Conclave de 1555 (abril)

El Conclave papal d'abril de 1555 va ser un conclave convocat després de la mort del Papa Juli III. En ell, va ser elegit com el seu successor el Cardenal Marcello Cervinia, qui va prendre el nom de Marcel II, sent l'últim Papa de la història que va conservar el seu nom de pila.

Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1555
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 41° 54′ N, 12° 27′ E / 41.9°N,12.45°E / 41.9; 12.45
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps5 - 9 abril 1555 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCapella Sixtina (Ciutat del Vaticà) Modifica el valor a Wikidata
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitMarcel II Modifica el valor a Wikidata

Divisions del Col·legi Cardenalici

modifica

El Col·legi de Cardenals estava dividit en tres partits que donaven suport a un cardenal:[1][2]

  • Partit Francès: reunia als partidaris del rei Enric II de França. El seu líder era Charles de Lorena-Guisa.
  • Partit d'Habsburg: cardenals alineats amb l'emperador Carles V. El seu líder era el cardenal Juan Álvarez de Toledo.
  • Partit italià: grup de cardenals italians encapçalats per Alejandro Farnesio, el cardenal nepot de Pau III, sense connexions directes amb les principals potències Europees: l'Imperi dels Habsburg i França.

Elecció de Marcel II

modifica
 
Papa escollit, Marcel II

Els cardenals presents a Roma van entrar al conclave el 5 d'abril. Inicialment, es van preparar i subscriure la capitulació del conclave, que va fixar que l'electe tenia l'obligació de mantenir la neutralitat en els conflictes europeus i se li va prohibir dur a terme guerres contra els prínceps cristians.[3] Malgrat les divisions existents, els cardenals van arribar ràpidament a un consens. El 9 d'abril a les 11 hores, es va triar per aclamació el cardenal Marcelo Cervinia. Va ser proposat per la facció francesa, que va obtenir també el suport dels cardenals d'Habsburg.[4]

El 10 d'abril al matí un examen formal es va dur a terme per confirmar l'elecció. Cervinia va rebre tots els vots, excepte el seu que havia donat a Gian Pietro Carafa (futur Papa Pau IV). Va mantenir el seu nom de baptisme, i només va afegir un nombre ordinal (Marcel II). Aquell mateix dia, va ser consagrat bisbe de Roma pel cardenal Gian Pietro Carafa, bisbe d'Ostia i Velletri i Degà del Col·legi de Cardenals, fou coronat pel cardenal Francesco Pisani, protodiaca de Sant Marc.[5]

Referències

modifica
  1. Vatican History Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine., i J. P. Adams in English at Sede Vacante 1555, i Onuphrio Panvinio, p. 424-425. Salvador Miranda: list of participants of the conclave of April 1555 indicates that all cardinals participated in this conclave except Pietro Tagliavia de Aragonia and Louis I de Guise. The list of the electors and absentees is presented according to Panvinio, p. 424-425.
  2. Valérie Pirie: The Triple Crown: the election of Paul IV.
  3. «Vatican History». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 23 març 2017].
  4. The Catholic Encyclopedia: Pope Marcellus II
  5. Cardinal Marcello Cervini (Pope Marcellus II by S. Miranda