Comtat del Charolais

El comtat del Charolais o de Charolles fou una jurisdicció feudal de França centrada a la població de Charolles a l'actual departament de Saône-et-Loire a Borgonya.

Infotaula de títol nobiliariComtat del Charolais
Tipuscomtat i títol Modifica el valor a Wikidata
SeuCharolles Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes dels comtes del Charolais : de gules, lleó daurat amb cap girat, armat (ungles) i llengua d'atzur

La comarca no tenia comtes particulars i pertanyia als comtes de Chalon. El territori fou comprat el 1237 per Hug IV, duc de Borgonya, al comte de Chalon, i el va cedir com a senyoria al seu segon fill Joan el 1248. No se sap exactament quan va ser erigit en comtat, però no fou abans del 1270 ni després del 1316

Primers comtes del Charolais (1237-1391)

modifica
casat el 1248 amb Agnès de Borbó (1237 † 1287), senyora de Borbó el 1262
casada el 1272 amb Robert de França (1256 † 1317), comte de Clermont, fill de Lluís IX de França el Sant
casada el 1327 amb Joan I († 1373), comte d'Armagnac, de Rodez i de Fézensac
  • 1364-1384: Joan III de Charolais (1333 † 1384), comte de Charolais, d'Armanyac, de Rodès i de Fesenzac (Fézensac), fill dels anteriors, casat amb Joana de Perigord
  • Després d'heretar els comtats d'Armanyac, Rodès i Fesenzac a la mort del segu germà, va vendre el de Charolais a Felip l'Intrepid, duc de Borgonya.

Ducs de Borgoyna i comtes de Charolais (1391-1477)

modifica

1391-1404: Felip l'Intrepid (1342 † 1404), duc de Borgonya, casat amb Margarita III de Flandès

1404-1410: Joan sense Pour (1371 † 1419), duc de Borgonya i comte Joan IV de Charolais, fill de l'anterior

1410-1433: Felip el Bo (1396 † 1467), duc de Borgonya, fill de l'anterior

Entre 1419 i 1423, Margarida de Baviera, vídua de Joan I de Borgonya sense Por i IV de Charolais, va rebre el comtat en usufructe. Posteriorment, quan va néixer el príncep hereu del ducat, Felip li va cedir el comtat per exercitar-se progressivament en l'administració.

1433-1477: Carles el Temerari (1433 † 1477), duc de Borgonya, fill de l'anterior

En 1477, Lluís XI de França va annexionar el comtat de Charolais a la corona francesa.

Casa d'Àustria, comtes de Charolais (1493-1684)

modifica

El 1493, pel Tractat de Senlis, Carles VIII de França va haver de retornar el comtat a l'hereu de Carles el Temerari, el seu gendre Maximilià d'Habsburg.

Als primera anys del segle xvi els reis de França van ocupar diverses vegades el comtat (1507 a 1509, 1521 a 1526, 1536 a 1544, 1551 a 1559 però els Àustries van obtenir la restitució cada vegada (tractat de Madrid 1526, pau de Cambrai 1529, pau de Crespy 1544, i pau de Cateau-Cambrésis 1549).
En aquest període els francesos van ocupar altres vegades el Charolais (1635-1668 i 1674-1678) però els fou restituïts oer les paus d'Aix-la-Chapelle o Aquisgrà (1668) i de Nimega (16678)

El 1684, a causa dels deutes contrets per Felip IV de Castella, III de Catalunya-Aragó i V de Charolais, envers el Gran Condé, el parlament de París va decretar la confiscació del comtat a favor del creditor.

Prínceps de Condé comtes de Charolais (1684-1761)

modifica
La seva filla Anna-Lluïsa fou coneguda com la "Senyoreta de Charolais"
La seva filla Lluïsa Anna I fou coneguda com la "Senyoreta de Charolais"
  • El 1761, Lluïsa Anna II va permutar amb Lluís XV de França el comtat per la senyoria de Palaiseau. En endavant formà part dels dominis de la corona sota Lluís XV (1761-1774) i Lluís XVI (1774-1789)