Viquipèdia

Casa-fàbrica Gorgot-Aranyó

antiga casa-fàbrica de Sant Pere

La casa-fàbrica Gorgot-Aranyó era un edifici situat a la plaça de Jonqueres i el carreró de Sant Francesc de Paula (actual Ramon Mas), actualment desaparegut.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Gorgot-Aranyó
Imatge
A l'esquerra, la casa-fàbrica, i al centre, la palmera de l'antic monestir, que serviria de logotip de l'empresa
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Jonqueres, 2 i Sant Francesc de Paula, 1 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 15″ N, 2° 10′ 28″ E / 41.38763°N,2.1745439°E / 41.38763; 2.1745439
Activitat
Propietat deClaudi Aranyó i Aranyó Modifica el valor a Wikidata
Quarteró núm. 44 de Garriga i Roca (c. 1860)

Història modifica

Els Gorgot de Figueres modifica

Ramon de Gorgot i de Farners (1661-1728), hereu d'una nissaga empordanesa (vegeu Torre Gorgot), es va casar amb Maria d'Aranyó, amb qui tingué quatre fills. El succeí Ramon de Gorgot i d'Aranyó (1699-1762), casat amb Àngela de Gianini i Casanoves (1729-1788), filla d'un militar italià. L'hereu Josep Gaietà de Gorgot i Gianini (1750-1805) maridà amb Agnès de Càrcer i de Montaner (1753-1818), però no tingueren descendència. Aleshores, la successió passà a la seva germana Maria Lluïsa, que es casà amb el militar gallec Cayetano López de Neyra de Saavedra. El seu fill Gaietà López de Neyra i de Gorgot (1797-1825) es casà amb Caterina de Fonsdeviela-Xammar i d'Huguet, marquesa de la Torre (1799-1828), i tingueren vuit fills.[1]

Els Aranyó de Manresa modifica

Gaietà Aranyó va ser un teixidor de seda o «veler» de Manresa la segona meitat del segle xviii.[2] El 1803, el seu fill Josep Aranyó i Torras figurava com a fabricant de mocadors, i fou el fundador de la societat Josep Aranyó, Germans i Cia, que faria la transició al cotó.[2] A la seva mort el 1815 o el 1817, el seu nebot Maurici Aranyó i Parera es va traslladar a Barcelona.[2]

A la mort d'aquest darrer el 1822, el seu germà Lluís i el seu cosí Gaietà Aranyó i Torrents constituïren la societat Gaietà i Lluís Aranyó,[2] que llogà la Casa Gorgot de la plaça de Jonqueres.[3][4] El 1845, Gaietà López de Neyra-Gorgot i de Fonsdeviela els va establir la propietat (descrita a la documentacio notarial com una casa gran amb dos pisos i jardí a la part d'orient, amb cinc portes a la plaça de Jonqueres i una altra al carreró de Sant Francesc, on hi havia una casa petita en estat ruïnós) en emfiteusi amb la imposició d'un cens de 780 lliures anuals i l'obligació d'invertir-hi un mínim de 10.000 lliures en millores en el termini de cinc anys.[5]

Els Aranyó presentaren els seus productes a l'Exposició industrial de Madrid del 1841, on guanyaren una medalla de plata pels seus mocadors «de gran dibujo de alfombra y blanco de estambre y de seda», que presentaren novament a la de Barcelona del 1844.[2] Segons les «Estadístiques» del 1850, la societat Gaietà i Lluís Aranyó tenia una fàbrica de teixits amb 226 telers, la majoria dels quals eren jacquard, moguts per vapor, amb 317 treballadors.[2]

