Ciutat Meridiana
Ciutat Meridiana és un barri al districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona. Els terrenys on se situa el barri formaren part de l'antiga quadra de Vallbona que pertanyia al municipi de Sant Andreu de Palomar. Ciutat Meridiana es troba en una vall de forta pendent del Turó de Roquetes i limita amb els barris de Torre Baró i Vallbona i amb el municipi vallenc de Montcada i Reixac.
 Ciutat Meridiana | |||||
|---|---|---|---|---|---|
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Barcelonès | ||||
| Municipi | Barcelona | ||||
| Districte | Nou Barris | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 11.152 (2021) | ||||
| • Densitat | 30.977,78 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 0,36 km² | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
La població del barri s'ha mantingut estable els darrers 10 anys (2010-2020) entre els 10.000 i els 11.000 habitants.[1]
Emplaçament modifica
El barri es troba a la zona de rieres de la Font Muguera que recollien l'aigua dels barrancs de l'extrem est de Collserola i l'abocaven a la conca del riu Besòs. El clima correspon a un clima mediterrani, una mica més suau a l'estiu i una mica més cru a l'hivern a causa de les brises.[2]
L'orientació nord-est i la proximitat del riu Besòs, proporcionen humitat suficient per garantir un entorn verd, on creixen pins, alzines, roures, arboços, brucs i tota mena d'arbustos típics de la regió. La proximitat del mar, immediatament darrere de l'horitzó cap a l'est, proporciona albes molt acolorides i esplèndids cels blaus.
Història modifica
El barri es va construir a partir de 1963, per un grup promotor dins el qual hi havia Joan Antoni Samaranch, en una zona on s'havia de construir un cementiri que va ser descartat per la humitat extrema del lloc. La seva construcció suposà un autèntica mossegada a la serra de Collserola, implantant un conjunt de grans blocs d'habitatges sense els equipaments més bàsics i sense cap mena de serveis urbans, com era habitual en l'urbanisme franquista. Les primeres protestes veïnals van ser per la humitat dels pisos. Després es van reivindicar ambulatoris, escoles i més salubritat dels carrers, com evidenciava el concurs de cacera de rates que es va organitzar el 1971.[3]
Algunes d'aquestes mancances s'han solucionat amb la construcció d'un metro lleuger, la línia 11 i la corresponent estació de Ciutat Meridiana.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Barris». [Consulta: 19 novembre 2021].
- ↑ Atles comarcal i municipal de Catalunya. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Història de Ciutat Meridiana», 28-12-2017. [Consulta: 19 novembre 2021].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutat Meridiana |