Casa-fàbrica Torrents
La casa-fàbrica Torrents era un conjunt d'edificis situats al carrer de l'Arc del Teatre del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
 | |||
|---|---|---|---|
| Dades | |||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||
| Localització | Arc del Teatre, 42 | ||
| Plànol | |||
 | |||
Descripció modifica
Segons la documentació, es componia d'un edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos al núm. 42 del carrer de de Trentaclaus (actualment de l'Arc del Teatre), al darrere del qual hi havia una «quadra», també de planta baixa i quatre pisos, uns safaretjos, un dipòsit de carbó i un soterrani on es trobava la màquina de vapor de 40 CV. Entre els safaretjos i el carrer hi havia un passatge per a carros i una sala a la planta baixa del núm. 46.[1]
Història modifica
El 1845, el fabricant Antoni Camps i Ramon (vegeu casa-fàbrica Camps) va adquirir en emfiteusi a Felip Rigalt i Caponata l'anomenat «hort d'en Caponata» al carrer de Trentaclaus (actualment Arc del Teatre),[2][3] cedint-ne una part al comerciant Carles Torrents i Miralda, natural de Manresa.[4] Aquest hi va fer construir una «quadrs», on el 1846 va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor, segons el projecte del mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera.[5][6] Tanmateix, aquest no fou acceptat, i el 1847, va presentar un altre projecte, aquest cop del mestre d'obres Antoni Valls i Galí.[7][8]
Carles Torrents i Miralda figurava com a majorista de bujías esteáricas (espelmes d'estearina) al seu despatx del carrer de l'Arc de Santa Eulàlia, 1 (vegeu casa Bruguera),[9][10] i uns anys després, el seu fill Vicenç Torrents i Bruguera va obrir una botiga a la Rambla de Caputxins, 20, al costat de l'Hotel Orient.[11][12]
La fàbrica dels germans Vicenç i Manuel Torrents i Bruguera també produïa sabó,[13] destinat principalment al mercat americà,[14] i el 1848 va obtenir el privilegi d'invenció d'un «método de fabricar jabones duros jaspeados con cierta resina»,[15] fórmula que altres fabricants van imitar: «La casa de Torrens y Bruguera, de Barcelona, ha acudido á S. M. quejándose de los perjuicios que le ocasionan algunos fabricantes de jabon que imitan el duro que ellos fabrican mezclando resina de pino, [...] para que les amparase en su privilegio, y pidiendo que á consecuencia de este se impidiese la elaboracion de dicho jabon contrahecho».[16] El 1853 hi hagué un «expediente relativo al comiso impuesto á la sociedad Torrens y Bruguera de Barcelona, sobre cuatro cocidas de jabon duro encontradas con mezcla de varias materias crasas; y resultando que aquellos interesados tienen en un mismo edificio la fábrica de jabon y otra de velas esteáricas, lo cual les proporciona grande facilidad para emplear en el jabon la oleina, que es el producto sobrante de la purificacion del sebo, que los análisis químicos han demostrado que el jabon comisado contiene aceite de palma, oleina y resina, siendo así que debió haberse fabricado con aceite de oliva solamente»[17]
Segons la guia El Consultor del 1857, la fàbrica de sabó figurava a nom de Ramon Contell,[18] mentre que la d'espelmes seguia funcionant sota la mateixa raó social.[19]
A principis del segle xx, les «quadres» estaven unides a la casa-fàbrica del carrer Nou de la Rambla, 63, i hi havia la fàbrica i la botiga de gèneres de punt de Maurici Heymann i Cia.[20] Heymann va morir cap al 1924, i la seva vídua Clara Casiraghi[21] va continuar el negoci sota la raó social Vídua de Maurici Heymann, que entre el 1928 i el 1929 va instal·lar-hi noves màquines.[22][23][24]
Finalment, a la dècada del 1960, tots aquests edificis foren enderrocats per a l'obertura de l’Avinguda de les Drassanes.[6]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/45, f. 71-82v, 3-2-1864.
- ↑ AHPB, notaris Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 210-213, i Magí Soler i Gelada, manual 1.287/6, f. 215-218v, 29-07-1845.
- ↑ Diario de Barcelona, 09-11-1846, p. 4846.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, 20-5-1846.
- ↑ «Carles Torrents Miralda. Trentaclaus. Casa-fàbrica. Planta. Distribució interior. Límits amb altres cases particulars». Gràfics 04040. AHCB, 28-03-1846.
- ↑ 6,0 6,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Carles Torrent i Miralda. Trentaclaus. Casa fàbrica. Distribució interior». Gràfics 04010. AHCB, 13-09-1847.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 416 C.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 265, 374.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 234, 288, 289, 311.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137, 284.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 162, 452, 613, 1091.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 392.
- ↑ Diario de Barcelona, de avisos y noticias (edición de la mañana), 20-12-1853, p. 9211.
- ↑ Torrens & Bruguera. «METODO DE FABRICAR JABONES DUROS JASPEADOS CON CIERTA RESINA». Privilegio de invención 407. Oficina Española de Patentes y Marcas, 27-03-1848. Arxivat de l'original el 17-10-2022.
- ↑ La España, 26-11-1848, p. 3.
- ↑ Colección legislativa de España, Primer cuatrimestre de 1853, p. 344-345.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 147, 298.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 234, 311.
- ↑ Anuario-Riera, 1901, p. 484.
- ↑ «Sol·licitud de Clara Casiraghi, viuda de (Mauricio) Heymann, per a fer obres a la tomba número 24, departament 3r. del recinte protestant del cementiri del sud-oest (Montjuïc)». S139 Obres i ornamentació 12708. AMCB, 19-01-1924.
- ↑ Gaceta de Madrid, 22-03-1928, p. 7.
- ↑ La Vaguardia, 26-10-1928, p. 7.
- ↑ Gaceta Municipal de Barcelona, 02-12-1929, p. 784.
Bibliografia modifica
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 418-420. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Balaguer y Primo, Francisco. Fabricación de jabones, 1873 (Monografias industriales).