Obre el menú principal

Elvira Mínguez

actriu espanyola

BiografiaModifica

Vinculada en els seus inicis al teatre, Elvira Mínguez va participar en obres com Romeo y Julieta (1989), La cacatúa verde (1990), o El carro de heno (1991). En 1993 va prendre la decisió de dirigir-se a si mateixa sobre les taules en l'adaptació de Crímenes del corazón.

En 1994 el director de casting Paco Pino la fitxà per la pel·lícula Días contados. La seva interpretació d'una terrorista de ETA li va valer una candidatura al Goya a la millor actriu revelació així com un esment de la Unión de Actores.

Ja introduïda en el món del cinema, Elvira va dirigir a l'any següent el curtmetratge El fumador de pipa. La seva carrera com a actriu avançava amb petits rols al servei de Ricardo Franco en films com La buena estrella (1997), o Lágrimas negras, rodada el mateix any en què va accedir al seu primer paper protagonista a Me llamo Sara (1998). En ella l'actriu va encarnar a una dona satisfeta amb la seva parella i amb el seu treball que veu esfondrar-se el seu petit món, el qual es va descomponent davant la seva incrèdula i dolorosa mirada.

A aquest treball se li van afegir els realitzats a les ordres de Gonzalo Suárez (El portero) i de Pedro Telechea (El invierno de las anjanas).

El 2001 es va unir al repartiment de Sólo mía on es va posar en la pell d'Andrea, una dona que al costat de la seva parella (Alejandro: Alberto Jiménez), donava suport a Ángela (Paz Vega), una treintañera maltractada pel seu marit (Joaquín: Sergi López). Aquest rol sintentizó un dels rols més coneguts de l'actriu: el de la fidel amiga disposada a donar suport als seus sers estimats.

En 2002 va fer els seus primers passos al cinema internacional amb dues pel·lícules. En la primera, The Dancer Upstairs de John Malkovich, va interpretar a una inspectora encarregada d'atrapar al cap d'una banda terrorista els atemptats de la qual es cometien amb la intenció d'aniquilar al govern corrupte d'un país llatinoamericà. Javier Bardem, Juan Diego Botto, Abel Folk i Javier Manrique van completar el repartiment.

En la segona, The Reckoning, es va posar en la pell de Martha, una dona acusada de bruixeria i de l'assassinat d'uns adolescents en la Edat mitjana, que rep l'ajuda d'uns actors i un sacerdot que aconsegueixen demostrar la seva innocència i la culpabilitat d'un noble que abans de segar la vida dels joves els violava. Willem Dafoe, Paul Bettany, Brian Coix, Vincent Cassel i Gina McKee van ser els seus companys.

A Espanya, Elvira va escriure al costat de Javier Cámara, María Botto, Juan Diego Botto i Joaquim Oristrell la pel·lícula Los abajo firmantes com a protesta al suport del govern de José María Aznar al president George Walker Bush durant la guerra de l'Iraq. Ella i els tres co-guionistes esmentats van assumir els rols d'uns membres d'una companyia de teatre que realitzaven una gira amb l'obra Comedia sin título (Federico García Lorca) i que es veien en la tessitura de decidir sí que llegir o no un manifest en contra del conflicte bèl·lic. El personatge d'Elvira -una actriu fracassada i madura, encara que encara sexualment atractiva als ulls d'un dels seus companys joves de funció- arribava a la conclusió que «només importa el que dius quan ets algú».

En 2004 Juan Cruz i José Corbacho la van seleccionar per a interpretar a Tapas, el seu debut en la realització, a Raquel, una dona divorciada als quaranta que ofega la seva solitud xatejant per internet i mantenint fortuïtes trobades sexuals amb un vintanyer (César: Rubén Ochandiano). Aquest paper mostrava la imatge de l'actriu com una dona de quaranta anys capaç de refer la seva vida després de cicatritzar les ferides que els anys l'ha infligit, i que encara està disposada a donar-se una oportunitat a si mateixa. La cinta es va estrenar en 2005 al Festival de Màlaga, on Elvira Mínguez va obtenir la seva primera Biznaga de Plata.

Després de recollir el seu premi, Elvira va rodar la sèrie Abuela de verano on va encarnar a Carmen, la fidel cuinera i assistenta d'Eva (Rosa Maria Sardà), una dona que acollia a la seva casa als seus nombrosos néts mentre els seus pares refeien els seus matrimonis.

L'actriu va compaginar el rodatge de la sèrie amb la representació de l'obra El olor del café que protagonitzà al costat de Maite Brick i Borja Manero.

