Comarques naturals del País Valencià

Les comarques naturals del País Valencià són territoris que pertanyen en part o totalment al País Valencià que per la seua orografia es diferencien de les comarques o regions limítrofes. La proposta més coneguda de comarcalització natural és la d'Emili Beüt, feta l'any 1934.[1]


Comarques naturals del País Valencià segons Emili Beüt (1934)

Comarques naturals
1.  Ports de Morella 2.  Tinença de Benifassà 3.  Baix Maestrat
4.  Plans de Vinaròs 5.  Alt Maestrat 6.  Conca del Millars
7.  Tinença d'Alcalatén 8.  Tinença de Mirabet 9.  Alt Palància
10.  Baix Espadà 11.  Plana 12.  Racó d'Ademús
13.  Serrania de Xelva 14.  Camp de Llíria 15.  Calderona
16.  Valls de Morvedre 17.  Pla de Requena 18.  Foia de Bunyol
19.  Pla de Quart 20.  Horta de València 21.  Serrania d'Aiora
22.  Canal de Navarrès 23.  Vall dels Alcalans 24.  Ribera Alta
25.  Ribera Baixa 26.  Vall de Montesa 27.  Costera de Ranes
28.  Horta de Xàtiva 29.  Valldigna 30.  Plans de Villena
31.  Serrania d'Alcoi 32.  Vall d'Albaida 33.  Horta de Gandia
34.  Valls de Pego 35.  Marquesat de Dénia 36.  Foia de Castalla
37.  Foia de Xixona 38.  Marina 39.  Conca del Vinalopó
40.  Horta d'Alacant 41.  Horta d'Oriola  



Per qüestions demogràfiques, d'extensió o econòmiques, no han format per si soles una comarca o han estat dividides. L'actual mapa comarcal del País Valencià prové de les propostes de Vicent Maria Rosselló, de 1964, i la de Joan Soler i Riber, de 1970,[2] que formaria la base de la divisió territorial del 1987 comesa per la Generalitat Valenciana i anomenada les Demarcacions Territorials Homologades (DTH), on la demarcació de primer grau coincideix en gran manera amb el concepte de comarca.

Entre les comarques naturals que no han obtingut estatus de comarca oficial, hi ha:

També cal parar esment en les Valls del Vinalopó, el Camp d'Elx, la Plana d'Orpesa-Torreblanca i la Vallbona (pla de Benaguasil i la Pobla i, que segons Sanchis Guarner[3] s'estendria a Vilamarxant i Riba-roja) que també han rebut la consideració de comarca natural en algun moment però que ni aparegueren en la proposta d'Emili Beüt, ni han esdevingut comarques oficials segons la DTH de la Generalitat Valenciana.[4][5]

Referències

modifica
  1. La divisió administrativo-territorial de Catalunya: panoràmica històrica i estat de la qüestió Arxivat 2010-08-02 a Wayback Machine. per Pol Sureda
  2. «Regions i comarques del País Valencià. Proposta de Joan Soler i Riber (1970)». Societat Catalana de Geografia. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r gener 2015].
  3. Sanchis Guarner, M. Els pobles valencians parlen els uns dels altres IV. Ediciones 3i4
  4. DE LAS COMARCAS; DE LA DIVISIÓN TERRITORIAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA (II) per J. Diaz
  5. La divisió territorial valenciana[Enllaç no actiu]

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica
  •   PDF LA DIVISIÓN TERRITORIAL VALENCIANA: ANTECEDENTES, PROBLEMAS Y POLÍTICA DE LA GENERALITAT per Joan Carles Membrado Tena, Universitat de València.