Obre el menú principal

Commandos Justícia contra el Genocidi Armeni

Els Commandos Justícia contra el Genocidi Armeni (CJGA) (armeni: Հայկական Ցեղասպանութեան Արդարութեան Մարտիկներ, ՀՑԱՄ) van ser una organització armada armènia que va operar en diversos països entre el 1975 i el 1987. El seu objectiu era aconseguir el reconeixement del genocidi armeni per part de Turquia, així com l'establiment d'una Armènia independent (inclòs l'extrem oriental de Turquia), motiu pel qual desenvoluparen una campanya d'atacs contra representants de la República turca (principalment diplomàtics turcs) arreu del món.[1][2]

Infotaula d'organitzacióCommandos Justícia contra el Genocidi Armeni
Dades
Tipus organització armada
Forma jurídica
Creació 1972
Modifica les dades a Wikidata
Tomba de Şarık Arıyak, Cònsol General de Turquia en Sydney assassinat pels CJGA el 1980. Sobre la tomba diu: Tüm insanları severdi ("Estimava a tothom" en turc.)

Afiliació amb la Federació Revolucionària ArmèniaModifica

Els CJGA van ser la branca militar de la Federació Revolucionària Armènia (FRA).[3] Aquest fet es va fer patent ja el maig de 1976, quan un membre dels CJGA va ser assassinat quan la seva pròpia bomba va esclatar a la seu de la FRA a París.[4] Es va confirmar quan el politòleg francès Gaïdz Minassian va aconseguir el permís per consultar els arxius de la FRA per realitzar la seva tesi doctoral.[5] En diverses ocasions, els diaris oficials de la FRA, als Estats Units, França i al Líban, van justificar la lluita armada,[6] publicant comunicats oficials dels CJGA.[7] Aquesta elecció tenia profundes arrels en la història de la FRA: el partit ja havia utilitzat el terrorisme diverses vegades, tant contra l'Imperi Otomà com contra armenis contraris a la seva política, essent el més famós el cas de l'assassinat de Bedros Kapamaciyan, alcalde de Van, el desembre de 1912, i el de l'arquebisbe Leon Tourian, el 24 de desembre de 1933.[8]

Les branques legals de la FRA recaptaven diners per assumir els costos dels membres dels CJGA arrestats. El cas més famós és el de Harry Sassounian, sentenciat a cadena perpètua per l'assassinat del Cònsul General turc a Los Angeles.[9] Segons el diari Asbarez (15 d'octubre de 1983), dotzenes de milers d'armenis (simpatitzants i militants de la FRA) van participar en els grups de solidaritat amb Sassounian. La FRA francesa va organitzar una manifestació davant del consulat estatunidenc a Lió, en protesta contra l'arrest de Sassounian.[10] La FRA també va donar suport a Harutyun Krikor Levonian i Alexander Elbekyan, sentenciats a vint anys de presó per l'assassinat de Galip Balkar, ambaixador turc a Belgrad, tant amb diners com amb declaracions de suport;[11] i a Max Hraïr Kilndjian, sentenciat a dos anys de presó per l'intent d'assassinat de l'ambaixador turc de Suïssa.[12]

El 1982 un intent d'atemptat amb bomba a l'edifici del consulat turc a Filadèlfia fou aturat just a temps per l'FBI; el líder del grup, Vicken Hovsepian, fou sentenciat a sis anys de presó.[13] Actualment, Vicken Hovsepian és el principal líder de la FRA als Estats Units. El gener de 2001, un altre líder de la FRA americana, Mourad Topalian, fou sentenciat a 37 mesos de presó per emmagatzematge il·legal d'armes i explosius, en benefici dels CJGA.[14]

Les activitats dels CJGA es van concentrar en països d'Europa i Amèrica del nord, atacant interessos turcs.[15]

Altres nomsModifica

El 1983, els CJGA van adoptar el nom d'"Exèrcit Revolucionari Armeni (ERA)"[16] Com fins llavors, els diaris afiliats a la FRA van publicar els comunicats de l'ERA,[17] així com articles que donaven suport a les seves reclamacions.[18]

Sota el nom de "Front grec-búlgar-armeni", els CJGA van perpetrar l'atac al consolat turc de Melbourne[19] (Levon Demirian fou sentenciat a deu anys de presó per aquest fet[20]) i l'atac a unes instal·lacions de correus de Brisbane, el 19 de gener de 1987.

