Obre el menú principal

Concha Bañuls (València, 21 de setembre de 1901 - Madrid, 28 de febrer de 1992), més coneguda com a Conchita Bañuls, va ser una soprano valenciana.[1]

Infotaula de personaConcha Bañuls
Biografia
Naixement 21 setembre 1901
València
Mort 28 febrer 1992 (90 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Cantant i actriu
Veu soprano
Instrument Veu
Modifica les dades a Wikidata

Va debutar als disset anys al Teatre Victòria, del Paral·lel barceloní. El 1920 s’establí a l'Havana, contractada per a actuar de manera permanent al Teatre Payret, i des d’allí, durant els deu anys següents, va fer gires per diversos països d'Amèrica. A l'Havana es va casar amb el periodista Baby Álvarez, i tingué una filla i dos fills. Actuà al Teatre Martí interpretant el paper central de La bayadera, de Kálmán, en la seua estrena a Cuba, al costat del baríton Augusto Ordóñez. En la mateixa temporada estrenà també Los gavilanes i La leyenda del beso, però el seu èxit definitiu de crítica i públic va ser amb la sarsuela La granjera de Arles, d’Ernesto Rosillo. Ernesto Lecuona li dedicà el seu lied Funeral, i la seleccionà per al paper principal en l'estrena de María la O, el 1930.[2][3]

El 1931 va estrenar a Barcelona la sarsuela d'Eliseo Grenet La virgen morena, i des de llavors, incorporada a la companyia de Marcos Redondo, actuà assíduament a les temporades de sarsuela de Madrid, Barcelona, València, Bilbao, etc. Interpretà operetes com ara La viuda alegre i El conde de Luxemburgo, i estrenà La casa de las tres muchachas de Sorozábal al Teatre de la Zarzuela de Madrid, amb Pedro Terol, Plácido Domingo i Pepita Embil, amb els quals formà companyia fins que la van haver de dissoldre per la crisi del gènere a les primeries dels anys seixanta. Durant aquesta dècada i la següent intervingué en algunes sèries de TV: «Primera fila» (1963), «Novela» (1964-1975) i «Estudio 1» (1969-1977).[4]

ReferènciesModifica

  1. Valero Garcia, Àngel «La tiple Bañuls, una vida itinerant». Carletins, núm. 1, desembre 2013, p. 66-77 [Consulta: 5 febrer 2019].
  2. Río Prado, Enrique. La Venus de bronce: una historia de la zarzuela cubana (en castellà). 2a ed.. La Habana: Ediciones Alarcos, 2010. ISBN 9789597154822. 
  3. Collazo, Bobby. La última noche que pasé contigo: 40 años de farándula cubana (en castellà). Puerto Rico: Ed. Cubanacán, 1987, pàgs. 55-79. 
  4. AADD. Diccionario de la Zarzuela. España e Hispanoamérica (en castellà). Madrid: Instituto Complutense de Ciencas Musicales, pàg. 213. ISBN 8489457301. 

Enllaços externsModifica