Casa-fàbrica Keittinger
La casa-fàbrica Keittinger era un conjunt d'edificis situats als carrers de Sant Pau, 77[1] i de Sant Oleguer, 3[2] del Raval de Barcelona, enderrocats del PERI.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pau, 77 i Sant Oleguer, 3 | |||
| ||||
Història
modificaPere (Pierre) Keittinger (Sant Clamenç (Llenguadoc), 1772 - Barcelona, 1837)[3] era el setè dels vuit fills del fabricant d'indianes André-Louis Keittinger (Ludwigsburg (Württenberg), 1728 - Montpeller, 1800),[4] i es va establir a Barcelona a finals del segle xviii.[5][6]
El 1826, va adquirir en emfiteusi a Francesc Planas i al seu fill Miquel Planas i Castelló (vegeu casa-fàbrica Castelló-Güell) un terreny al carrer de Sant Oleguer,[7] on va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa, entresol i quatre pisos, segons el projecte del mestre de cases Joan Valls i Balansó.[8] Tanmateix, només se'n va arribar a construir la planta baixa i l'entresol, i el 1829 va presentar un projecte de remunta de quatre pisos sobre la construcció existent, aquest cop signat pel mestre de cases Jacint Torner.[9][10]
El 1828, va adquirir als Planas i Castelló un altre terreny en emfiteusi al carrer de Sant Pau, pel que discorria la séquia de Conflent,[11] on el 1830 el mateix Torner va projectar un altre edifici de planta baixa i quatre pisos.[12] El 1857 hi havia la fàbrica de filats i teixits de Vicenç Torres i Fill,[13] i el 1863 la de teixits de Cuyàs i Fàbregas:[14] «San Pablo, 77, Fábrica de tejidos de Cuyás y Fábregas. Tejidos de mezcla de algodon y lana, escocesas y demás para vestidos de señoras.»[15] Altres indústries documentades foren la foneria de Llorenç Alier i Cia,[16] la fàbrica de corretges per a telers de Joan Gallart,[17] la de teixits de cotó de Marsal i Cia,[18] la de teixits de cotó i ganxet de Ramon Casals,[19] i la de xarops, aiguardents, licors i productes químics dels germans Fornés.[20]
El 1863, la propietària Teresa Rouch i Rousset (filla del primer matrimoni de Josepa Rousset, vídua de Pere Keittinger)[21] va encarregar al mestre d'obres Josep Valls i Galí la reforma de la façana de l'edifici del carrer de Sant Pau, convertint les finestres que hi havia en balcons.[22] Casada amb el comerciant irlandès James Galwey, natural de Dublín[23] i soci de Killikelly, Galwey i Cia,[24] el seu net Enric Galwey i Garcia hi tindria el seu estudi de pintor.[25]
Entre 1923 i 1983, l'edifici del carrer de Sant Oleguer acollí el curiós bar «Los Cuernos», anomenat així per les cornamentes que penjaven del sostre i les parets.[26][27][28]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Paricio, 1983, fitxa 36.
- ↑ Paricio, 1983, fitxa 56.
- ↑ «Pierre Keittinger». geneanet. Olivier Payenneville.
- ↑ «Andreas Ludwig (Louis André) Keittinger». geneanet. Olivier Payenneville.
- ↑ Diario de Barcelona, 25-09-1797, p. 1075-1076.
- ↑ Diario de Barcelona, 19-05-1808, p. 620.
- ↑ AHPB, notari Francesc Roquer i Simon, manual 1.205/17, f. 15-19v, 04-01-1826.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-96, 30-3-1826.
- ↑ «Pere Keitinger. Comerciant. Sant Oleguer. Edificar 4 pisos sobre les botigues i l'entresòl existents». C.XIV Obreria C-104. AHCB, 02-11-1829.
- ↑ «Carrer Sant Oleguer 3». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ AHPB, notari Francesc Roquer i Simon, manual 1.205/19, f. 68-74v, 09-05-1828.
- ↑ «Pere Keittinger. Sant Pau. Edificar de 4 pisos amb balcons i retirar l'obertura de la claveguera principal coneguda com sèquia de Confent». C.XIV Obreria C-105. AHCB, 11-02-1830.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 217, 235.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140, 218.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 55, 349, 449, 1058.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1861, p. 182.
- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administracion, 1880, p. 629.
- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administracion, 1886, p. 866.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administracion, 1906, p. 1293.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 99.
- ↑ «JOSEPHA ROUSSET». geneanet. Olivier Payenneville.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1354 bis C.
- ↑ «Naixements 1863-1864, núm. 1975». AMCB, 17-04-1864.
- ↑ Diario de Barcelona, 17-12-1831, p. 2805.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 428.
- ↑ «BAR LOS CUERNOS. Sant Oleguer 3 (1923-1983)». Barcelofília (bloc). Miquel Barcelonauta, 06-11-2010.
- ↑ Carandell, José María. La guía secreta de Barcelona, 1974, p. 217.
- ↑ Villar, Paco. Historia y Leyenda del Barrio Chino (1900-1992). Crónica y documentos de los bajos fondos de Barcelona, 1996, p. 193-195.
Bibliografia
modifica- Paricio, Ignasi (coord.). Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal. El Raval, vol. II. ITEC, 1983.