Cavalcada del Convit
La Cavalcada del Convit és un dels actes que es realitzen a València dins de les commemoracions del Festa del Corpus Christi de València.[1]
| |||
| Tipus | cavalcada  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | Festa del Corpus Christi de València | ||
| Estat | Espanya | ||
Altres denominacions amb la qual s'ha conegut la Cavalcada del Convit ha estat com la Degolla, dels Cavallets, i de les Dansetes.[2]
La Cavalcada del Convit comença a les 12 hores del diumenge de Corpus des del Palau de la Generalitat a la Plaça de Manises, baixa pel carrer Cavallers cap a la Plaça de la Verge, d'ahí es dirigeix pel carrer del Micalet a la Plaça de la Reina, des d'allí i pel carrer Cabillers arriba al carrer Avellanes i finalitza en el Palau Arquebisbal de València.[3]
Història modifica
El “Convit” com també se'l coneix és menys antic que la Processó si bé ja en 1516 es té notícia de la seua existència.[4] Es va acordar la seua creació com a acte processal eucarístic per a exhortar la ciutadania a participar de la processó.[2] Es tractava d'una invitació que feien els Jurats de la Ciutat, mitjançant el conegut com Capellà de les Roques, perquè la població assistís a la Solemne Processó del Corpus Christi.[5]
La celebració de la cavalcada ha sofert modificacions, i fins i tot, s'ha suprimit per diversos motius.[2]
Pel que fa als canvis de la data, en 1667 la celebració es va traslladar de la vesprada del dimecres al matí del dijous. En 1979, el calendari laboral va determinar que la celebració passarà a dia festiu, concretament seixanta dies després del Diumenge de Pasqua.[2]
El 1862 i 1863, es va estudiar suprimir la cavalcada a causa dels incidents causats per la "Degolla", l'últim dels grups que participa i que representa els soldats d'Herodes buscant innocents. Entre 1867 i 1874, finalment la Degolla, com tota la comparsa del "Misteri del Rei Herodes", es van prohibir, si bé una dècada després, el 1884, la "Degolla" i les altres danses van tornar a participar, per a tornar a ser suprimides en 1886, fins a 1896, en aquest cas tota la Cavalcada del Convit.[6]
Després d'uns anys sense celebrar-se, la Cavalcada del Convit es va recuperar l'any 1976, i les danses i el misteri a l'any següent, en 1977.[5]
Relació de la Cavalcada modifica
Tot el seguit de la Cavalcada va acompanyat de la música del tabal i la dolçaina. Les danses tradicionals són el nucli del seguit.[1][2]
La cavalcada l'obri la Policia Municipal de la Secció de Cavalleria amb uniforme de gala, inspirat en el de la Guàrdia Reial de principis del segle xx.[5] Els elements de la Cavalcada són els següents:[1]
Les Banderoles. Es tracta de tres reis d'armes vestits amb cotes de seda, gorgeres i corones daurades. El rei del mig porta la Senyera i els dos dels costats les banderoles de la ciutat.[5][1]
Els Nanos. Són tres parelles de cabuts dansants que representen tres parts del món, Àfrica, Amèrica i Àsia, mostrant l'adoració universal a l'eucaristia. Executen la Dansa del Nanos.[5]
El Capellà de les Roques a cavall, el qual representa el capellà custodi de la Casa de les Roques. És l'encarregat de presidir la Cavalcada i de convidar a participar en la processó de la vesprada.[2][5]
La Moma representa la virtut i està representada vestida de blanc amb una corona daurada amb flors i la cara coberta. La Moma balla la Dansa de la Moma junt als momos que representen els pecats i van vestits de color roig, groc i negre, coberts amb un antifaç negre.[1] [5]
-
Piquet de la Policia de la Secció Muntada -
Les banderoles -
Els nanos -
El capellà de les roques -
La Moma
.jpg)
La magrana és una dansa tradicional de cintes que entrellacen els balladors al voltant, d'una perxa que a la part superior té forma de magrana. Al final de la dansa la magrana s'obri i mostra una custòdia.[1][5]
