Christian Sinding

compositor noruec

Christian Sinding (en noruec: Christian August Sinding) (Kongsberg, 11 de gener de 1856 Oslo, 3 de desembre de 1941) fou un pianista i compositor noruec.

Infotaula de personaChristian Sinding
Christian Sinding OB.F06421a.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nn) Christian August Sinding Modifica el valor a Wikidata
11 gener 1856 Modifica el valor a Wikidata
Kongsberg (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Oslo (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicNoruecs Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor clàssic, academic musician (en) Tradueix i musicòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEastman School of Music Modifica el valor a Wikidata
PartitNasjonal Samling Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsSalomon Jadassohn Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareWilhelm Mathias Sinding Modifica el valor a Wikidata
GermansOtto Sinding, Stephan Sinding i Johanna Sinding Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1437539 Musicbrainz: c591f75a-2e95-4863-b472-98d564a0b015 Discogs: 829984 IMSLP: Category:Sinding,_Christian Allmusic: mn0001162802 Modifica el valor a Wikidata

Era germà d'Otto (pintor), i Stephan (escultor). Primer va estudiar a Oslo amb el professor Ludvig Mathias Lindeman[1] i després va estudiar en el Conservatori de Leipzig amb els professors Salomon Jadassohn i Hermann Kretzschmar[1] i, després a Berlín i més tard a Munic. Tornat a la seva patria es dedicà a la composició i a l'ensenyança, mercès a una beca anual que li fou concedida per el Govern Noruec; beca que, el 1915, es transformà en pensió vitalícia. Durant el curs acadèmic 1920/21, fou professor als Estats Units, en l'"Eastman School of Music", de Rochester.[1]

Christian Sinding, amb els autors Gunnar Heiberg i Knut Hamsun

Anàlisi tècnicaModifica

Malgrat que d'un estil i una personalitat artística virtualment escandinava, no deixà de ser influït per les modalitats de l'escola alemanya, país en el qual, no tan sols va rebre educació, sinó que exercí durant deu anys diverses activitats musicals. Va deixar una copiosa producció, que es calcula en més de 750 composicions, sent les més perfectes d'elles les tres simfonies:

  • Simfonia en re menor,
  • Simfonia en fa major,
  • Simfonia en re major.
  • Llegenda, op. 46, per a violí i orquestra,
  • Rondó infinito, op. 42,
  • Serenata, op. 56, per a dos violins i piano,
  • Sonata, op. 91, per a piano,
  • Variacions, per a dos pianos,
  • Heimfahrt, cicle de cançons,
  • Episodes chevaleresques,
  • La Muntanya sagrada, òpera,
  • Quintet, per a instruments d'arc,
  • Quintet, per arc i piano,
  • Un Quartet,
  • Dos Trios,
  • Diversos Concerts per a violí,
  • Una Suite, per a violí i orquestra,
  • Una Suite, per a flauta i orquestra, i unes 100 peces per a piano, melodies vocals i cors.

A principis del 1941, amb motiu del seu 85e. aniversari, fou festejat amb diversos actes musicals, interpretant-se les més apreciades de les seves produccions.

BibliografiaModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1341. (ISBN 84-7291-226-4)