Carrícola
Carrícola és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Província de València | ||||
Comarca | la Vall d'Albaida | ||||
Capital | Carrícola (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 102 (2023) (20,4 hab./km²) | ||||
Gentilici | carricolina, carricolí | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 5 km² | ||||
Altitud | 425 m | ||||
Partit judicial | Ontinyent | ||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Susana Cháfer Nácher | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46869 | ||||
Codi INE | 46086 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46086 | ||||
Lloc web | carricola.es |
Geografia
modificaEstà situada al vessant nord de la Serra del Benicadell. La superfície del terme és muntanyosa, especialment als contraforts de la serra, on arriba als 812 m d'altitud a l'Alt de la Font Freda.
El clima és temperat, amb hiverns freds, els vents dominants són els de l'oest i est; este últim provoca les pluges, generalment del novembre al febrer, en les altures de Benicadell neva al gener. Drenen el terme els barrancs del Castellet i del Pleit.
Des València, s'accedix a Carrícola a través de la A-7 per a enllaçar amb la CV-40 i acabar en la CV-615.
Localitats limítrofes
modificaEl terme municipal de Carrícola limita amb les localitats següents:
Atzeneta d'Albaida, Bèlgida, Bufali i el Palomar, totes elles de la Vall d'Albaida.
Història
modificaEl topònim prové de l'arrel íbera karr, que significaria roca, tormo o pedra. Els romans hi aplicaren el diminutiu del llati -cula, amb la qual cosa quedaria llatinitzat i seria pronunciat com a Karricula o Karrícola pels àrabs.[1]
Té el seu origen en una alqueria islàmica que Jaume I va cedir, juntament amb la torre del Castellet, a hores d'ara, en terme del Palomar, a Berenguela Alonso en 1270; el 1273 passa, també per donació del rei conqueridor al bisbe de València. La baronia de Carrícola fou vinculada, el 1477, pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i va recalar posteriorment en els Orense i els Tamarit. Fou lloc de moriscos i tot just abans de l'expulsió tenia 56 cases, segons el Cens de Caracena. Va ser repoblada amb gent del Palomar i d'Albaida l'any següent.
Eclesiàsticament havia pertangut a Otos des del 1535 fins al 1754, quan esdevingué vicariat independent.[2] L'any 1768 va enregistrar 245 habitants, però des d'aleshor la població va declinar: 174 habitants l'any 1842 i 129 el 1930.[3]
Alcaldes
modificaDes de 2020 l'alcalde de Carrícola és Juan Salvador Miralles Tomàs de Sóm Carrícola-Compromís Municipal (SC-Compromís).[4]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Arcadio Cháfer Satorres | GIC[a] | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Ismael Lozada Calatayud | GIC | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Rafael Sanz Quilis | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Rafael Sanz Quilis | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Rafael Sanz Quilis | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Rafael Sanz Quilis | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Juan Luis Blasco Cháfer | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Susana Cháfer Nácher | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Susana Cháfer Nácher | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Susana Cháfer Nácher | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | M. Teresa Cháfer Nácher Juan Salvador Miralles Tomàs |
SC-Compromís[b] SC-Compromís |
15/06/2019 03/01/2020 |
Dimissió/renúncia -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[4] |
Demografia
modificaD'acord amb el cens de l'INE de 2021, hi ha empadronats 102 habitants, de gentilici carricolins i carricolines. Un 90,23% dels habitants sap parlar valencià, segons el cens del 2001.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2011 | 2021 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
71 | 73 | 76 | 77 | 78 | 73 | 81 | 79 | 81 | 69 | 93 | 102 |
Economia
modificaL'economia carricolina es basa tradicionalment en l'agricultura. Quasi tots els cultius són de secà, principalment ametlers, garrofera i oliveres. A la comarca de la Vall d'Albaida, Carrícola ha sigut pionera en la introducció del conreu biològic com a iniciativa de desenvolupament sostenible. Gràcies a això s'han generat beneficis econòmics i en forma d'oferta de productes que fan factible iniciatives de turisme rural. La localitat és també un punt de partida habitual per a l'inici de rutes senderistes dins dels paratges naturals del terme, especialment les que recorren la Serra del Benicadell.
Monuments
modifica- Castell de Carrícola. Situat al terme municipal del Palomar.
- Font de Cinc Xorros
- Font de Melero
- Església de Sant Miquel Arcàngel. Renovada l'any 1903.
- Ermita del Crist del Calvari
Festes locals
modifica- Festes patronals. Celebra les festes patronals en honor del Crist del Calvari el 29 i 30 de setembre.
Vegeu també
modifica- M. Carroça de Vilaragut, (segle xiv-XV) senyora de Carrícola.
Notes
modificaReferències
modifica- ↑ «El nom, els orígens i l'evolució del poble». Ajuntament de Carrícola.
- ↑ «Carrícola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gran Enciclopedia de la C. V., volum IV (en castellà). València: Prensa Valenciana, 2005, p. 107-108. ISBN 84-87502-51-2.
- ↑ 4,0 4,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Carrícola. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 6 desembre 2020].
Enllaços externs
modifica- Ajuntament de Carrícola
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.