Els cavallets o morets és la dansa que ballen huit dansadors infantils en dos fileres de quatre, vestits de morets o turcs amb un cavall de cartró cadascun.[1][5] Este element data de 1615.[2]
Els llauradors són dansants infantils que representen la Dansa dels Llauradors.[1][2]
Els pastorets ballen la Dansa dels Pastorets formada per huit dansadors infantils i que es troba vinculada a la representació del Misteri del rei Herodes.[1][5]
Els arquets està formada per un grup de xiquetes vestides de pastores que ballen la Dansa dels Arquets.[1][5] Esta dansa està datada en 1846 i se l'ha conegut com a poloneses.[2]
-
La magrana -
Els cavallets o morets -
Els llauradors -
Els pastorets -
Els arquets
Els turcs és una dansa de tipus guerrer. Els dansants infantils ballen amb espases que xoquen i es desplacen formant creus imaginàries.[5][1]
Dansa de les vetes és una dansa ornamental basada en el trenat de cintes o vetes de color que els dansants infantils van trenant. A diferència de la Dansa de la magrana no tenen cap suport o perxa sobre la qual trenar-la.[1][5]
Després de les danses desfilen personatges de diferents misteris:[2]
Misteri d'Adam i Eva. Apareixen figurants que representen a Déu, l'àngel querubí, l'àngel de llegó, Adam i Eva, la serp i la mort.[5][1]
Misteri de sant Cristòfol i els pelegrins. Apareixen figurants que representen a sant Cristòfol, Jesús, un ermità, un pelegrí, una pelegrina, pare dels pelegrins o romerets. Tots ells representen quan Sant Cristòfol va travessar el riu amb Jesús al muscle.[5][1]
Misteri del rei Herodes, també conegut com a Misteri del portalet o de la Degolla. Els figurants són la Mare de Déu de la burreta amb Jesuset, sant Josep, un àngel, els Reis d'Orient, tres patges, dos savis, un cavaller, quatre dides, espigoladora, tres segadors, rei Herodes, tres sergents, trompeta, alguatzil i la Degolla.[1] [5]
-
Els turcs -
Dansa de les vetes -
Misteri d'Adam i Eva -
Misteri de sant Cristòfol i els pelegrins -
Misteri del rei Herodes
La Degolla. És una comparsa que forma part del Misteri del rei Herodes. Representa als soldats romans que van executar l'ordre del rei Herodes per a degollar als xiquets de Betlem que foren menors de dos anys.[5] La Degolla va caricaturitzada d'una forma peculiar amb corona de pàmpols, sac d' arpillera i maquillatge de "guerra”, complementen la seua estètica amb un bastó o "carxot" de plàstic i un sarró ple de caramels.[2] Al seu pas pel carrer Cabillers i el carrer Avellanes des dels balcons els llancen poals d'aigua.[2] La Cavalcada la tanquen els clarins i timbals de la ciutat, els heralds amb les armes de la ciutat i la Senyera de la ciutat.[1]
-
La Degolla -
Heralds amb les armes de la ciutat -
La Senyera de la ciutat
.jpg)
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 «BOE.es - BOE-A-2010-9635 Decreto 92/2010, de 28 de mayo, del Consell, por el que se declara bien de interés cultural inmaterial la Solemnidad del Corpus Christi en la ciudad de Valencia.». [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Zabala, Fernanda «La Cabalgata del Convite». La Fiesta del Corpus Christi en la ciudad de Valencia. Ajuntament de València [València], 2005, pàg. 159-177.
- ↑ «BOE.es - BOE-A-2010-9635 Decreto 92/2010, de 28 de mayo, del Consell, por el que se declara bien de interés cultural inmaterial la Solemnidad del Corpus Christi en la ciudad de Valencia.». [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ NTC, À Punt. «La cavalcada del Convit reviu la tradició en la Festa Grossa de València», 19-06-2022. [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 Català, Ricard (comp.). Festivitat del Corpus Christi 2018. València: Ajuntament de València, 2018.
- ↑ «Danses històriques en la Cavalcada del Convit», 02-07-2018. [Consulta: 18 juliol 2022].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cavalcada del Convit |