Al final de l'any, Elvira va rebre la seva segona candidatura als Premis Goya per Tapas. Un mes després l'actriu era guardonada amb el Goya a la millor actriu secundària. Sobre l'escenari, visiblement aclaparada, va declarar no creure que es mereixés el premi mentre el seu director, José Corbacho, la interrompia a l'escenari contradient-la. Tres mesos després la Unión de Actores la seleccionava per als seus premis anuals.

En 2006 estrena La caja - al costat d'Ángela Molina, Antonia San Juan i María Galiana- i l'any següent Pudor, el debut en la realització de Tristán Ulloa. Per aquesta va obtenir per segona vegada la Biznaga de Plata del Festival de Cinema Espanyol de Màlaga.

En 2008 Cruz i Corbacho van tornar a comptar amb ella per a Cobardes, un drama que basa el seu argument en el assetjament escolar. Pel seu paper va ser de nou candidata al Premi Goya. Aquest mateix any interpreta a la revolucionària Celia Sánchez en Che: El argentino, protagonitzada per Benicio Del Toro.

En 2011 protagonitza el biopic Clara Campoamor: la mujer olvidada, basat en la novel·la d'Isaías Lafuente, i on Mínguez interpreta Clara Campoamor, que després d'una lluita constant i després de múltiples traïcions, el 1 de desembre de 1931 aconsegueix el seu objectiu: el vot per a la dona.[2]

FilmografiaModifica

CinemaModifica

TelevisióModifica

Any Sèrie Canal Personatge Notes
1995 Mar de dudas La 1 Charo 13 episodis
1998 La virtud del asesino La 1 Isabel Galán 4 episodis
2003 Un lugar en el mundo Antena 3 1 episodio
2005 Abuela de verano La 1 Carmen 13 episodis
2012 Imperium Antena 3 Antonia 6 episodis
2013 El tiempo entre costuras Antena 3 Dolores 3 episodis
2014 Sin identidad Antena 3 Sor Antonia 4 episodis
Hermanos Telecinco Julia 5 episodis
2018 Presunto culpable Antena 3 Amaia Aguirre 13 episodis
2019 Los nuestros Telecinco Tinent Coronel Ibarra 3 episodis
Secretos de Estado Telecinco Rosa Aguirre 2 episodis
Instinto Movistar+ Dra. Villegas 8 episodis
2020 Desaparecidos Telecinco Carmen Fuentes ¿? episodis

TeatreModifica

  • El olor del café (2005)
  • Crímenes del corazón (1993)
  • El carro de heno (1991)
  • La cacatúa verde (1990)
  • Romeo y Julieta (1989)

Premis i candidaturesModifica

Premis anualsModifica

Premis Goya
Any Categoria pel·lícula Resultat
1994 Millor actriu revelació Días contados Nominada
2005 Millor interpretació femenina de repartiment Tapas Guanyadora
2008 Millor interpretació femenina de repartiment Cobardes Nominada
2015 Millor interpretació femenina de repartiment El desconocido Nominada
Premis de la Unión de Actores
Any Categoria pel·lícula Resultat
2018 millor actriu de repartiment Todos lo saben Guanyadora
2014 millor actriu de reparto de televisió Hermanos Nominada
Sin identidad Guanyadora
2013 millor actriu secundària de televisió El tiempo entre costuras Guanyadora
2005 millor actriu secundària de cinema Tapas Guanyadora
1994 Millor interpretació secundària de cinema Días contados Nominada
Millor interpretació revelació Nominada
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3]
Any Categoria pel·lícula Resultat
2005 millor actriu secundària Tapas Guanyadora
Premis Ondas
Any Categoria pel·lícula Resultat
1994 Categoria de cinema: millor actriu
(ex aequo amb Ruth Gabriel i Candela Peña)
Días contados Guanyadora
Premis Barcelona de Cinema
Any Categoria pel·lícula Resultat
2005 millor actriu Tapas Nominada

FestivalsModifica

Festival de Cinema Español de Màlaga
Any Categoria pel·lícula Resultat
2007 Biznaga de Plata (Secció oficial): millor actriu Pudor Guanyadora
2005 Biznaga de Plata (Secció oficial): millor actriu Tapas Guanyadora
Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary
Any Categoria pel·lícula Resultat
2007 millor actriu Pudor Guanyadora
Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola
Any Categoria pel·lícula Resultat
2006 Premio Calabuch: millor actriu La caja Guanyadora
Festival de Cinema Hispano de Miami
Any Categoria pel·lícula Resultat
1999 Golden Egret ("Garsa d'Or"): millor actriu Me llamo Sara Guanyadora
Festival d'Aguilar de Campoo
Any Categoria Resultat
2011 Águila de Oro de Honor Guanyadora

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica