Que el cel la jutgi

pel·lícula de 1945 dirigida per John M. Stahl

Que el cel la jutgi (títol original en anglès Leave Her to Heaven) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John M. Stahl i estrenada l'any 1945.

Infotaula de pel·lículaQue el cel la jutgi
Leave Her to Heaven
Leave Her to Heaven.jpg
Fitxa
DireccióJohn M. Stahl
Protagonistes
ProduccióWilliam A. Bacher
GuióHistòria:
Ben Ames Williams
Guió:
Jo Swerling
MúsicaAlfred Newman
FotografiaLeon Shamroy
MuntatgeJames B. Clark
Productora20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTwentieth Century Fox Film Corporation
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1945
Durada110 minuts
Idioma originalanglès
Doblada al catalàSí 
RodatgeNou Mèxic i Maine Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereMelodrama
Temasuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMaine Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0037865 Filmaffinity: 509654 Allocine: 394 Rottentomatoes: m/leave_her_to_heaven Allmovie: v99202 TCM: 81132 TV.com: movies/leave-her-to-heaven Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Richard Harland (Cornel Wilde), un jove escriptor, coneix en un tren a Ellen, una bellíssima dona (Gene Tierney) amb la qual es casarà pocs dies després. La vida sembla somriure'ls, però Ellen és tan possessiva que tot començarà a torçar-se quan es nega a compartir a Richard amb el seu germà malalt Darryl, el seu amic Leick, i fins i tot amb la seva pròpia família.

ComentarisModifica

Pel·lícula considerada com una de les obres mestres del melodrama dels anys quaranta. De fet, és el film més conegut de Stahl que, segons els llibres d'història del cinema, compartiria el tron del gènere al costat de Douglas Sirk. Es basa en una novel·la escrita per Ben Ames Williams el 1944, adaptada per Jo Swerling i produïda per la 20th Century Fox. No és un melodrama a l'ús, sinó que combina elements romàntics amb altres més propis del cinema negre, el que la fa brillar amb llum pròpia enfront d'altres pel·lícules similars. En aquest sentit, cal ressaltar el fort contrast que hi ha entre la negror de la trama -amb algunes escenes realment esgarrifoses- i l'exuberant Technicolor utilitzat per al rodatge. És un film rural -o rústic- perquè es desenvolupa en localitzacions on la natura juga un paper essencial, allunyant-se de la brutalitat urbana tan típica del noir. I també és un film lluminós: aquí no cal amagar-se en carrerons foscos ni esperar la caiguda del sol per cometre actes impurs.

La pel·lícula posa de manifest com darrere d'un rostre bell pot amagar-se un monstre paranoic i desequilibrat. Gene Tierney prova de carregar al seu marit el mort del seu propi assassinat, que ha planejat de manera minuciosa i amorosa. Per a aquesta dona-criatura, follament enamorada del seu pare, l'home no és res més que una presa fútil que enveja i cobeja, per després rebutjar-la i menysprear-la.

RepartimentModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Que el cel la jutgi