Carrícola

municipi del País Valencià

Carrícola és una població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida.

Infotaula de geografia políticaCarrícola
Escut de Carrícola.svg
Vista Castell de Carricola 03.jpg
modifica

Localització
Localització de Carrícola respecte del País Valencià.png modifica
 38° 50′ 26″ N, 0° 28′ 17″ O / 38.840555555556°N,0.47138888888889°O / 38.840555555556; -0.47138888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
Comarcala Vall d'Albaida modifica
Població
Total94 (2019) modifica
• Densitat18,8 hab/km²
GentiliciCarricolí, carricolina modifica
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície5 km² modifica
Altitud425 m modifica
Partit judicialOntinyent
Organització política
• Alcalde modificaSusana Cháfer Nácher modifica
Identificador descriptiu
Codi postal46869 modifica
Codi de municipi INE46086 modifica
Codi ARGOS de municipis46086 modifica
Altres

Lloc webcarricola.es modifica

El gentilici dels 93 habitants empadronats el 2011 és carricolí i carricolina. Un 90,23% dels habitants sap parlar valencià, segons el cens del 2001.

GeografiaModifica

Està situada al vessant nord de la Serra del Benicadell. La superfície del terme és muntanyosa, especialment als contraforts de la serra, on arriba als 812 m d'altitud a l'Alt de la Font Freda.

El clima és temperat, amb hiverns freds, els vents dominants són els de l'oest i est; este últim provoca les pluges, generalment del novembre al febrer, en les altures de Benicadell neva al gener. Drenen el terme els barrancs del Castellet i del Pleit.

Des València, s'accedix a Carrícola a través de la A-7 per a enllaçar amb la CV-40 i acabar en la CV-615.

Localitats limítrofesModifica

El terme municipal de Carrícola limita amb les localitats següents:

Atzeneta d'Albaida, Bèlgida, Bufali i el Palomar, totes elles de la Vall d'Albaida.

HistòriaModifica

Té el seu origen en una alqueria islàmica que Jaume I va cedir, juntament amb la torre del Castellet, a hores d'ara, en terme del Palomar, a Berenguela Alonso en 1270; el 1273 passa, també per donació del rei conqueridor al bisbe de València. La baronia de Carrícola fou vinculada, el 1477, pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i va recalar posteriorment en els Orense i els Tamarit. Fou lloc de moriscos i tot just abans de l'expulsió tenia 56 cases, segons el Cens de Caracena. Va ser repoblada amb gent del Palomar i d'Albaida l'any següent. Va enregistrar 245 habitants el 1768, però després va perdre població: 174 habitants l'any 1842, i 129 el 1930.[1]

AdministracióModifica

A les darreres Eleccions Municipals del 2015, només el PSPV va presentar candidats. Hi va obtenir un 82,35% dels vots i va aconseguir els 3 regidors de l'Ajuntament. Hi van haver 6 vots nuls.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Arcadio Cháfer Satorres Independent (GIC) 19/04/1979
1983 - 1987 Ismael Lozada Calatayud Independent (GIC) 28/05/1983
1987 - 1991 Rafael Sanz Quilis PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Rafael Sanz Quilis PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Rafael Sanz Quilis PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Rafael Sanz Quilis PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Juan Luis Blasco Cháfer PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Susana Cháfer Nácher PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Susana Cháfer Nácher PSPV-PSOE 11/06/2011
2015 - 2019 Susana Cháfer Nácher PSPV-PSOE 13/06/2015
Des del 2019 Susana Cháfer Nácher PSPV-PSOE 15/06/2019

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011
71 73 76 77 78 73 81 79 81 69 93

EconomiaModifica

L'economia carricolina es basa tradicionalment en l'agricultura. Quasi tots els cultius són de secà, principalment ametlers, garrofera i oliveres. A la comarca de la Vall d'Albaida, Carrícola ha sigut pionera en la introducció del conreu biològic com a iniciativa de desenvolupament sostenible. Gràcies a això s'han generat beneficis econòmics i en forma d'oferta de productes que fan factible iniciatives de turisme rural. La localitat és també un punt de partida habitual per a l'inici de rutes senderistes dins dels paratges naturals del terme, especialment les que recorren la Serra del Benicadell.

MonumentsModifica

  • Castell
  • Font de Cinc Xorros
  • Font de Melero
  • Església de Sant Miquel Arcàngel
  • Ermita del Crist del Calvari

Festes localsModifica

  • Festes patronals. Celebra les festes patronals en honor del Crist del Calvari el 29 i 30 de setembre.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Gran Enciclopedia de la C. V., volum IV (en castellà). València: Prensa Valenciana, 2005, p. 107-108. ISBN 84-87502-51-2. 

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Carrícola
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrícola