Citisina
La citisina, també coneguda com bautoxina i soforina, és un alcaloide tòxic que es produeix de manera natural en diversos gèneres vegetals, com ara Laburnum i Cytisus de la família de les lleguminoses. Va ser isolat de llavors del banús fals el 1818 pels farmacòlegs francesos Jean Baptiste Alphonse Chevallier i Jean Louis Lassaigne.[1][2]
-Cytisine.svg) | |
| Dades químiques i físiques | |
|---|---|
| Fórmula | C₁₁H₁₄N₂O |
| Massa molecular | 190,111 uma |
| Punt de fusió | 152,5 °C |
| Punt d'ebullició | 218 °C |
| Identificadors | |
| Número CAS | 485-35-8 |
| PubChem (SID) | 10235 |
| IUPHAR/BPS | 5347 |
| DrugBank | 09028 |
| ChemSpider | 9818 |
| UNII | 53S5U404NU |
| KEGG | D07770 i C10763 |
| ChEBI | 4055 |
| ChEMBL | CHEMBL497939 |
| PDB ligand ID | C5E |
| AEPQ | 100.006.924 |
 | |
La seva estructura molecular té alguna similitud amb la de la nicotina i té efectes farmacològics similars. Igual que la vareniclina, la citisina és un agonista parcial dels receptors nicotínics d'acetilcolina (nAChR). Pot causar atàxia, salivació excessiva o convulsions breues. En dosis grans pot causar arrítmia cardíaca.[3] Te efectes al·lucinogens i estimula el sistema respiratori. En dosis superiors a 5mg pot resultar fatal.[4] La citisina té una vida mitjana breu de 4,8 hores. S'elimina ràpidament del cos. S'ha utilitzat com a mèdicament per ajudar a deixar de fumar però aquesta aplicació roman relativament desconegut fora d'Europa de l'est.[5][6]
A més del banús fals, per que concerneix espècies populars als Països Catalans, es troba entre d'altres en els llegums de ginesta, acàcia del Japó i garroferet de moro.[7]
ReferènciesModifica
- ↑ Carmona i Cornet, Anna Maria; Trias i Rubiés, Ramon «Un formulari portàtil de l'any 1826». Gimbernat, LV, 2011, pàg. 35.
- ↑ Wisniak, Jaime «Jean Baptiste Alphonse Chevallier. Science applied to public health and social welfare» (en anglès). Cenic, XLIV, 2013 [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑ Burrows, George E.; Tyrl, Ronald J. Toxic Plants of North America (en anglès). John Wiley & Sons, 2012-10-15. ISBN 9781118413388.
- ↑ «Toxicitat de la ginesta». Guia de les plantes: característiques, propietats, usos i aplicacions de les plantes cultivades i silvestres. [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑ «Els xiclets i pegats de nicotina sí són eficaços per deixar de fumar». Catalunya Press, 31-05-2013. «A Rússia i en altres parts d'Europa de l'Est també ha rebut l'aprovació de les autoritats sanitàries la citisina, similar a la vareniclina, per deixar de fumar»
- ↑ Walker, Natalie; Howe, Colin; Glover, Marewa; McRobbie, Hayden; Barnes, Joanne «Cytisine versus Nicotine for Smoking Cessation» (en anglès). New England Journal of Medicine, 371, 25, 18-12-2014, pàg. 2353–2362. DOI: 10.1056/nejmoa1407764. ISSN: 0028-4793.
- ↑ Costa, M.; Peris, J.B.; Stübing, G. «Sobre algunes intoxicacions vegetals freqüents a l'àrea valenciana». A: XIIe Congrés de Metges i Biòlegs de llengua catalana. Institució Alfons el Magnànim, Institut d'Estudis Catalans, 1984, p. 113. ISBN 9788472830561.