Casoli

un municipi Italià

Casoli és un municipi (comune) d'Itàlia que el 2014 tenia 5.777 habitants.[1] Es troba a la província de Chieti a Abruzzo.

Infotaula de geografia políticaCasoli
Centro storico Casoli.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of comune of Casoli (province of Chieti, region Abruzzo, Italy).svg Modifica el valor a Wikidata
 42° 06′ 54″ N, 14° 17′ 26″ E / 42.115114°N,14.290606°E / 42.115114; 14.290606Coord.: 42° 06′ 54″ N, 14° 17′ 26″ E / 42.115114°N,14.290606°E / 42.115114; 14.290606
EstatItàlia
RegióAbruços
ProvínciaProvíncia de Chieti Modifica el valor a Wikidata

CapitalCasoli Modifica el valor a Wikidata
Població
Total5.585 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat83,31 hab./km²
Geografia
Superfície67,04 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud378 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
PatrociniSanta Raparada Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal66043 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0872 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT069017 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaB985 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcasoli.gov.it Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

El centre urbà està a la vora del riu Aventino i al peu del Majella.[2]

En aquest lloc es troba la reserva natural Lago di Serranella[3]

HistòriaModifica

 
Vista de Casoli

Sembla que en època romana portava el nom de Cluviae, era el centre de la tribu dels Carricini).[4]

Alguns topònims mostren que s'hi van assentar els Longobards.[5]

La primera menció escrita és amb el nom de Casule (878), en un manuscrit conservat a l'abadia de Montecassino.[6]

L'any 1799 va ser hostil a adherir-se a la Repubblica Partenopea.[7]

Des de juliol de 1940 al setembre de 1943, Casoli va ser la seu del campo di internamento di Casoli del govern feixista.

Va ser greument danyada durant la Segona Gierra Mundial (la línia Gustav anava pel proper riu Sangro), va tenir un grup de partisans actiu, Brigata Majella.[8]

Monuments i llocs d'interèsModifica

 
Vista des del Castell de Casoli
  • Castell ducal o Castello Masciantonio, del segle IX però acabat el 1455 de la família Orsini, successivament passà als d'Aquino i actualment de propietat municipal.[9]
  • Torretta di Prata.[10]
  • Cinta Muraria.[11]
  • Palazzo Travagliani - De Vincentiis. del segle xviii.[12]
  • Palazzo Tilli. Del segle xviii.[13]
  • Palazzo Ricci.[14]
  • Ex palazzo comunale.[15]
  • Palazzo De Cinque.[16]
  • Casino Ramondo.
  • Casino Rancitti.[17]
  • Borgo in Località Guarenna Vecchia.[18]

EsglésiesModifica

 
Vista del castell i de l'Església de San Maria Maggiore
 
La Chiesa di Santa Reparata

Ciutadans il·lustresModifica

ImatgesModifica

NotesModifica

  1. Dades Istat Arxivat 2018-10-01 a Wayback Machine. .
  2. AA.VV., Casoli. Guida al centro antico e al territorio, Tinari, Chieti 1992, p. 6.
  3. AA.VV., Casoli. Guida al centro antico e al territorio, Tinari, Chieti 1992, pp. 6-7.
  4. Adriano La Regina, Cluviae e il territorio Carecino, in "Accademia Nazionale dei Lincei - Rendiconti della Classe di scienze morali, storiche e filologiche", serie VIII, vol. XXII, fasc. 5-6 (maggio-giugno 1967).
  5. Francesco Verlengia, Terre e castelli abruzzesi: cenni sulle origini di Casoli, in «Rivista Abruzzese», anno XII (1959), n. 4, p. 125.
  6. Enrico Carusi, Il Memoratorium dell'abate Bertario sui possessi Cassinesi nell'Abruzzo teatino, e uno sconosciuto vescovo di Chieti del 938, in "Casinensia", vol. I (1929), pp. 112-113.
  7. Luigi Coppa Zuccari, L'invasione francese negli Abruzzi, Vecchioni, L'Aquila 1928-1929.
  8. AA.VV., Casoli. Guida al centro antico e al territorio, Tinari, Chieti 1992, p. 23.
  9. AA.VV., Casoli. Guida al centro antico e al territorio, Tinari, Chieti 1992, p. 10.
  10. Sangroaventino. «Torretta di Prata», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  11. Sangroaventino. «Cinta muraria», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  12. Sangroaventino. «Palazzo Travagliani - De Vincentiis», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  13. Sangroaventino. «Palazzo Tilli», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  14. Sangroaventino. «Palazzo Ricci», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  15. Sangroaventino. «Ex palazzo comunale», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  16. Sangroaventino. «Palazzo De Cinque», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  17. Sangroaventino. «Casino Rancitti», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  18. Sangroaventino. «Borgo in località Guarenna Vecchia», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  19. Sangroaventino. «Chiesa di San Rocco», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  20. AA.VV., Casoli. Guida al centro antico e al territorio, Tinari, Chieti 1992, p. 11.
  21. Sangroaventino. «Chiesa di Santa Maria Ausiliatrice», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  22. Sangroaventino. «Chiesa di San Framcesco», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  23. Sangroaventino. «Chiesa di Sant'Antonio», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  24. Sangroaventino. «Chiesa di Sant'Agostino», 2004. Arxivat de l'original el 2015-02-27. [Consulta: 9 ottobre 2009].
  25. AA.VV., Casoli. Guida al centro antico e al territorio, Tinari, Chieti 1992, pp. 12-13.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casoli