Obre el menú principal

Chill Wills (Seagoville, Texas, Estats Units, 18 de juliol de 1903 - Encino, Califòrnia, 15 de desembre de 1978) va ser un actor i compositor estatunidenc.

Infotaula de personaChill Wills
Chill Wills in Stand By for Action trailer.jpg
Chill Wills a Stand by for Action (1942)
Biografia
Naixement Theodore Childress Wills
18 de juliol de 1903
Seagoville, Texas, (EUA)
Mort 15 de desembre de 1978(1978-12-15) (als 75 anys)
Encino, Califòrnia (EUA)
Causa de mort Causes naturals (Càncer)
Nacionalitat Estats Units estatunidenca
Activitat
Ocupació Jugador de pòquer, músic, actor de teatre i actor de cinema
Període Segle XX
Activitat 1934 –
Partit Partit Republicà dels Estats Units
Gènere Western
Esport Pòquer
Família
Cònjuge Hattie Elizabeth Chappelle (1928-1971)
Novadeen Googe (1973-1978)

IMDB: nm0932629 Allocine: 67433 Allmovie: p2919 TCM: 207187 TV.com: people/chill-wills
Musicbrainz: 9d36548f-4ce4-4dd4-9c22-4f6a7e6b99ec Discogs: 1034695 Find a Grave: 6090
Modifica les dades a Wikidata

Biografia[1]Modifica

Wills va néixer a Seagoville, Texas. Va ser cantant ja des de la seva infantesa, formant i liderant els Avalon Boys en la dècada de 1930. Després d'actuar amb ells en uns quants westerns, va dissoldre el grup el 1938 i es va dedicar a la seva carrera en solitari.

Va pertànyer a la nombrosa tradició d'actors de caràcter que només una indústria com la nord-americana podia mantenir. Wills va oferir al llarg d'una filmografia de més de 300 títols tota una galeria de personatges secundaris el comú denominador dels quals era la senzillesa i el sentit comú.

Potser per això mai no va arribar a exercir primers papers, a diferència d'altres actors de caràcter notoris com George Scott, Walter Matthau o Lee Marvin, finalment convertits en estrelles.

Un dels seus papers més memorables va ser el de la distintiva veu de la Mula Francis en una sèrie de films molt populars. La veu i l'accent de Wills encaixaven a la perfecció amb la personalitat de la cínica i sardònica mula. Com era costum en l'època, Wills no apareixia en els títols de crèdit, encara que al capítol titulat Francis Joins the WACS va interpretar al General Ben Kaye.

Wills també va actuar a nombrosos papers seriosos, incloent el d'oncle Bawley a Gegant, film de 1956 protagonitzat per Rock Hudson, Elizabeth Taylor i James Dean.[2] Wills va ser nominat a l'Oscar al millor actor secundari el 1960 pel seu paper com "Beekeeper" al film El Álamo.[3] Tanmateix, la seva agressiva campanya pel guardó es va considerar de mal gust per molts, inclòs el productor de la pel·lícula John Wayne, que públicament es va disculpar per Wills. L'agent de Wills, W.S. "Bow-Wow" Wojciechowicz, va acceptar la seva culpa, i va explicar que l'actor no sabia res d'això. Wills va ser derrotat finalment per Peter Ustinov, que va guanyar el premi pel seu paper en Espartac.[4]

El 1966 Wills va ser escollit per interpretar Jim Ed Love en la sèrie de la ABC The Rounders, al costat de Rom Hayes, Patrick Wayne i Walker Edmiston.

Wills va ser mestre de cerimònies a la campanya presidencial de 1968 duta a terme per George Wallace, anterior governador d'Alabama.[2] Ell i Walter Brennan, intèrpret de The Real McCoys, The Tycoon, i The Guns of Will Sonnett, van de les poques celebritats de Hollywood que van donar suport a la campanya de Wallace contra Hubert H. Humphrey i Richard Nixon.

L'últim paper de Wills va arribar el 1978, a la producció Stubby Pringle's Christmas.

Chill Wills va morir a Encino, Califòrnia, el 1978, a causa d'un càncer. Va ser enterrat al Cementiri Grand View Memorial Park de Glendale (Califòrnia).

FilmografiaModifica

Les seves pel·lícules més destacades són:[5]

Premis i nominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «biografia de Chill Wills». The New York Times.
  2. 2,0 2,1 The Politics of Rage: George Wallace ', by Dan T. Carter (Baton Rouge: Louisiana State University Press, 1995, 2000) at 314. ISBN 0-8071-2597-0
  3. «Chill Wills, premis». The New York Times.
  4. Clark, Donald, & Christopher P. Andersen. John Wayne's The Alamo: The making of the Epic Film, Carol: 1995
  5. «filmografia de Chill Wills». The New York Times.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Chill Wills