Christian Wiyghan Tumi
Christian Wiyghan Tumi (Kikaikelaki, 15 d'octubre de 1930 - Douala, 3 d'abril de 2021) fou un cardenal camerunès, arquebisbe emèrit de Douala des de 2009.[1]
  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 15 octubre 1930 Kikaikelaki (Camerun) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 3 abril 2021 (90 anys) Douala (Camerun) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Causa de mort | COVID-19 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Arquebisbe emèrit de Douala | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 31 d'agost de 1991 – 17 de novembre de 2009 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat |  Camerun | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Religió | Catolicisme | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Formació | Universitat Catòlica de Lió Universitat de Friburg | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | bisbe catòlic (1980–), sacerdot catòlic (1966–), teòleg | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Consagració | 6 de gener de 1980 per Joan Pau II | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Proclamació cardenalícia | 28 de juny de 1988 per Joan Pau II Santi Martiri dell'Uganda a Poggio Ameno | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| abril 2005 | Conclave de 2005 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Premis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Me voici je viens faire ta volonté | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Biografia
modificaNascut a Kikaikelaki, un poblet de Nso klan situat a la regió nord-oest. Tumi estudià als seminaris locals de Camerun i Nigèria. Seguí la seva formació en ciències de l'educació a Nigèria i a Londres, i marxà a Lió per assolir una llicenciatura en teologia i un doctorat en filosofia a la universitat de Friburg.
Ordenat prevere el 17 d'abril de 1966, serví com a vicari a Soppo durant un any abans de ser nomenat professor al seminari de la universitat Bishop Rogan. Al 1973 tornà a la seva diòcesi i va ser nomenat rector del seminari de Bambui.
Bisbe i cardenal
modificaAl 1979, Tumi va ser elegit el primer bisbe de la diòcesi de Yagoua, va ser consagrat el 6 de gener de 1980 pel Papa Joan Pau II. El 19 de novembre de 1982 va ser fet arquebisbe coadjutor de Garoua; d'on esdevingué arquebisbe titular el 17 de març de 1984. Al 1985 va ser elegit President de la Conferència Nacional Episcopal del Camerun, càrrec que ocuparia fins al 1991.
Va ser creat cardenal el consistori celebrat el 28 de juny de 1988 pel Papa Joan Pau II, amb el títol de Santi Martiri dell'Uganda a Poggio Ameno. En el si de la cúria pontifícia era membre de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, de la Congregació per a l'Educació Catòlica, de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, del Consell Pontifici Cor Unum i del Pontifici Consell per a la Família.
El 31 d'agost de 1991 va ser nomenat arquebisbe de Douala. Va ser un dels cardenals elector que participaren en el conclave de 2005, on s'escollí el Papa Benet XVI.
Es retirà del seu càrrec d'arquebisbe el 17 de novembre de 2009, als 79 anys. El seu coadjutor, monsenyor Samuel Kleda, el succeí.
Opinions
modificaAvortament
modificaEl cardenal Tumi encapçalà una marxa pro-vida a la ciutat de Douala al 2009.[2]
Abusos de nens
modificaEn un discurs al 2007, denuncià els efectes negatius de l'abús sexual de nens a la societat moderna.[3]
VIH – SIDA i condons
modificaAl 2005 va afirmar en una entrevista que l'ús de condons seria possible com a protecció contra la SIDA al matrimoni.[4]
Premis
modifica- Premi Cardinal von Galen, atorgat per l'ONG Human Life International (9 de setembre de 2008))[5]
- Premi Integritat 2011, atorgat per Transparency International.[6]
Referències
modifica- ↑ http://212.77.1.245/news[Enllaç no actiu] services/bulletin/news/24671.php?index=24671&lang=en#RINUNCIA%20E%20SUCCESSIONE%20DELL'ARCIVESCOVO%20DI%20DOUALA%20(CAMERUN)
- ↑ 115 article 9006.htm Marche anti-avortement au Cameroun[Enllaç no actiu]
- ↑ 115 article 5160.htm Les abus sexuels sur les jeunes sont un véritable scandale, et une honte pour notre société[Enllaç no actiu]
- ↑ 115 article 2311.htm African cardinal says condoms in marriage OK to stop AIDS[Enllaç no actiu]
- ↑ Zéba, Claude «Le Cardinal Christian Tumi reçoit le prix Von Galen» (en francès). L'effort camerounais, 10 2008 [Consulta: 27 octubre 2012].
- ↑ «His Eminence Cardinal Christian Tumi: Cardinal - Cameroon» (en anglès). Arxivat de l'eminence cardinal christian tumi original el 16 de setembre 2016. [Consulta: 27 octubre 2012].
Enllaços externs
modifica- Fitxa a Catholic Hierarchy (anglès)
- bio.asp?ref=90 Biografia a catholic-pages.com (anglès)
Bibliografia
modifica- « Les 50 personnalités qui font le Cameroun : Christian Tumi », Jeune Afrique, n° 2520-2521, du 26 avril au 9 mai 2009, p. 41
| Precedit per: Louis Charpenet, O.M.I. |
 Bisbe de Yagoua 6 de desembre de 1979 - 19 de novembre de 1982 |
Succeït per: Antoine Ntalou |
| Precedit per: Yves-Joseph-Marie Plumey, O.M.I. |
 Arquebisbe metropolità de Garoua 17 de març de 1984 - 31 d'agost de 1991 |
Succeït per: Antoine Ntalou |
| Precedit per: Jean Zoa |
 President de la Conferència Episcopal Nacional del Camerun 1985 - 1991 |
Succeït per: Jean-Baptiste Ama |
| Precedit per: - |
 Cardenal prevere de Santi Martiri dell'Uganda a Poggio Ameno des del 28 de juny de 1988 |
Succeït per: al càrrec |
| Precedit per: Gabriel Gonsum Ganaka |
President del Simposi de les Conferències Episcopals d'Àfrica i Madagascar 1990 - 1994 |
Succeït per: Gabriel Gonsum Ganaka |
| Precedit per: Simon Tonyé |
Arquebisbe metropolità de Douala 31 d'agost de 1991 - 17 de novembre de 2009 |
Succeït per: Samuel Kleda |