1998 Spaghetti Brothers Domingo Roberto Mandrafina Sèrie Lanciostory
07 a 09/1993 Danny Cold Félix Saborido Serie de 8 episodios Skorpio (Eura Editoriale)
02 a 04/1994 Doppelkiller Enio Sèrie Nippur Magnum Todo Color y Nippur Magnum
04-05/1994 Historia de la vida de Arcabuz Fabián Slongo D'artagnan
1997-1998 Los misterios de la Luna Roja Eduardo Risso
11/01/1999 Recuerdos que matan Jorge Zaffino Historieta autoconclusiva Lanciostory Nº 1
26/07/1999 La culpa es de esa mujer Jorge Zaffino Historieta autoconclusiva Lanciostory Nº 29
27/01/2000 Espejismos sutiles Jorge Zaffino Skorpio Nº 3
2000 Zachary Holmes Juan Bobillo Serial
2001 Cicca Dum Dum Jordi Bernet Penthouse
28/04/2002 a 06/09/2003 CaZados O'Kif Tira de prensa Clarín
2004 Sarna Juan Sáenz Valiente Iron Eggs Ediciones
2005 Sick Bird Juan Bobillo Serial
2005 Chicanos Eduardo Risso
2006-2007 Torni Yo (junto a Eduardo Maicas) Gustavo Sala Sèrie Genios (Clarín)
2007-2008 El síndrome Guastavino (conocido en España como La herencia del coronel) Lucas Varela Sèrie Fierro (Página/12)
2009 Jusepe en Amérique (conocido en Argentina como Jusepe en América) Pablo Túnica Libro Colección Bayou (Gallimard)
2010 Pizza China Cecilia "Gato" Fernández Sèrie Animals (Coniglio Editore)
2010-2011 Sasha despierta Lucas Varela Sèrie Fierro (Página/12)
Assagística
Any Títol Editorial
1969 El humor gráfico Centro Editor de América Latina
1969 El humor escrito Centro Editor de América Latina
1969 Las historietas Centro Editor de América Latina
1980 Historia de la historieta argentina Ediciones Récord

FilmografiaModifica

CineModifica

ReferenciasModifica

  1. Error en el títol o la url.«» (en castellà), 18-03-2013. [Consulta: 3 maig 2018].
  2. Varis Autors; Ramirez, Juan Antonio. «Revistas de aventuras y para adultos argentinas». A: Ferreiro, Andrés y Ostuni, Hernán. Del tebeo al manga: Una historia de los cómics (llibre) (en castellà). 9. Panini España, 2012, p.154-155. [Consulta: 2018]. 
  3. Error en el títol o la url.«» (en castellà). [Consulta: 3 maig 2018].

BibliografíaModifica

Enllaços externsModifica