Casa Pau Ramon

edifici del s.XVIII desaparegut

La casa Pau Ramon era un edifici situat a la cantonada dels carrers de Sant Pau i de Sant Oleguer del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Pau Ramon
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteIgnasi March Modifica el valor a Wikidata
Construcció1793 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pau, 81 i Sant Oleguer, 2 Modifica el valor a Wikidata

Història i descripció

modifica

El 1792, el fabricant d'indianes Pau Ramon va adquirir en emfiteusi al xocolater Tomàs Puig (vegeu casa-fàbrica Miquel Comas) una parcel·la al costat de la seva fàbrica,[1] on l'any següent va fer construir un edifici de planta baixa i tres pisos.[2] El 1819, el seu fill Jacint va demanar permís a transformar en balcons dues finestres del segon pis, segons el projecte del mestre de cases Jeroni Pedrerol.[3]

El 1825 es va anunciar la subhasta de la propietat,[4] adquirida per Pere Kettinger,[5] que el 1826 i el 1828 va demanar permís per a reformar-ne la façana.[6][7] Posteriorment, va passar a les mans del fabricant tèxtil Eusebi Serra i Clarós,[8] que el 1878 havia constituït la societat Serra i Bertrand amb el seu gendre Manuel Bertrand.

Finalment, va ser enderrocat cap al 1992 per l'execució del PERI del Raval, sense cap mirament per les pintures que hostatjava.[9][10]

 
Projecte d'obertura del carrer de Sant Oleguer. La lletra B correspon a la fàbrica d'indianes de Gregori French
 
Quarteró núm. 89 de Garriga i Roca (c. 1860)

Pintures de Pere Pau Muntanya

modifica

La casa tenia un saló decorat amb pintures al·lusives a l’expedició dels almogàvers a Orient, obra del pintor Pere Pau Muntanya, acompanyades per versos catalans en octaves reials, atribuïts a l'escolapi Jaume Vada, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres.[11][12]

Actualment es conserva al Palau Reial de Pedralbes un conjunt de vuit plafons sobre la vida de la Verge Maria (Naixement, Presentació al Temple, Esposoris, Adoració dels pastors, Circumcisió, Presentació de Jesús al Temple, Fugida a Egipte, i una sobreporta amb àngels), provinents d'un saló d'aquesta casa (confosa per la historiografia amb la Casa Vedruna) i atribuïts per Francesc M. Quílez a Pere Pau Muntanya.[13] Segons aquest autor, Raimon Casellas els pogué veure in situ cap al 1898, i el 1902, l'escultor Josep Reynés en va fer donació a l'antiga Junta Municipal de Museus i Belles Arts.[14]

Tanmateix, el mateix Casellas les atribuí a Joseph Flaugier,[15] opinió compartida per Alfons Maseras[16] i Santiago Alcolea i Gil.[13]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. AHPB, notari Jaume Morelló, manual 1.117/14, f. 192-194, 20-07-1792.
  2. «Pau Ramon. Mestre manter. Sant Oleguer i Sant Pau. Edificar una casa». C.XIV Obreria C-62/1793-002. AHCB, 04-01-1793.
  3. «Jacint Ramon. Sant Pau 1. Casa. Convertir dues finestres en balcons». C.XIV Obreria C-114/1819-110. AHCB, 01-12-1819.
  4. Diario de Barcelona, 25-10-1825, p. 2500. 
  5. ACA, Reial Consolat de Comerç, notari Francesc Simon i Roquer, 17-11-1825.
  6. «Pere Keittinger. Fabricant de tints de cotó vermell. Sant Pau. Sant Oleguer. Arrebossar els forats de la part inferior de les llindes de les portes i engrandir una porta a la façana de Sant Oleguer». C.XIV Obreria C-95. AHCB, 19-01-1826.
  7. «Pedro Keittinger. Sant Pau, 1. Sant Oleguer. Reobrir 2 finestres de les botigues tapiades en part i tapiar-ne una altra». C.XIV Obreria C-100. AHCB, 29-02-1828.
  8. Anuario-Riera, 1896, p. 428. 
  9. «Això no és Itàlia». El Periódico de Catalunya, 11-05-2011.
  10. Palau, Maria «El barroc ignorat». El Punt-Avui, 25-04-2015.
  11. Subirana i Triadó, 2008, p. 543-544.
  12. La Renaxensa. Periodic de literatura, ciencias y arts, any XI, núm. 11, 1-7-1872, p. 126-127. 
  13. 13,0 13,1 Subirana Rebull i Triadó, 2008, p. 542-543.
  14. Quílez i Corella, 1998-1999, p. 204, 211.
  15. Casellas, Ramon «El cenacle d'en Flaugier». Gaseta de les arts, 01-09-1924, pàg. 2-3.
  16. Maseras, 1933, p. 70

Bibliografia

modifica