Ciència militar
La ciència militar és la ciència social que estudia i analitza de manera sistemàtica el procés, la planificació, pràctica, tècnica, psicologia, resolució i conseqüències dels conflictes entre les societats humanes al llarg del temps i l'espai. La seva aplicació se centra sobretot en la producció de capacitat militar d'una manera coherent amb la política de defensa nacional.[1][2][3]
En la ciència militar es determinen sis eixos principals: organització, estratègia, tecnologia, educació, història i geografia.
El terme ciència militar generalment descriu el conjunt de teories, conceptes i mètodes a tenir en compte a l'hora d'emprar forces armades. Tanmateix, com a disciplina acadèmica, està mal definida, ja que es basa en un mosaic de plans d'estudis que inclouen història, afers exteriors, estudis de seguretat, lideratge, gestió d'operacions i enginyeria de sistemes, així com altres elements de les ciències físiques i socials. Cal destacar que el diccionari del Departament de Defensa dels Estats Units ni tan sols en proporciona una definició. Aquesta vaga categorització reflecteix una mica l'estatus reduït del terme des del seu ús al segle xix, quan la "ciència militar" s'utilitzava sovint amb majúscules i es col·locava al costat de la Física, la Filosofia i altres disciplines acadèmiques ben establertes.[4]
ReferènciesModifica
- ↑ «What does military science mean?» (en anglès). [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ «78 Masters in Military Science - MastersPortal.com». [Consulta: 9 abril 2021].
- ↑ «Is Military Science “Scientific”?» (en anglès americà). [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ Glenn Voelz. «La ciència militar és "científica"?» (en anglès). Premsa Universitària de Defensa Nacional, 30-09-2014. [Consulta: 31 maig 2022].
Vegeu tambéModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciència militar |