Clara Campoamor Rodríguez

política espanyola
(S'ha redirigit des de: Clara Campoamor)

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972) fou una advocada, escriptora i política activa durant el període de la Segona República Espanyola i defensora dels drets de la dona.

Infotaula de personaClara Campoamor Rodríguez
Clara Campoamor.png
(1931) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Clara Campoamor y Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Clara Carmen Eulalia Campoamor y Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
12 febrer 1888 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort30 abril 1972 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri de Polloe Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputada a les Corts republicanes
4 juliol 1931 – 9 octubre 1933
Circumscripció electoral: Madrid (província)
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya
FormacióUniversidad Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica, advocada, sufragista i escriptora Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Radical Modifica el valor a Wikidata
Membre de

IMDB: nm0133143 Find a Grave: 7398635 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Madrid i va ser batejada com Clara Campoamor Rodríguez, filla de Pilar Rodríguez Martínez, costurera, i Manuel Campoamor Martínez, comptable en un diari. La seva família paterna provenia de Cantabria i Astúries, i la materna de Madrid i Toledo. El matrimoni va tindre dos fills més, dels que únicament va sobreviure Ignacio, que va ocupar posicions responsables polítiques durant la Segona República.

El 1898, amb deu anys d'edat, la mort del seu pare va fer que Clara deixés els seus primers estudis per col·laborar en l'economia familiar. Va estar treballant de modista, dependenta de comerç i telefonista, i en les oposicions de juny de 1909 va aconseguir una plaça com auxiliar femenina de segona classe del cos auxiliar de Telègraf del Ministeri de la Gobernació, amb destins successius a Zaragoza (uns mesos) i a San Sebastià (quatre anys). El 1914, va guanyar una plaça al Ministeri d'Institució Pública, amb la primera posició a les oposicions, el que li va permetre tornar a Madrid, on va ser destinada com a professora especial de taquigrafia i mecanografia en les Escoles de Adultes. Durant els anys següents va alternar aquest treball amb els de traductora de francès, auxiliar mecanògrafa en el Servei de Construccions Civils del propi Ministeri, i secretaria de Salvador Cánovas Cervantes, director del diari conservador, maurista, La Tribuna, treball que li va portar a interessar-se per la política i a publicar algun article.

Després de realitzar aquests treballs i obtenir el títol de Dret per la universitat de Madrid, s'incorpora al Partit Republicà Radical el 1929. Dos anys més tard, és elegida pel poble de Madrid per ocupar un escó al Congrés dels Diputats de la Segona República Espanyola. Va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més de participar en l'elaboració i defensa de la polèmica Llei del Divorci. El 31 d'octubre de 1931, va aconseguir la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona a l'estat espanyol, com va quedar plasmat a la Constitució republicana d'aquell mateix any, a l'article 36. No va poder renovar el seu escó el 1933.

En la defensa del vot femení, fou abandonada pel seu propi partit, i va comptar només amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que sempre va votar solidàriament amb la causa de la dona d'acord amb els articles presentats per Campoamor. Altres sectors favorables al sufragi universal femení foren Esquerra Republicana de Catalunya i part de la dreta.

Més tard, el 1936, va escriure un llibre recordant aquells moments, amb gran amargor i solitud política, que ella mateixa va anomenar: "El meu pecat mortal, el vot femení i jo".[1] Aquell mateix any s'exilià i es va establir a Buenos Aires durant més d'una dècada. Mai més no va tornar a Espanya; dotze anys de presó l'esperaven.

En 1955, es va instal·lar a Lausana (Suïssa) on va treballar en un bufet d'advocats fins que va perdre la vista. Va morir de càncer el 30 d'abril de 1972. Les seves restes van ser traslladades dies després al cementiri de Polloe a Sant Sebastià (Guipúscoa),[cal citació] i es conserven en el panteó de la família Monsó Riu per ser Clara padrina de la família.

 
Panteó de Clara Campoamor, enterrada a Sant Sebastià

Obres publicadesModifica

  • El derecho de la mujer: la mujer y su nuevo ambiente; la nueva mujer ante el derecho; antes de que te cases... (Madrid: Librería Beltrán, 1936): recull tres conferències donades el 1922.[2]
  • Mi pecado mortal: el voto femenino y yo (Madrid: Librería Beltrán, 1936).[3]
  • La revolución española vista por una republicana (Paris: Librairie Plon, 1937, en francés: La révolution espagnole vue par une républicaine).
  • Heroísmo criollo: la Marina argentina en el drama español. Escrit conjuntament amb Federico Fernández de Castillejo (Buenos Aires: Talleres Gráficos Fanetti & Gasperini, 1939).
  • El pensamiento vivo de Concepción Arenal (Buenos Aires: Editorial Losada S.L., [1943] (Biblioteca del pensamiento vivo; 23))
  • Sor Juana Inés de la Cruz (Buenos Aires: Ediciones Emecé, 1944 (Colección Buen aire))
  • Vida y obra de Quevedo (Buenos Aires: Ediciones Gay Saber, 1945)
  • Del amor y otras pasiones (artículos literarias). Recull d'articles publicats a la revista Chabela entre 1943 i 1945 i de dues entrevistes. Editora: Beatriz Ledesma Fernández de Castillejo (Madrid: Fundación Banco Santander, 2019 (Colección cuadernos de obra fundamental).

Reconeixements pòstumsModifica

CinemaModifica

Any Pel·lícula Director/a
2011 Clara Campoamor, la dona oblidada Laura Mañá

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Campoamor, Clara. El voto femenino y yo (en castellà). Editorial Horas y Horas, 2006, p. 13 [Consulta: 9 març 2011]. 
  2. Malgrat que en molts llocs se cita com a publicat el 1931, el llibre no va imprimir-se fins al juny de 1936, juntament amb Mi pecado mortal. L'esclat de la Guerra Civil poc després va fer que la distribució dels dos llibres fos gairebé nul·la i que la majoria d'exemplars desapareguessin durant aquells anys, fent que avui dia siguin dos llibres raríssims de trobar, fins i tot en biblioteques de titularitat pública.
  3. Campoamor, Clara. El voto femenino y yo (en castellà). Editorial Horas y Horas, 2006 [Consulta: 9 març 2011]. 
  4. «Jardins Clara Campoamor» (en català). Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 10 novembre 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clara Campoamor Rodríguez