Garrofer del diable
El garrofer del diable, bajoca de moro, bajoquera de moro, garrofer pudent o mongetera d'arbre (Anagyris foetida),[1] és un arbust o arbret caducifoli, tòxic, de fins a 4 m d'alçada (tot i que normalment no sol passar dels 2 m). Es tracta d'una espècie relíctica de la flora subtropical del període terciari.[2]
Anagyris foetida  | |
|---|---|
 fruit | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 19375604 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Thermopsideae |
| Gènere | Anagyris |
| Espècie | Anagyris foetida L., 1753 |
.svg){kind=icon}
Addicionalment pot rebre els noms de arbre mongeter, garrofer, garrofer bord, garrofer de moro, garroferet de moro, garrover bord, garrover del diable, garrover del dianye, garrover del dimoni, garrover pudent, manpudolera, mongeta borda, mongeta d'arbre, mongetera borda i tramussera borda. També s'han recollit les variants lingüístiques arbre monjat, contera, contera pudent, contera pudenta i jorva.[1]
Descripció
modificaPresenta fulles trifoliades, que desprenen una olor que pot resultar desagradable, però no tan fètida com se sol afirmar. Aquesta planta presenta la peculiaritat de ser una caducifòlia d'estiu: perd les fulles al principi de l'estació seca i li tornen a brotar amb les primeres pluges de tardor. Es tracta d'una adaptació als secs estius mediterranis.[2]
Les flors són d'un groc verdós, amb l'estendard molt més curt que els altres pètals. Els llegums semblen petites garroves de color verd. Floreix a l'hivern i principis de primavera (febrer-març). Un altre tret distintiu d'aquesta espècie és que es tracta de l'única planta de pol·linització ornitòfila documentada a Europa: alguns passeriformes com els busquerets (Sylvia atricapilla i Sylvia melanocephala) o els mosquiter comú o ull de bou (Phylloscopus collybita)[3] visiten les seves flors a la recerca de nèctar i transferint eficaçment, al mateix temps, el pol·len.[4]
El fruit es coneix amb el nom de tramús fètid.
Distribució i hàbitat
modificaEs tracta d'una planta de distribució mediterrània, que habita sobretot en coscollars, vores de camins i altres llocs parcialment antropitzats.
Usos
modificaAquesta planta conté els alcaloides anagirina, amb propietats emètiques, i citisina, que actua com a depressor respiratori (administrat en dosis prou elevades, produeix la mort). Ha estat utilitzat, en medicina popular, com a emètic i antiasmàtic, però la seva elevada toxicitat fa totalment desaconsellable utilitzar-lo com a remei casolà.
Durant l'edat mitjana aquesta planta s'emprava per a emmetzinar les puntes de les sagetes que es disparaven amb arcs o ballestes.
És possible que la seva irregular distribució es degui al fet que una part de les poblacions silvestres siguin producte del conreu, en temps passats, d'aquesta planta.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Anagyris foetida». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 abril 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bonner, A. (1977) Plantes de les Balears. Editorial Moll. Palma.
- ↑ Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni; Franch, Martí. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears.. segona. Montseny: LYNX EDICIONS, 2014, p. 226, 230, 234. ISBN 9788496553545.
- ↑ Ortega-Olivencia, A.; Rodríguez-Riaño, T.; Valtueña, F. J.; López, J.; Devesa, J. A. (2005) "First confirmation of a native bird-pollinated plant in Europe" a Oikos, 110, 3, p 578–590.
Enllaços externs
modifica
- «Biólogos UEx detectan Extremadura primer caso Europa polinización aves leguminosa». Arxivat de l'original el 2008-12-01. [Consulta: 29 agost 2009].
- «Anagyris foetida a l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental».