Viquipèdia

Casa Xavier Calicó

edifici d'habitatges de Barcelona
Vegeu també: Casa Calicó (articles de pesca)

La casa Xavier Calicó és un edifici situat a la cantonada de la Via Laietana i la plaça de l'Àngel de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Inclou la numismàtica Calicó, catalogada com establiment de gran interès (categoria E1).[2][3]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Xavier Calicó
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Domènech i Mansana Modifica el valor a Wikidata
Construcció1918 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicnoucentisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça de l'Àngel, 1-3, Tapineria, 2 i Via Laietana, 52 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 03″ N, 2° 10′ 42″ E / 41.38406°N,2.17838°E / 41.38406; 2.17838
Format perNumismàtica Calicó Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona59 Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Numismàtica Calicó
TipusEstabliment de gran interès
Data2016
Id. IPAC43598 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona4324 Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

Edifici d'oficines amb tres façanes i una mitgera, amb soterrani, planta baixa i dos pisos.[1]

L'establiment disposa de quatre obertures al carrer, dues a cada façana. L'entrada es realitza pel portal dret de la façana de la plaça de l'Àngel, que compateix l'espai de la porta i amb un aparador. Les altres tres obertures les ocupen els aparadors. Els brancals estan decorats amb plafons de fusta amb relleus florals. A les llindes s'observen plafons de fusta fosca amb el nom de l'establiment amb lletres daurades i decoracions florals als extrems. A la cantonera un plafó de fusta decorada anuncia el nom de l'establiment.[3]

L'interior conserva diversos mobles de fusta de la dècada del 1920, d'estil classicista. També hi ha la finestreta d'una administració de loteria que hi va tenir la família.[3]

Història modifica

Els Calicó eren un llinatge documentat des del segle xii a Santa Coloma de Farners, on tenien un mas. El 1745, Francesc Calicó i Mullera, que s'havia establert a Barcelona, va tornar a Santa Coloma en succeir el seu germà Jaume, notari apostòlic.[4] El 1784, Josep Calicó i Calveria (fill menor de Francesc) es va instal·lar a la plaça de l'Àngel de Barcelona. A partir d'aleshores, les generacions successives es van dedicar a diverses branques del comerç, com Josep Calicó i Vives,[5][6] que es va afeccionar a la numismàtica.[4]

Els seus fills Joan, Xavier i Gertrudis Calicó i Bas van ser expropiats arran de l'obertura de la Via Laietana,[7][8] i el solar resultant de la reparcelació va ser adjudicat a Xavier,[9][10] que el 1918 va demanar permís per a construir-hi uns baixos,[11][1] i novament el 1920 per a remuntar-hi dos pisos, segons el projecte de l'arquitecte Josep Domènech i Mansana.[12]

Calicó hi va obrir el primer establiment numismàtic de l'Estat:[3] «Javier Calicó. Plaza del Angel. Compra-venta de toda clase de monedas y billetes a precios muy limitados. Gran surtido en monedas de oro antiguas y modernas de todos los países.»[13] El negoci (que també incloïa una administració de loteria)[14] va ser continuat pels germans Xavier i Ferran Calicó i Rebull amb el nom X. & F. Calicó.[15]

L'any 2007 es jubilà l'últim Calicó i hi entrà la firma Aureo SA. A partir d'aquell moment, el negoci passà a dir-se Aureo i Calicó.[16]

 
Numismàtica Calicó

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Casa Javier Calicó». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Numismàtica Calicó». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Numismàtica Calicó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Commemoración del 175º aniversario del establecimiento de la familia Calicó en la Plaza del Angel, de Barcelona». Boletín del Instituto Bonaerense de Numismática y Antigüedades, 1960, pàg. 238.
  5. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 65. 
  6. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 133, 324. 
  7. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 12-5-1915, p. 10. 
  8. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 26-2-1920, p. 116. 
  9. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 2-1-1918, p. 26. 
  10. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 12-7-1943, p. 415. 
  11. ↑ AMCB, Q127 Foment 1296/1918.
  12. ↑ «Javier Calicó. Via Laietana, Plaça de l'Àngel i Tapineria. Afegir dos pisos a la casa». Q127 Foment 123/1920. AMCB, 5-1920.
  13. ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 7-2-1918, p. 15. 
  14. ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos, 1-1-1922, p. 32. 
  15. ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos, 3-5-1934, p. 24. 
  16. ↑ Maâti Salvat, Josep. «Aureo i Calicó, la casa de la moneda. Fundada al segle XVII al barri Gòtic de Barcelona, es tracta d'una de les numismàtiques més antigues d'Europa». betevé, 07-03-2023.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Xavier Calicó
  • «Casa Calicó». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Xavier_Calicó&oldid=32779555»