Charles Berlitz

lingüista estatunidenc

Charles Frambach Berlitz (n. Nova York, 20 de novembre de 1914; † Tamarac, Florida, 18 de desembre de 2003) va ser un lingüista i professor d'idiomes,[1] conegut pels seus llibres sobre fenòmens estranys, així com pels seus cursos per a l'aprenentatge d'idiomes. The People's Almanac el va considerar en el seu dia com un dels quinze lingüistes més grans del món.[2]

Infotaula de personaCharles Berlitz

Charles Berlitz (dreta) amb Antonio Las Heras (revista Pájaro de Fuego) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 novembre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort18 desembre 2003 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Tamarac (Florida) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Yale Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, escriptor, ufòleg, guionista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeValerie Seary (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MareMillicent Daisy Frambach (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0075688 Allocine: 128312 Allmovie: p315866 TMDB.org: 66138
Goodreads author: 1474165 Find a Grave: 8235185 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va ser net de Maximilien Berlitz, fundador de les Escoles d'Idiomes Berlitz. Durant la seva infantesa, Charles va ser criat en una llar on (per ordre del seu pare) tots els familiars i membres del servei domèstic parlaven amb ell en un idioma distint: quan va arribar a l'adolescència parlava vuit idiomes amb fluïdesa. A l'edat adulta va recordar haver tingut la il·lusió infantil que cada ésser humà parlava una llengua distinta i preguntar-se per què cadascun d'ells no tenia una llengua pròpia a casa seva. El seu pare li parlava en alemany, el seu avi en rus i la seva mainadera en castellà. Va arribar a dominar aproximadament trenta-dos idiomes.

Es va graduar cum laude a la Universitat Yale i va passar tretze anys treballant per a l'exèrcit dels Estats Units, principalment en la branca de l'espionatge. Després va treballar a l'empresa de la família, i fer-se autor de llibres de frases per a turistes. També va participar en la redacció de cursos d'idiomes enregistrats en cintes i vídeos. A finals dels anys seixanta va vendre la seva empresa a la casa Crowell, Collier & Macmillan.

Va escriure llibres sobre fenòmens estranys, faceta que li va reportar més popularitat. En la seva obra The Mystery of Atlantis [El misteri de l'Atlàntida] on hauria aportat proves basades en geofísica, estudis psíquics, literatura, arqueologia clàssica i tradicions tribals, arriba a la conclusió que l'Atlàntida va ser real.[3] El seu llibre més famós va ser The Bermuda Triangle [El Triangle de les Bermudes], del qual es van vendre uns vint milions d'exemplars. Berlitz va ser també defensor de la teoria dels antics astronautes, que sosté que éssers de procedència extraterrestre han visitat la Terra des de fa milers d'anys i que aquest contacte està connectat amb l'origen o el desenvolupament de les cultures humanes, de la tecnologia i de les religions.

Obra modifica

Fenòmens estranys modifica

  • The Mystery of Atlantis (1969)
  • Mysteries from Forgotten Worlds (1972)
  • The Bermuda Triangle (1974), ISBN 0-285-63326-0
  • Without a Trace (1977)
  • The Philadelphia Experiment - Project Invisibility (1979)
  • The Roswell Incident (1980)
  • Doomsday 1999 A.D. (1981) ISBN 0-586-05543-6.
  • Atlantis - The Eight Continent (G. P. Putnams Sons, Nova York, 1984)
  • Atlantis: the lost continent revealed, Macmillan, Londres, 1984
  • The Lost Ship of Noah: In Search of the Ark at Ararat (1987)
  • The Dragon's Triangle (1989)
  • World of Strange Phenomena (Little Brown & Company, Nova York, 1995)

Lingüística modifica

  • Native Tongues (1982)

Referències modifica

  1. Bernstein, Adam «Eminent Linguist dead». WashingtonPost, 31-12-2003 [Consulta: 28 abril 2010].[Enllaç no actiu]
  2. Wallechinsky, David; Wallace, Irving. The People's almanac, #2, núm. 2, 1978
  3. (en anglès) New Scientist, vol. 69, núm. 991, 11-03-1976, p. 585. ISSN: 0262-4079 [Consulta: 24 febrer 2012].

Enllaços externs modifica