Casa-fàbrica La Paloma
La casa-fàbrica La Paloma és un conjunt arquitectònic que ocupa la totalitat de l'illa compresa entre els carrers del Lleó, Tigre, Sant Vicenç i la Paloma del Raval de Barcelona, del qual l'antiga nau industrial està catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] arran de la MPEP del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica).[2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Lleó, 11-17, Tigre, 25-27, Sant Vicenç, 32-34 i Paloma, 20-22 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 930 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Ocupant | La Paloma | |||
.jpg)
Història modifica
El 1835, el fabricant de teixits Francesc Lloberas i Gelpí i el fabricant de blanqueig i tenyit de cotó Domènec Soley (vegeu casa-fàbrica Soley) van adquirir en emfiteusi a Josepa de Gomis, vídua del comerciant Joan Pau Puget, i al seu fill Rafael Puget i de Gomis, un hort i unes casetes al carrer de Valldonzella (antigament Natzaret), a cens de 1.650 lliures anuals.[3] El desembre del 1839, van demanar permís per a urbanitzar els terrenys amb l'obertura dels nous carrers del Lleó, Tigre, Paloma i Cérvol (actualment Sant Vicenç).[4]
El 1845, Lloberas i Soley van establir-ne en emfiteusi al fuster Eulogi Soler una parcel·la de 40.000 pams quadrats entre els carrers del Lleó, Paloma, Cérvol i Tigre,[5] on va fer construir una casa-fàbrica segons el projecte de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.[6][7] Per alguna raó, només es van construir els edificis d'habitatges a la meitat oriental de l'illa, i l'altra meitat va quedar a nivell de planta baixa.[8]
Posteriorment, la propietat passà a mans de Llorenç Cayol i Josep Salvador, que el 1853 van demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 40 CV, segons els plànols del mestre d'obres Narcís Nuet.[9] Per tal de complir amb l'edicte del 1846, els nous propietaris volien refondre les llicències de les dues fàbriques dels germans Eulogi i Antoni Soler als carrers d'Obradors i Beat Oriol (vegeu casa-fàbrica Soler), que també havien adquirit.[10]
El 15 d'octubre del 1855, Josep Comas, que tenia un taller de construcció de màquines a l'altra banda del carrer de la Paloma (vegeu Foneria Comas), va presentar un projecte de reforma de la «quadra» per a instal·lar-hi una foneria, signat pel mestre d'obres Josep Calçada.[11] El desembre del mateix any, va presentar un segon projecte amb un sostre elevat per encavallades de ferro semicirculars de 20 metres de llum.[12][10]
Un cop cessada l'activitat industrial, la nau va ser ocupada per la sala de ball La Paloma, inaugurada el 1903[10] i clausurada el 2006 per l'excés de soroll.
Referències modifica
- ↑ «La Paloma». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Modificació del PEPPAHA al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica). Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 45-46.
- ↑ AHPB, notari Joan Rigalt i Estrada, manual 1.165/36, f. 229-233, 19-10-1835.
- ↑ «Permís per a edificar en el terreny compres entre els carrers de Valldonzella, Ferlandina i Muralla de terra a favor de Francisco Lloberas fabricant de teixits i Domingo Soley pagès». Q136 Obres públiques 3/1 542. AMCB, 05-12-1839.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.146/13, f. 225-226v, 9-7-1845.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 201 bis C.
- ↑ «Carrer Lleó 11-17». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Hereu Payet et al., 2013.
- ↑ «Lorenzo Cayol i José Salvador. Tigre 27 Paloma 22 i Sant Vicenç 32-34. Instal·lar vapor». Q136 Obres Públiques 3/1 1430 bis. AMCB, 1853.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «José Coma. Tigre 27, Paloma 22 i Sant Vicenç 32-34. Reedificar a l'espai del pati format pels tres carrers». Q127 Foment 819 C. AMCB, 1855.
- ↑ «José Camps. Ciervo (ara Sant Vicenç 32-34), Tigre (27) i Paloma (22). Continuar les obres». Q127 Foment 836 C. AMCB, 1856.
Bibliografia modifica
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 561-564. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 69.
- Hereu Payet, Pere; Oliveras Samitier, Jordi; Paricio Casademunt, Antoni; Rodríguez Pedret, Carme; Rosselló i Nicolau, Maribel; Serra Santasusagna, Joan. El teixit residencial en la formació de la metròpolis moderna: el cas de Barcelona 1840-1936. Volum I: Les operacions de creació d'habitatge dins Ciutat Vella (1840-1880). Universitat Politècnica de Catalunya, 2013, p. 71-73.
Enllaços externs modifica
- «La Paloma». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.