Casa Laribal
La casa Laribal és un edifici situat als carrers de l'Avinyó i de la baixada de Sant Miquel de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Part de | Muralla romana de Barcelona | |||
| Ús | hostal | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Avinyó, 11-13 i Baixada Sant Miquel, 2 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1212 | |||
Descripció
modificaEs tracta d'un edifici de planta baixa d'enormes portalades, tres pisos de grans finestrals (que es fan més petits amb l'alçada), i un quart pis de maó vist i coronament amb una filera de dentells sota la cornisa.[1][3] Hi destaca la cantonada axamfranada, amb la porta principal (a través de la qual s'accedeix a un pati central rodó), sobre la qual s'alcen unes columnes ciclòpies que sostenen una tribuna amb un arc de mig punt, i el coronament amb columnes que sustenten la cornisa.[1][3] Tot plegat resulta en un llenguatge eclèctic i brutalista.[1][3]
Història
modificaEl 1902, Josep Laribal i Lastortras, director del diari El Diluvio, va demanar permís per a construir-ne la nova seu,[3] amb plànols signats pel mestre d'obres Lluís de Miquel i Roca,[4] tot i que el projecte és atribuït a l'arquitecte municipal Pere Falqués.[1]
Laribal va morir el 1904, i el 1906, les seves hereves, les germanes Teresa i Francisca Font i Guinart, van continuar les obres de l'edifici, que fou ampliat i reformat (especialment el pis superior) per l'arquitecte Lluís Sagnier i Nadal per a convertir-lo en la nova central telefònica de la Companyia Peninsular de Telèfons, inagurada el 1910[3] amb la benedicció del bisbe Joan Josep Laguarda i Fenollera.[5]
Actualment allotja un hostal.[6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Antiga Central Telefònica». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Casa Laribal (Antiga Central Telefónica)». El Poder de la Palabra.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Companyia Peninsular de Telèfons». Barcelona modernista i singular. Joan Palau.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 536/1902.
- ↑ «Benedicció del nou local de la Compañía Peninsular de Teléfonos pel bisbe de Barcelona». AFB3-117. AFB.
- ↑ «Antiga Central Telefònica». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Enllaços externs
modifica| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Laribal |
- «Antiga Central Telefònica». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.