Viquipèdia

Congrés de la Haia de 1948

El Congrés de la Haia de 1948 (també conegut com el Congrés d'Europa) es va celebrar a la ciutat neerlandesa de La Haia entre el 7 i el 10 de maig de 1948 amb la participació de prop de 800 delegats arribats de tot el continent europeu. Com a conseqüència d'aquest congrés es va fundar l'actual Consell d'Europa de la Unió Europea.

Plantilla:Infotaula esdevenimentCongrés de la Haia de 1948
Imatge
Map
 52° 05′ N, 4° 19′ E / 52.08°N,4.31°E / 52.08; 4.31
Tipusconvenció Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps7 - 11 maig 1948 Modifica el valor a Wikidata
Datamaig 1948 Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióla Haia (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorMoviment Europeu
Participant
800

Aquest congrés:

  1. Reconeix que és un deure urgent de les nacions d'Europa, crear una unió econòmica i política per garantir la seguretat i el progrés social.
  2. Declara que ha arribat l'hora per les nacions d'Europa de transferir algun dels seus drets sobirans.
  3. Demana que sigui convocada amb tota urgència una Assemblea Europea
  4. Considera que dita Unió o Federació ha d'estar oberta a totes les nacions europees que visquin sota un règim democràtic i que es comprometin a respectar una Carta dels Drets de l'Home.

Resultats

modifica

El Congrés de la Haia va aprovar tres resolucions (política,[1] cultural,[2] i econòmica i social)[3] que recollien una sèrie de propostes concretes[4] que a la llarga s'anirien realitzant, com per exemple:

Àmbit espanyol, basc i català

modifica

Per la part catalana van participar-hi el Doctor Josep Trueta, exiliat al Regne Unit, i el Professor Josep Xirau, exiliat a França. Tot i que el Govern d'Euzkadi a l’exili era el més ben organitzat i reconegut diplomàticament, els bascos inicialment no van ser convidats al Congrés de la Haia, però amb la perseverança que els va caracteritzar, el lehendakari José Antonio Aguirre i la seva delegació van desplaçar-se a la Haia i van acabar essent registrats. La delegació espanyola la completaven Salvador de Madariaga (membre del secretariat de la Societat de Nacions i també molt actiu en els primers passos del projecte europeu) i Indalecio Prieto (exministre i en aquells moments president del PSOE a l’exili).[5]

L’èxit del Congrés i l’eclosió d’un europeisme d’acció van portar als promotors de la iniciativa, el Comitè Internacional dels Moviments per la Unitat Europea a que es constituïssin com a Moviment Europeu l’octubre d’aquell mateix any, impulsant una Europa unida i federal.[5]

Els polítics i intel·lectuals catalans i bascos a l’exili es van espavilar per constituir-se ràpidament com a interlocutors del Moviment Europeu internacional. Hi havia esperança en que l’onada democràtica arribés a Espanya. El Moviment Europeu internacional demanava que un hipotètic Consell espanyol havia d'incloure totes les tendències polítiques democràtiques. Així, Salvador de Madariaga es va posar en contacte amb José Antonio Aguirre per fer possible un òrgan interlocutor del Moviment europeu amb l’exili espanyol i, el gener de 1949, es reuniren els governs basc -Aguirre i José Maria Lasarte- i català -Josep Irla, Carles Pi i Sunyer, Josep Tarradellas i Ramon Nogués- per a crear un Consell Federal. El 7 de febrer de 1949 es van reunir la federació dels governs català i basc amb altres europeistes espanyols opositors als règim a la seu del Govern basc a l’exili a París per constituir el Consell Federal. El Consell català com a tal es formalitzà el juny del mateix any i Carles Pi i Sunyer en fou el primer president.[5]

Participants destacats

modifica

Entre els participants d'aquest congrés es poden trobar figures destacades en molts àmbits de la societat:

Referències

modifica
  1. ↑ «Political Resolution of the Hague Congress (7–10 May 1948)» CVCE (anglès)
  2. ↑ «Cultural Resolution of the Hague Congress (7–10 May 1948)» CVCE (anglès)
  3. ↑ «Economic and Social Resolution of the Hague Congress (7–10 May 1948)» CVCE (anglès)
  4. ↑ «The Congress of Europe in The Hague (7 to 10 May 1948)» CVCE
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Xuclà, Jordi. «Catalans en el moment fundacional del projecte europeu», 21-01-2024. [Consulta: 30 gener 2024].
  6. ↑ «Congrés de la Haia de 1948». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Congrés_de_la_Haia_de_1948&oldid=33279431»