Obre el menú principal

Clara Campoamor Rodríguez

política espanyola
(S'ha redirigit des de: Clara Campoamor)

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972) fou una advocada, escriptora i política activa durant el període de la Segona República Espanyola i defensora dels drets de la dona.

Infotaula de personaClara Campoamor Rodríguez
Clara Campoamor.png
Fotografia de Campoamor el 1931
Biografia
Naixement (es) Clara Campoamor Rodríguez Martinez
12 de febrer de 1888
Madrid
Mort 30 d'abril de 1972(1972-04-30) (als 84 anys)
Lausana
Lloc d'enterrament Cementiri de Polloe (Sant Sebastià
  Diputada al Congrés dels Diputats
1931 – 1933
Dades personals
Nacionalitat Espanya
Formació Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació Advocada
Partit Partit Republicà Radical

IMDB: nm0133143
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Madrid i va ser batejada com Clara Campoamor Rodríguez, filla de Pilar Rodríguez Martínez, costurera, i Manuel Campoamor Martínez, comptable en un diari. La seva família paterna provenia de Cantabria i Astúries, y la materna de Madrid i Toledo. El matrimoni va tindre dos fills més, dels que únicament va sobreviure Ignacio, que va ocupar posicions responsables polítiques durant la Segona República.

El 1898, amb deu anys d'edat, la mort del seu pare va fer que Clara deixes els seus primers estudis per col·laborar en l'economia familiar. Va estar treballant de modista, dependenta de comerç i telefonista, i en les oposicions de juny de 1909 va aconseguir una plaça com auxiliar femenina de segona classe del cos auxiliar de Telègraf del Ministeri de la Gobernació, amb destins successius a Zaragoza (uns mesos) i a San Sebastià (quatre anys). El 1914, va guanyar una plaça al Ministeri d'Institució Pública, amb la primera posició a les oposicions, el que li va permetre tornar a Madrid, on va ser destinada com a professora especial de taquigrafia i mecanografia en les Escoles de Adultes. Durant els anys següents va alternar aquest treball   amb els de traductora de francès, auxiliar mecanògrafa en el Servei de Construccions Civils del propi Ministeri, i secretaria de Salvador Cánovas Cervantes, director del diari conservador, maurista, La Tribuna, treball que li va portar a interessar-se per la política i a publicar algun article.

Després de realitzar aquests treballs i obtenir el títol de Dret per la universitat de Madrid, s'incorpora al Partit Republicà Radical el 1929. Dos anys més tard, és elegida pel poble de Madrid per ocupar un escó al Congrés de Diputats de la Segona República Espanyola. Va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més de participar en l'elaboració i defensa de la polèmica Llei del Divorci. El 31 d'octubre de 1931, va aconseguir la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona a l'estat espanyol, com va quedar plasmat a la Constitució republicana d'aquell mateix any, a l'article 36. No va poder renovar el seu escó el 1933.

En la defensa del vot femení, fou abandonada pel seu propi partit, i va comptar només amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que sempre va votar solidàriament amb la causa de la dona d'acord amb els articles presentats per Campoamor. Altres sectors favorables al sufragi universal femení foren Esquerra Republicana de Catalunya i part de la dreta.

Més tard, el 1936, va escriure un llibre recordant aquells moments, amb gran amargor i solitud política, que ella mateixa va anomenar: "El meu pecat mortal, el vot femení i jo".[1] Aquell mateix any s'exilià i es va establir a Buenos Aires durant més d'una dècada. Mai més no va tornar a Espanya; dotze anys de presó l'esperaven.

En 1955, es va instal·lar a Lausana (Suïssa) on va treballar en un bufet d'advocats fins que va perdre la vista. Va morir de càncer el 30 d'abril de 1972. Les seves restes van ser traslladades dies després al cementiri de Polloe a Sant Sebastià (Guipúscoa),[cal citació] i es conserven en el panteó de la família Monsó Riu per ser Clara padrina de la família.

 
Panteó de Clara Campoamor, enterrada a Sant Sebastià

Obres publicadesModifica

  • El derecho de la mujer en España (1936)
  • Mi pecado mortal
  • Campoamor, Clara. El voto femenino y yo (en castellà). Editorial Horas y Horas, 2006 [Consulta: 9 març 2011]. 
  • La revolución española vista por una republicana

Reconeixements pòstumsModifica

CinemaModifica

Any Pel·lícula Director/a
2011 Clara Campoamor, la dona oblidada Laura Mañá

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Campoamor, Clara. El voto femenino y yo (en castellà). Editorial Horas y Horas, 2006, p. 13 [Consulta: 9 març 2011]. 
  2. «Jardins Clara Campoamor» (en català). Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 10 novembre 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clara Campoamor Rodríguez