Chabuca Granda
Chabuca Granda nascuda María Isabel Granda y Larco (Las Cochasaihuas, Apurimac Perú a 4.800 m.d'altura, 1921 - Fort Lauderdale, Miami, EUA, 8 de març de 1983), fou una cantautora peruana de música criolla, destacada com una de les millors compositores peruanes.[1] Els seus pares foren Eduardo Antonio Granda San Bartolomé i Isabel Susana Larco Ferrari.[2]
 Estàtua de Chabuca Granda | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | María Isabel Granda y Larco 3 setembre 1920  Cotabambas Auraria (Perú) (en)  |
| Mort | 8 març 1983 (62 anys) Miami (Florida) |
| Causa de mort | Malaltia cardiovascular |
| Sepultura | El Ángel Cemetery (en) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Perú |
| Formació | Colegio Sagrados Corazones Belén |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositora, cantautora |
| Gènere | Música tradicional, Música criolla i afroperuana i Andean music |
| Estil | Folklorica peruana |
| Nom de ploma | Chabuca Granda |
| Instrument | Veu, guitarra i piano |
| Segell discogràfic | RCA Records Microfon (en) IEMPSA (en) Sono Radio (en) Movieplay |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Parents | José Granda Esquivel (avi patern) |
Premis
| |
 | |
| Lloc web | chabucagranda.com.pe |
    | |
Va començar a compondre i interpretar música criolla des de molt jove i va trobar la fama en guanyar àmplia popularitat les seves composicions. Era autora d'un centenar de cançons, interpretades per ella mateixa. Dona d'extraordinària sensibilitat artística, arriba a compondre melodies sense haver après una sola nota musical. Començà a cantar a Lima quan encara era una nena, però no fou reconeguda com a cantant de qualitat fins a haver complert els trenta anys, després d'haver-se casat i divorciat. Chabuca Granda revitalitzà la tradicional música romàntica del Perú.[3]
Obres destacadesModifica
Entre les seves cançons més celebrades mereixen especial atenció les titulades:
- La flor de la canela.
- Caballo de paso.
- Lima de veras.
- Fina estampa, un retrat del seu pare, segons la cantant un gran senyor, un peruà amb la noblesa dels cavallers espanyols
- Gracia.
- Lima de veras.
- El surco.
- Coplas de Tondero.
- Paso de vencedores.
- José Antonio.
- Puente de los suspiros.
- Zeñó Manué.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chabuca Granda |
- ↑ «Granda, Chabuca». A: Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1983-84 (en castellà), p.66. ISBN 84-239-6957-6.
- ↑ «Chabuca Granda: Diez puntos en la vida de una leyenda» (en esp). publimetro.pe, 03-09-2014. Arxivat de l'original el 2019-05-24. [Consulta: 8 maig 2018].
- ↑ «Chabuca Granda» (en castellà). Estación Tierra. [Consulta: març 2016].