Palau Gomis
El Palau Gomis és un edifici de Barcelona catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment acull el Museu Europeu d'Art Modern.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Part de | carrer de la Princesa | |||
| Cronologia | ||||
| 1791 | construcció | |||
| 1855 | reforma, Arquitecte: Miquel Garriga i Roca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Barra de Ferro, 3-5 bis i Princesa, 16-18 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40314 | |||
| Id. Barcelona | 890 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Museu Europeu d'Art Modern | |||
DescripcióModifica
És una construcció entre mitgeres que afronta les seves façanes al carrer de la Princesa d'una banda i, de l'altra, al de la Barra de Ferro. Encara que en un origen l'accés principal es localitzava a aquest últim carrer, avui l'entrada es troba al de Princesa.[2]
El palau es troba en una illa de cases que antigament era molt més àmplia, ja que abastava l'àrea entre el carrer de la Barra de Ferro i el de Boquer. Aquesta illa, establerta amb tota probabilitat a finals del segle xiii o principis del segle xiv fou seccionada amb l'obertura, entre els anys 1853 i 1860, del carrer de la Princesa, que s'emmarca dins del pla de reforma de la ciutat endegat durant el Trienni Liberal amb la finalitat d'obrir un gran eix transversal i regular que comuniqués els dos extrems de la ciutat.[2]
De planta trapezoïdal, l'estructura en alçat de la casa comprèn planta baixa, tres pisos i terrat transitable. L'accés principal es produïa des del frontis del carrer de la Barra de Ferro, rere una façana datada molt a finals del segle xviii a base de pedra de Montjuïc (pel que fa la planta baixa i els emmarcaments de les obertures) i de maó revestit pel que fa als pisos superiors. L'element més destacat d'aquesta façana és el gran portal d'accés a la casa, emmarcat per unes motllures a quarterons esquemàtics. Aquest portal dona pas a una zona de vestíbul i a un pati central trapezoïdal en el qual sorgeix l'escala noble que, inclosa dins una crugia longitudinal de l'edifici, fa d'accés a la planta principal. En l'actualitat l'accés es produeix des del frontis del carrer de la Princesa, que mena a un vestíbul amb decoració modernista, amb arrambadors ceràmics i parets esgrafiades, on destaca la porta de fusta, fungiforme. La façana consisteix en una àmplia superfície ritmada per vuit eixos verticals d'obertures de dimensions decreixents sobre un basament d'arcs escarsers. La composició de dita façana ve mediatitzada per un fals cos central a base de dobles pilastres de regust dòric a quarterons. Els balcons, quasi ampitadors, presenten llosanes de pedra sobre carteles i baranes de fosa i forja decoratives. En la part més septentrional de dita façana hi destaca una tribuna d'estil modernista.[2]
El Gran Saló és l'àmbit més destacat de la finca, no només per les seves dimensions (el seu alçat es desenvolupa des del pis principal fins al terrat), sinó per la qualitat dels seus acabats originals. En efecte, l'àmbit més important de la casa sobresurt per la seva decoració neoclassicista d'influència francesa, una de les de major qualitat del tombant del segle xix català. El saló està revestit d'un aparell decoratiu-arquitectònic monumental, a base de pilastres corínties de guix i estuc i plafons en relleu representant triomfs, amorets i les Mènades.[2]
HistòriaModifica
El 1791, Francesc Gomis, un mercader tèxtil enriquit, contractà el mestre de cases Joan Garrido i Julià per a reconstruir les finques de la seva propietat, unificant-les en una nova construcció.[3]
El 1852, Xaviera de Gomis (esposa de Pau Agustí Gomis, fill de Francesc) va encarregar a l'arquitecte Miquel Garriga i Roca la valoració de la indemnització pels danys i perjudicis que causaria l'obertura del carrer de la Princesa a la finca.[4] Ja que l'acord entre Garriga i el pèrit designat per l'alcalde de la ciutat, Francesc Daniel Molina, va ser impossible, cadascú va fer el seu propi dictamen, i el jutge de primera instància va demanar una tercera opinió a l'arquitecte Josep Casademunt.[5] Finalment, l'any 1854 l'Ajuntament expropià la part afectada de la finca, i la família optà per la venda de la parcel·la resultat a la banda de muntanya, reservant-se la del cantó del carrer de la Barra de Ferro.[6] El 1855, Rosa Portolà, vídua de Casimir Gomis, va presentar el projecte de la nova façana al carrer de la Princesa, obra de Garriga i Roca.[7][8][2]
Posteriorment, la propietat va passar a mans del seu fill, l'advocat Lluís Gomis i Portolà, que va morir el 1914.[9] El 1915, la seva vídua, Teresa Pallejà, va encarregar a l'arquitecte Jeroni Ferran Granell i Manresa el disseny del vestíbul modernista de la planta baixa.[10] El 1928, l'arquitecte Salvador Puiggròs projectà la tribuna del primer pis.[9]
Teresa Pallejà es va casar en segones núpcies amb l'advocat Josep Parellada i Faura, el fill del qual, Josep Ignasi Parellada i Camprubí, la dividí en règim de propietat horitzontal el 1958,[9] donant lloc a unes obres de molt baixa qualitat i sensibilitat que en desfiguraren els espais i la circulació originals i en destruïren de manera parcial l'aparell decoratiu.[2] L'any 2002, la restauració de l'edifici pels arquitectes Mercè Zazurca i Josep Gorgas fou guardonada amb el premi FAD.[2]
L'any 2006, la Fundació de les Arts i els Artistes comprà el palau, que en l'actualitat acull el Museu Europeu d'Art Modern, després d'una darrera intervenció a càrrec de l'arquitecte Jordi Garcés.[2]
ReferènciesModifica
- ↑ «Casa Gomis». Catàleg de Patrimoni, fitxa 890. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Text importat de: «Casa Gomis». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Llicència CC-0 [Importat: 3 desembre 2017] (Vegeu l'avís legal per a reutilitzacions).
- ↑ Francisco Gomis. Botiguer de teles. «Barra de Ferro. Cases. Planta baixa, entresòl més tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-58/1791-057. AHCB, 8 març del 1791.
- ↑ «Apertura del carrer Princesa. Expropiació de part d'una casa que posseeixen Javiera de Gomis i Casimiro de Gomis». Q136 Obres públiques 3/1 1237, peça 8. AMCB, 1852.
- ↑ Caballé, Gonzàlez i Pérez, 1999, p. 29.
- ↑ Caballé, Gonzàlez i Pérez, 1999, p. 36.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 790 bis C, 24 març del 1855.
- ↑ Caballé, Gonzàlez i Pérez, 1999, p. 37.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Caballé, Gonzàlez i Pérez, 1999, p. 40.
- ↑ «Casa Gomis. Vestíbul». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
BibliografiaModifica
- Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald; Pérez, Neus. Estudio documental de la finca de la c/Princesa 16-18; c/Barra de Ferro, 5-5 bis, de la ciudad de Barcelona, 6 setembre del 1999.
- Pifarré Yáñez, Daniel. Els esgrafiats del modernisme a Barcelona, vol. III: obres i repertoris ornamentals. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art (tesi doctoral), 1 febrer del 2016, p. 75-76.
Enllaços externsModifica
- «Casa Gomis». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Casa Gomis. Vestíbul». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Gomis |