Casa Josep i Llogari Serra
La casa Josep i Llogari Serra és un edifici situat als carrers d'en Gignàs i de l'Hostal d'en Sol de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Construcció | 1853 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Gignàs, 25 i Hostal d'en Sol, 10 | |||
| ||||
.jpg)
Història
modifica.jpg)
El 1740, el comerciant Antoni Saguí (o Seguí) va adquirir una finca en aquest indret,[2] la qual fou heretada pel seu fill Josep Francesc Saguí i Minguella,[3] també comerciant,[4] que el 1798 va demanar permís per a variar obertures a la façana.[5]
Casat amb Margarida Terradellas,[6] Josep Francesc Saguí era ciutadà honrat des del 1774,[4] i el 1804 va ser nomenat cavaller per Carles IV com a senyor de Castellnou del Gos.[7] Va morir sense haver fer testament, i la finca fou heretada pels seus fills Ramon, Ramona i Josep Francesc Xavier, a parts iguals, succeïts respectivament per la seva neta Elvira Saguí i Izco,[8] el seu fill Josep Grases Saguí i la seva filla Margarida de Saguí i Luna, casada amb el navarrès Pedro de Torres Izquierdo,[9][10] que després de diverses renúncies i cessions dels altres cohereus n'esdevingué l'única propietària.[11]
El 1853, la vengué als germans Josep i Llogari Serra i Farreras, comerciants oriünds de Manresa, a canvi d'un violari de 200 duros mensuals i una entrada de 2.000.[11] Tot seguit, aquests van presentar el projecte d'un nou edifici, obra de l'arquitecte Josep Ràfuls.[12] Segons la carta de pagament de les obres, hi intervingueren el paleta Josep Servitges, el fuster Jaume Padró, el manyà Joaquim Jordà, el pintor Joan Freixas i el llauner Josep Camaló.[13] El 1872, els germans Serra van repartir-se les propietats que tenien en comú i la casa fou adjudicada a Llogari.[14]
L'edifici ha estat rehabilitat integralment i el 2016, durant el transcurs de les obres, s'hi efectuaren unes prospeccions arqueològiques.[15]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Miquel Cabrer, 20-02-1740.
- ↑ Diario de Barcelona, 12-04-1796, p. 460.
- ↑ 4,0 4,1 Cillezuelo Uzquiza, 1988, p. 54.
- ↑ «Joseph Francisco Sagui. Gignàs i Hostal d'en Sol. Casa. Variar obertures». C.XIV Obreria C-78/1798-001. AHCB, 02-01-1798.
- ↑ Rovira i Gómez, 1993, p. 118.
- ↑ «Significado del apellido SAGUÍ». Libro de Armoría.
- ↑ La Publicidad (edición noche), 18-01-1900, p. 1.
- ↑ «Causa de Margarita de Seguí y Luna, después Margarita Torres de Seguí, consorte de Pedro Torres e Izquierdo, pobre de solemnidad, contra el síndico de los acreedores de José Francisco de Seguí y Minguella, su abuelo y Ramon y José de Seguí, padre e hijo». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 1408. ACA, 1820.
- ↑ Diario de Barcelona, 10-08-1831, p. 1775.
- ↑ 11,0 11,1 AHPB, notari Ferran Ferran i Sobregués, manual 1.312/8, f. 144-151v, 03-03-1853.
- ↑ «Leodegario i José Serra, germans. Hostal d'en Sol 10 i Gignàs 25. (Edificar una casa)». Q127 Foment 671 bis C. AMCB, 09-03-1853.
- ↑ AHPB, notari Ferran Ferran i Sobregués, manual 1.312/17, f. 395v-396v, 15-12-1856.
- ↑ AHPB, notari Melitó Llosellas, manual 1.380/11, f. 597-658, 08-04-1872.
- ↑ Pàmies Gual, Dídac. Intervenció arqueològica al carrer d'en Gignàs, 25 (14 de novembre al 16 de desembre del 2016). Mataró: Antequem, 27-01-2017.
Bibliografia
modifica- Cillezuelo Uzquiza, Mª Antonia «Los fabricantes: su ennoblecimiento. Los Canals: la fábrica de Indianas. De ‘Payes a Barón’. Otros fabricantes ennobleados». Pedralbes: revista d’història moderna, 8, 1988, pàg. 49-56.
Enllaços externs
modifica- «Gignàs, 25». Rehabilitació. Juli Pérez-Català Arquitectura, 2014.