Gaietà es va casar amb la seva cosina Isabel Aranyó i Parera, germana del seu soci, i del matrimoni nasqué Claudi Aranyó i Aranyó (1827-1884), que es va casar amb la seva cosina Carolina Aranyó i Matallana.[2] A la dècada del 1850, Claudi es va fer càrrec de l'empresa,[6] i també participà en la societat Antoni Escubós i Cia, fundada el 1853 (vegeu Vapor de la Llana).[2] Claudi Aranyó i Cia fabricava mocadors de llana, seda i estam, així com també cortines de llana i teixits per a mobles: Plaza de Junqueras, 2. Fábrica de tejidos en toda clase de sedas, lana, hilo, algodon y estambre. Pañolería, tartanes, portiers, argelinas, etc., de mezcla de seda y lana. D. Claudio Arañó y comp.,[7] i al voltant del 1862, disposava de 79 telers mecànics i 266 obrers.[2]

El 1868, Gaietà i Claudi Aranyó van demanar permís per a reformar el casal segons el projecte el mestre d'obres Antoni Valls i Galí.[8] El 1876, Claudi va proposar a l'Ajuntament de Barcelona la cessió de la palmera de l'antic monestir, que ara quedava al bell mig de la plaça.[9][10][11] A la seva mort el 1884, el negoci fou continuat per la seva vídua sota la raó social Vídua i Fills de Claudi Aranyó.[2][12]

El 1907, Carolina Aranyó va proposar a l'Ajuntament sufragar el 50% de les expropiacions necessàries per a la perllongació del carrer d'Ortigosa fins al de Jonqueres, a canvi de la urbanització de l'indret: «hace 5 años se inició la edificación de los terrenos que constituían el antiguo Huerto de Fabá, y en ellos se han levantado edificios de gran aspecto y mucho valor, pudiendo citar entre ellos los grandes almacenes de la compañía arrendataria de cerillas, el colegio de Hermanos de la Doctrina Cristiana y últimamente está en vías de terminación el suntuoso edificio del Orfeó Catalá».[13] Tanmateix, l'oferta no va ser acceptada, i el 1909 la mateixa propietària, juntament amb la societat Riva i Garcia i Ramona Marquès, presentaren una altra instància per a legalitzar la urbanització dels carrers d'Ortigosa i de Cameros (actualment Amadeu Vives).[14][13]

El 1916, Claudi Aranyó i Aranyó fill s'oferí a rebaixar el preu de la indemnització per les seves propietats a canvi de la millora que suposava l'obertura del carrer, amb la qual cosa es desencallà el projecte.[15] Finalment, l'edifici fou adquirit per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, que el va enderrocar el 1920 per a construir-hi el Casal de la Previsió,[16] obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ Serna i Coba, Èrika «El fons documental patrimonial Gorgot de la Torre Galatea de Figueres (1245-1966)». Butlletí del Servei d'Arxius. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya, 39, tardor 2003.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Cabana, 1992.
  3. ↑ Guía de foasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 55, 59. 
  4. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 382. 
  5. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 15-20v, 23-1-1845.
  6. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 193. 
  7. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 70, 72, 823, 912, 1049, 1058 1062, 1064. 
  8. ↑ AMCB, Q127 Foment 1898 bis C, 21-8-1868.
  9. ↑ «Cessió de Claudio Araño a l'Ajuntament de la palmera de l'ex-Convent de Junqueras». Q136 Obres públiques 3/0 139 bis. AMCB.
  10. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 05-05-1876, p. 5220. 
  11. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1883, p. 638. 
  12. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1270. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Caballé i González, 2003, p. 79.
  14. ↑ «Perllongació del C. Ortigosa fins al C. Junqueres. Terrenys de l'Hort d'en Fabà». Q101 Urbanització i Reforma 10/3. AMCB, 1909.
  15. ↑ Caballé i González, 2003, p. 80.
  16. ↑ «Francisco Moragas, Director General de la "Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros". Junqueres 2, San Francisco, Cameros (ara Amadeu Vives( i Ortigosa. Enderrocar unes cases». Q127 Foment 1559/1920. AMCB, 04-08-1920.

Bibliografia modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Gorgot-Aranyó&oldid=33357841»