Laura Mañá Alvarenga
actriu i directora de cinema catalana
(S'ha redirigit des de: Laura Mañá)
Laura Mañá i Alvarenga (Barcelona, 12 de gener de 1968) és una actriu, guionista i directora de cinema catalana. L'any 2005 va ésser nominada al Premi Butaca per la seva pel·lícula Morir a San Hilario. L'any 2012 la pel·lícula que havia dirigit, Clara Campoamor, la dona oblidada, va ser nominada als IV Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català per al Gaudí a la millor pel·lícula per televisió.[1][2]
(2022) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 gener 1968 (56 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | actriu, directora de cinema, guionista, escriptora |
Gènere | Guió |
Obra | |
Obres destacables | |
Lloc web | lauramana.com |
Filmografia
modifica- Com a directora i guionista
- Frederica Montseny, la dona que parla (direcció), 2021.[3]
- Concepción Arenal. La visitadora de cárceles (preproducció), 2012 - amb Rafa Russo, Blanca Portillo, Diana Gómez i Candela Fernández.
- Clara Campoamor, la dona oblidada (TV), 2011 - amb Elvira Mínguez, Antonio de la Torre Martín, Yolanda García Serrano i Rafa Russo.
- La vida comença avui, 2010 - amb Pilar Bardem, Rosa Maria Sardà, Lluís Marco, María Barranco, Montserrat Salvador i Sílvia Sabaté
- Ni dios, ni patrón, ni marido, 2009 - amb Daniel Fanego, Esther Goris i Joaquín Furriel
- Morir a San Hilario, 2005 - amb Lluís Homar, Ana Fernández, Ferran Rañé, i Juan Echanove
- Palabras encadenadas, 2003 - amb Darío Grandinetti, Goya Toledo, i Fernando Guillén
- Sexo por compasión, 2000 - amb Elisabeth Margoni, Álex Angulo, Pilar Bardem, i José Sancho
- Paraules, 1997 (curtmetratge) - amb Pep Molina, Joan Crosas, Susana Herrero, i Albert Trifol
- Com a actriu
- Cinema:
- Entre viure i somiar (2004)
- Romasanta (2004), de Paco Plaza
- Trece campanadas (2002), de Xavier Villaverde
- Nowhere (2002)
- Stand-by (2000)
- Cambio de rumbo (1998)
- Dobermann (1997)
- Libertarias (1996), de Vicente Aranda
- 75 centilitres de prière (1995)
- Pizza Arrabbiata (1995)
- Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto (1995), d'Agustín Díaz Yanes
- La teta i la lluna (1994), de Bigas Luna
- La pasión turca (1994), de Vicente Aranda
- Ni un pam de net (1993)
- Un plaer indescriptible (1992), d'Ignasi P. Ferré
- Los mares del sur (1992), de Manuel Esteban
- Manila (1991), d'Antonio Chavarrías
- L'afer Lolita (1991)
- Televisió:
- "Strangers" (1 episodi, 1996)
- "Periodistas" (1 episodi, 1998)
- "Ellas son así" (1 episodi, 1999)
- "Mediterráneo" (7 episodis, 2000)
- "Robles, investigador" (1 episodi, 2001)
- "Cuéntame" (1 episodi, 2004)
- "De moda" (1 episodi, 2004)
- "Abuela de verano" (13 episodis, 2005)
- "Hospital Central" (6 episodis, 2006)
- "La Via Augusta" (7 episodis, 2007)
- Pacient 33 (2008)
- "Allò era vida!" (2 episodis, 2009)
Referències
modifica- ↑ «Llista de pel·lícules i persones nominades als IV premis Gaudí». Arxivat de l'original el 2012-02-11. [Consulta: 4 febrer 2012].
- ↑ «Laura Mañá» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ Lillo, Manuel. «Laura Mañà: «Cal que les dones formin part de la història»». ElTemps.cat, 08-03-2021. [Consulta: 8 març 2021].