Clorur de liti

compost químic

El clorur de liti, LiCl, és una sal formada per cations liti, Li+ i per anions clorur, Cl. És un compost inorgànic iónic típic. La seva estructura cristal·lina és cúbica com la del clorur de sodi. És un compost molt higroscòpic. És molt soluble en aigua i soluble en etanol i acetona, molt més que el clorur de sodi o el clorur de potassi. La seva toxicitat en rates via oral és DL50 526 mg/kg.

Infotaula de compost químicClorur de liti
Substància químicacompost químic modifica
Massa molecular41,985 u modifica
Estructura química
Fórmula químicaClLi modifica
SMILES canònic
Model 2D
[Li+].[Cl-] modifica
Identificador InChIModel 3D modifica
NFPA 704.svg
0
1
0
 
modifica

PreparacióModifica

LiOH + HCl → LiCl + H2O
2 Li + Cl2 → 2 LiCl

Reaccions químiquesModifica

El clorur de liti s'empra com a font d'anions clorur. Com la resta de clorurs solubles precipita clorurs de sals insolubles, com per exemple el clorur de plom (II):

2 LiCl(aq) + Pb(NO3)2(aq) → PbCl2(s) + 2 LiNO3(aq)

AplicacionsModifica

  • El clorur de liti s'empra en la producció de liti mitjançant l'electròlisi de LiCl/KCl fus a 450 °C. LiCl s'empra també en les soldadures d'alumini realitzades en els automòbils.
  • En medicina el clorur de liti, presentat com una dissolució injectable de 0,15 mmol/ml, és un agent de diagnòstic que s'empra amb el Sistema LiDCO per a la mesura in vivo del cabal cardíac (la quantitat de sang que el cor bomba cada minut).
  • També el LiCl s'empra en el marcatge de vins destinats a la destil·lació.[1]
  • En química orgànica s'empra com a reactiu de síntesi.[2]
  • Per generar aversió de les ovelles i cabres a les fulles i branques d'oliveres i vinyes i així poder utilitzar aquests ramats per a eliminar les males herbes dels camps cultivats. Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona ho han fet amb èxit en animals joves als quals després d'alimentar-los amb brots d'oliveres i vinyes, se'ls dóna clorur de liti la qual cosa els genera una aversió permanent per aquestes plantes cultivades i només es mengen les males herbes. S'evita així haver de tractar amb herbicides.[3]
  • En solució amb aigua (35-40%) també s'utilitza en sistemes d'assecament industrial d'aire, fent passar l'aire que es vol assecar a través d'una dutxa de solució de clorur de liti que absorbeix gran part de la humitat de l'aire.

ReferènciesModifica

  1. CENTRICH, F. i DELGADO, P. (AESA) Dictamen del Comité Científico de la AESA sobre una cuestión presentada por la Comunidad Autónoma de Castilla-La Mancha relativa a la evaluación del riesgo en relación con el empleo del cloruro de litio como marcador en vinos con destino a la destilación (2006) http://www.aesa.msc.es/aesa/web/FileServer?file=C.C%20Castilla-laMancha.pdf&language=es_ES&download=yes
  2. CAHIEZ, G. i LABONE, B. Acilación de compuestos de Grignard con cloruros de ácidos carboxílicos, catalizada con manganeso, Tetrahedron Lett., 4439 (1992)
  3. Público.es Ciencia

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorur de liti


`