Obre el menú principal

Casiano de Prado y Vallo (Santiago de Compostel·la, 13 d'agost de 1797 – Madrid, 4 de juliol de 1866)[1][2] fou un enginyer de mines i geòleg gallec.[3]

Infotaula de personaCasiano de Prado y Vallo
Casiano de Prado.jpg
Retrat de Casiano de Prado y Vallo, en una il·lustració del segle XIX
Biografia
Naixement 13 d'agost de 1797
Santiago de Compostel·la
Mort 4 de juliol de 1866(1866-07-04) (als 68 anys)
Madrid
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Sciences.svg  Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
(Medalla 30)
29 d'abril de 1866[1] – 4 de juliol de 1866
Dades personals
Educació Universitat de Santiago de Compostel·la
Es coneix per Va fer els mapes geològics de les províncies de Madrid (1852), Valladolid (1854), Segòvia (1855) i Palència (1856)
Activitat
Ocupació Enginyeria de mines
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Estudià a la Universitat de Santiago de Compostel·la i participà, des de molt jove, en la política. En 1817 va ser detingut per la Inquisició espanyola acusat de "proposicions" (formular idees contràries a la religió catòlica) i de llegir amb freqüència llibres prohibits. Va passar quatre-cents dies reclòs i incomunicat a les presons secretes de la Inquisició de Santiago de Compostel·la. Ni tan sols se li va permetre contactar amb la seva mare i tampoc se li va permetre que llegís llibres relacionats amb les ciències naturals "i si demanava en això alguna gràcia, se'm reputava de criminal", com ell mateix va declarar en un article publicat tres anys després durant el Trienni Liberal.[4]

Va ser director del districte miner d'Aragó i Catalunya, i més tard de les mines d'Almadén, a l'enriquiment de les quals va contribuir amb les seves recerques geològiques. Després d'exercir altres missions en diferents llocs, entre ells les Mines de Riotinto, es va traslladar a Madrid en 1849 per formar part de la Comissió per a la Carta Geològica de Madrid i General del Regne (actual Institut Geològic i Miner d'Espanya). Va ser director de la Revista Minera, inspector general de Mines, membre de mèrit de la Societat Geològica de Londres i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de Madrid, des de 1865.[5]

Es va ocupar de mineralogia, petrografia i paleontologia. En aquest últim camp li correspon el mèrit, juntament amb Mariano de la Paz Graells, d'haver donat a conèixer les restes d'elefants, apareguts en 1850, en el teular de San Isidro de Madrid, després tradicional jaciment del paleolític espanyol. En les proximitats va trobar, en les formacions del Miocè, diverses restes de mamífers terciaris que més tard va classificar el paleontòleg Paul Gervais.[6]

ObresModifica

 
Mapa geològic de la província de Madrid, realitzat per Casiano de Prado.

Entre els seus nombrosos treballs de recerca destaquen el mapa geològic de les províncies de Madrid (1852), Valladolid (1854), Segòvia (1855) i Palència (1856) i altres importants ressenyes referides a altres zones de Castella i Lleó. De tots ells, el principal és el titulat Reseña física y geológica de la Provincia de Madrid (1864), treball molt meticulós, amb gran contingut de dades de primera mà, obra que continua sent consultada pels investigadors. Va acompanyada d'un esbós de mapa geològic de la província, única representació gràfica seva durant molts anys. Aquesta publicació li va valer ser nomenat director de la Comissió permanent de Geologia industrial. Altres obres foren:

  • Vindicación de la Geología (1835)
  • Diccionario de las voces más usadas en minería (1848)
  • Ascensión a los Picos de Europa (1853)
  • Los terremotos de la provincia de Almería (1863).

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Académicos Históricos: Excmo. Sr. D. Casiano de Prado y Vallo». Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
  2. López de Azcona, 1984, p. 90, 95.
  3. Universidad Politécnica de Madrid Aportación científica del ingeniero de minas D. Casiano de Prado y Vallo.
  4. La Parra López, Emilio; Casado, María Ángeles. La Inquisición en España. Agonía y abolición. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2013, p. 147-148. ISBN 978-84-8319-793-6. 
  5. Puche Riart, 2004, p. 85.
  6. Sociedad Geológica Casiano de Prado, pionero de la prehistoria española.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casiano de Prado y Vallo  
  • Universidad Politécnica de Madrid Aporte científico del ingeniero de minas D. Casiano de Prado y Vallo (1797-1866) en su contexto histórico.
  • Red de Biología Biografia Casiano de Prado.
  • Casiano de Prado (1797-1866) y la Comisión del Mapa Geológico de España. El descubrimiento científico de la Sierra de Guadarrama : Exposición - Universidad Politécnica de Madrid [1].
  • El contingut d'aquest article incorpora material de la Gran Enciclopèdia Rialp que mitjançant una autorització permet agregar continguts i publicar-los sota llicència GFDL L'autorització va ser revocada l'abril del 2008, així que a partir d'aquesta data no és permès d'afegir més contingut d'aquesta enciclopèdia.



Premis i fites
Precedit per:
José Martín de León y Mesa
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 30

1866
Succeït per:
Laureano Pérez Arcas