ReferènciesModifica

  1. Starving Armenians: America and the Armenian Genocide, 1915-1930 and After - Page 166 by Merrill D. Peterson
  2. Barry Rubin, Barry M. Rubin, Judith Colp Rubin, "Chronologies of modern terrorism, M.E. Sharpe, 2008, p. 68
  3. Francis P. Hyland, Armenian Terrorism: the Past, the Present, the Prospects, Boulder-San Francisco-Oxford: Westview Press, 1991, pp. 61-62; Yves Ternon, La Cause arménienne, Paris: Le Seuil, 1983, p. 218; The Armenian Reporter, January 19, 1984, p. 1.
  4. Yves Ternon, p. 221
  5. Gaïdz Minassian, Guerre et terrorisme arméniens, Paris, Presses universitaires de France, 2002, pp. 32-34 and 106-109.
  6. Asbarez, April 24, May 1st and 22, 1973; Haïastan, July 1981 and special issue on Sassounian affair, February 1984; The Armenian Weekly, August 21, September 17, December 10 and 24, 1983, January 14 and 28, 1984 and December 31, 1986.
  7. Haïastan, February and April–May, 1983
  8. Türkkaya Ataöv, "Procurement of Arms for Armenian Terrorists: Realities Based on Ottoman Documents", Heath W. Lowry, "Nineteenth and Twentieth Century Armenian Terrorism: 'Threads of Continuity'" and Paul B. Henze, "The Roots ofu Armenian Violence", in International Terrorism and the Drug Connection, Ankara University Press, 1984, pp. 71-84 and 169-202; Michael M. Gunter, pp. 29-30 and 55; Houshamatyan of the Armenian Revolutionary Federation. Album-Atlas, volume I, Heroic Battles. 1890-1914, Los Angeles-Glendale: Next Day Color Printing, 2006, p. 7; Gaïdz Minassian, pp. 2 and 30-32; Louise Nalbandian, The Armenian Revolutionary Movement, Berkeley-Los Angeles-London: University of California Press, 1963, chapter VII; Kapriel Serope Papazian, Patriotism Perverted, Boston: Baikar Press, 1934, pp. 13-18 and 68-70; Rapport présenté au congrès socialiste international de Copenhague par le parti arménien "Dachnaktzoutioun", Genève, 1910, pp. 9 and 15-17; Jeremy Salt, The Unmaking of the Middle East, Berkeley-Los Angeles-London: University of California Press, 2008, p. 59; Yves Ternon, pp. 124-125.
  9. Michael M. Gunter, "Pursuing the Just Cause of their People". A Study of Contemporary Armenian Terrorism, Westport-New York-London, Greenwood Press, 1986, pp. 70 and 74; "More Than $70 000 Raised for Hampig Sassounian Defense Effort", Asbarez, 25 février 2002.
  10. « Soutien à Sassounian (Lyon) », Haïastan (París), juin 1982, p. 6.
  11. Haïastan, June 1983, p. 6 (editorial); The Armenian Weekly, October 1st, 1983, p. 1; "ANC east branches send protest telegrams to Belgrad", The Armenian Weekly, January 14, 1984, p. 1.
  12. Yves Ternon, pp. 223-224.
  13. "Court Finds Four Armenian Youth Guifly of '82 Attempt on Consulate", The Armenian Reporter, October 18, 1984; Verdict of appeal court
  14. Armenian Terrorists at Work in USA, NBC, 2005 ; http://www.usnews.com/usnews/news/articles/010205/archive_005996.htm
  15. Geopolitical and -Economic Changes in the Balkan Countries - Page 75 by Nicholas V. Gianaris
  16. Michael M. Gunter, pp. 56-61; Francis P. Hyland, p. 62; Gaïdz Minassian, p. 92; Global Terrorism Database.
  17. The Armenian Weekly, July 14, October 12 and November 19, 1984.
  18. Aram Khaligian, “The Necessities of Violence and National Culture in the Liberation Struggle,” The Armenian Weekly, 31 December 1986, p. 15; Haïastan, April and December 1985, December 1986.
  19. «Incident Summary for GTDID: 198611230005». [Consulta: 17 desembre 2014].
  20. Police Life Magazine, December 2006.