Ciutadella de Bam
La ciutadella de Bam (en persa ارگ بم, arg-é Bam) ha estat, fins al 2003, la construcció de tova més gran del món, situada a Bam, una ciutat de la província de Kerman al sud-est de l'Iran. La construcció sencera era una gran fortalesa amb la ciutadella al bell mig i, per la impressionant visió de la ciutadella situada al punt més alt, tota la fortalesa es coneix amb el nom de ciutadella de Bam.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Ciutadella  | |||
| Construcció | segle V aC | |||
| Cronologia | ||||
| 2004 – 2013 | llista del Patrimoni de la Humanitat en perill | |||
| Característiques | ||||
| Material | tova | |||
| Mesura | 1.815 ( ) m | |||
| Superfície | 180.000 m² | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | província de Kerman (Iran) | |||
| Localització | Bam | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Àsia-Oceania insular | |||
| Data | 2004 (28a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii), (iv) i (v) | |||
| En perill | 2004 - 2013 | |||
| Identificador | 1208bis | |||
| Patrimoni nacional de l'Iran | ||||
| Data | 21 març 1966 | |||
| Identificador | 519 | |||
Té el reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat sota el capítol de "Bam i el seu paisatge cultural". Aquesta enorme ciutadella situada en la ruta de la Seda va adquirir importància des dels segles VII a l'XI, com a cruïlla de camins al llarg de la Ruta de la Seda i altres rutes comercials importants, i com a productora de peces de vestir de seda i cotó.[1]
El 26 de desembre de 2003, un terratrèmol va destruir tota la ciutadella, i bona part de Bam i el seu entorn. Pocs dies després del terratrèmol, l'aleshores president de l'Iran Muhammad Khatami va anunciar que es reconstruiria la ciutadella.
DimensionsModifica
La ciutadella de Bam és més gran que el castell de Rayen, situat molt a la vora, i cobreix una superfície aproximada de 180.000 metres quadrats. Està envoltada per muralles gegants d'entre 6 i 7 metres d'alçada i 1.815 metres de longitud. La ciutadella conté dues de les «torres de guaita» per les quals Bam és coneguda —d'entre les 67 torres que hi ha escampades per l'antiga ciutat de Bam.[2]
Disseny de la ciutadella i concepte arquitectònicModifica
La ciutadella té un concepte arquitectònic -i està projectada- des de diversos punts de vista de manera enginyosa. De la forma actual de la ciutadella, es pot copsar que el(s) arquitecte(s) havien previst el resultat complet de tota la ciutat des dels inicis del procés projectual. Durant cada fase del desenvolupament constructiu, la part acabada de construir anava encaixant perfectament en el conjunt a mesura que es completava.
La ciutadella està situada al centre de la ciutat fortalesa i al punt més elevat, des d'on aprofita la magnífica visió de l'entorn en favor de la seguretat.
En la forma arquitectònica de la ciutadella de Bam es poden distingir clarament dues parts:
- La zona dels governants -a la muralla més interior- amb la ciutadella, les casernes, el molí, cases orientades estacionalment, una font d'aigua (excavada a la roca a 40 metres de profunditat) i un estable per a 200 cavalls.
- La zona dels governats -al voltant de la zona dels governants- consistent en l'entrada principal de la ciutat -fortalesa, el basar situat a l'eix nord-sud (que connecta l'entrada principal a la ciutadella) i unes 400 cases amb els edificis públics corresponents (com una escola i un espai esportiu).
D'entre les cases es poden diferenciar tres tipologies:
- Cases petites amb 2-3 habitacions, ocupades per famílies pobres.
- Cases grans amb 3-4 habitacions, associades a la classe social mitjana, algunes de les quals tenen terrassa.
- Les cases més luxoses amb més habitacions i amb diverses orientacions per a adaptar la vida diària a les diferents estacions de l'any, amb un gran pati i un estable annex per als animals. Hi ha diverses d'aquestes construccions dins la fortalesa.
Tots els edificis estan construïts amb toves, és a dir, amb maons d'argila assecada.
SeguretatModifica
Quan la porta de la ciutat era tancada, cap persona o animal hi podia entrar. Els habitants hi podien continuar vivint durant un llarg període, ja que tenien accés a una font d'aigua, jardins, i animals domèstics al seu interior. Quan la ciutat fortalesa patia setges, els habitants podien quedar-se a la ciutat mentre els soldats la defensaven, protegits per les grans muralles i torres.[2]
Aire condicionatModifica
A més de les torres de guaita i la silueta de les muralles de la fortalesa, destaquen els captadors d'aire o torres de vent (en persa: badgir بادگير). Són estructures que sobresurten dels edificis per captar l'aire i dirigir-lo cap als edificis. En alguns casos l'aire passa per sobre d'una bassa d'aigua de l'edifici que fa que es refredi i es netegi de la pols. Es fan servir diversos tipus de torres de vent per als diferents edificis. Per exemple, hi ha torres de vent de 4 direccions per als edificis més importants i grans, que són capaces de captar l'aire de diferents direccions, i torres de vent d'una sola direcció per als edificis més petits.[2]
Terratrèmol de l'any 2003Modifica
El terratrèmol de l'any 2003 a Bam va destruir més del 80 per cent de la ciutadella. El fet que fos Patrimoni de la Humanitat va provocar que diversos països col·laboressin en la seva reconstrucció, com el Japó, Itàlia o França, que hi participaren des del primer moment. El Japó va donar 1.300.000 dòlars americans i ha donat suport al projecte enviant-hi maquinària i creant una planta 3D de la ciutadella de Bam per millorar la precisió de la reconstrucció. Itàlia ha donat 300.000 dòlars americans i ha enviat un equip d'experts per restaurar la torre principal de Bam. França ha col·laborat proporcionant el mapa de la ciutadella. El Banc Mundial també ha donat una gran quantitat de diners per a aquest projecte.[2]
ReferènciesModifica
- ↑ «Bam and its Cultural Landscape – UNESCO World Heritage Centre». Whc.unesco.org.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 "Bam-Citadelo", escrit originàriament en esperanto per Asad Mahbub, aparegut a l'Irana Esperantisto, No. 4, any 2, estiu 2003, 40 p., pp. 5-7. Hi ha el permís per a la seva utilització a Viquipèdia. Les fonts del text original van ser: Nimrokhi az Arge Bam (Un cop d'ull a la Ciutadella de Bam), de Davood Yousofzadeh, Bam: M. Mohammadi-zade, 1998, p. 160.
Enllaços externsModifica
- Fitxa de Bam a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (anglès).
- Lloc web de la ciutadella de Bam, amb fotos.
- The Bam Citadel / ARGE BAM Arxivat 2007-12-03 a Wayback Machine. - Documental cinematogràfic (anglès).
- Article periodístic: "The Lost Beauty that was Bam" (anglès).
- Un altre lloc Arxivat 2009-07-04 a Wayback Machine..
- Lloc iranià amb fotos Arxivat 2004-07-16 a Wayback Machine..
- Més fotos de la ciutadella.
- Organització Iraniana del Patrimoni Cultural sobre Arge Bam Arxivat 2009-05-25 a Wayback Machine..
- Organització Iraniana del Patrimoni Cultural - Projecte de reconstrucció de Bam[Enllaç no actiu].
- Iran Organització Iraniana del Patrimoni Cultural - Fotos de la reconstrucció Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine..