Obre el menú principal

Días contados

pel·lícula de 1994 dirigida per Imanol Uribe

Días contados és una pel·lícula espanyola dirigida per Imanol Uribe, basada en la novel·la homònima de Juan Madrid que es va estrenar en 1994, i guanyadora de la Conquilla d'Or a la millor pel·lícula del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i de 8 Premis Goya en la IX edició (1995).

Infotaula de pel·lículaDías contados
Dias Contados.jpg
Fitxa
Direcció Imanol Uribe
Protagonistes
Director artístic Félix Murcia
Producció Alfonso Cuarón
Guió Juan Madrid
Imanol Uribe
Música José Nieto
Fotografia Javier Aguirresarobe
Muntatge María Teresa Font
Vestuari Elena Sanchís
Maquillatge Romana González
Josefa Morales
Efectes especials Reyes Abades
Productora Andrés Santana (Aiete Films / Ariane Films)
Imanol Uribe
Característiques
País d'origen Espanya Espanya
Data d'estrena 1994
Durada 93 minuts
Idioma original Castellà
Lloc de rodatge Madrid
Color en color
Descripció
Gènere Drama
Lloc de la narració Madrid

IMDB: tt0109699  Filmaffinity: 537650 Allocine: 11535 Rottentomatoes: m/770685827  Allmovie: v134179 TCM: 519228  Netflix: 60022769 
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Días Contados és una història d'amor entre dues persones que viuen al límit. Antonio és un terrorista d'ETA, que planeja un atemptat a Madrid camuflat com a fotògraf de premsa. Encara que ja no creu en la causa està atrapat en la dinàmica de destrucció quan coneix i s'enamora de Charo, dotze anys menor que ell, una prostituta que gairebé ha creuat aquesta frontera irreversible de la droga, i que malgrat l'ambient sòrdid en el qual ha crescut no pot ocultar la ingenuïtat pròpia dels seus divuit anys. Charo desconeix les activitats terroristes d'Antonio i fa albirar a aquest una vida fora de l'organització. Però les coses es compliquen per a Antonio quan és identificat per la policia i la seva foto apareix en la televisió, sent reconegut per un dels amics drogoaddictes de Charo, Lisardo, qui el delata.

RepartimentModifica

ComentarisModifica

"Thriller passional, hiperrealista i desmesurat que d'un cop descobreix el millor del panorama interpretatiu espanyol"(Luis Martínez: Diari El País)

  • Es va convertir en la primera aproximació al terrorisme basc para molts joves espanyols. (Cinemanía)[1]

Palmarès cinematogràficModifica

ReferènciesModifica

  1. «La historia de ETA en 20 películas». Cinemanía, 21-10-2011. [Consulta: 21 octubre 2011].

Enllaços externsModifica