Salvador de Madariaga

Salvador de Madariaga y Rojo (La Corunya, Galícia 1886 - Locarno, Suïssa 1978), fou un diplomàtic, escriptor, historiador, pacifista i professor universitari espanyol, que ocupà diversos càrrecs polítics a la Societat de Nacions i durant la Segona República Espanyola.

Plantilla:Infotaula personaSalvador de Madariaga

(1966) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Salvador de Madariaga
(es) Salvador de Madariaga у Rojo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juliol 1886 Modifica el valor a Wikidata
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 desembre 1978 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Locarno (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
1r President de la Internacional Liberal
20 abril 1948 – 18 abril 1952 – Roger Motz →
Ministre d'Educació, Cultura i Esports
3 març 1934 – 28 abril 1934
← José Pareja YébenesFiliberto Villalobos González →
Ministre de Justícia
17 abril 1933 – 28 abril 1934
← Ramón Álvarez-Valdés CastañónVicente Cantos Figuerola →
Ambaixador d'Espanya a França
1932 – 1934
Diputat a les Corts republicanes
13 juliol 1931 – 5 maig 1933

Circumscripció electoral: La Corunya
Ambaixador d'Espanya als Estats Units
1931 – 1931 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya
FormacióLiceu Chaptal
Escola Nacional Superior de Mines de París
École Polytechnique
Universitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDiplomàtic, historiador, polític i escriptor
OcupadorUniversitat d'Oxford
BBC
Ràdio París Modifica el valor a Wikidata
PartitOrganització Republicana Gallega Autònoma Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaJulio Arceval Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeEmilia Rauman Szeleky (1970–1978)
Constance Archibald (1912–1970) Modifica el valor a Wikidata
FillsNieves Mathews
 ()
Isabel de Madariaga
 () Modifica el valor a Wikidata
GermansEmilio Madariaga
Pilar de Madariaga Rojo Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0210000 Find a Grave: 14823799 Modifica els identificadors a Wikidata

Era pare de l'escriptora Nieves de Madariaga i la historiadora Isabel de Madariaga, i besoncle de Luis Solana Madariaga i Javier Solana Madariaga.

Estudis inicials

modifica

Va néixer el 23 de juliol de 1886 a la ciutat de La Corunya, com un dels onze fills del coronel José de Madariaga. Convençut aquest que una de les causes de la derrota d'Espanya a la Guerra Hispano-estatunidenca de 1898 fou el retard tecnològic, va enviar el seu fill, al complir catorze anys, a França, on va estudiar enginyeria, com formació per a l'ocupació tradicional de la seva família, la milícia.

Durant els onze anys següents va desenvolupar la seva formació al Collège Chaptal, l'École Polytechnique i l'École Nationale Supérieure des Mines, fins a aconseguir la seva graduació l'any 1911. Durant la seva estada a França va transitar des de la tècnica cap a l'humanisme, el que el duria posteriorment a ser l'espanyol més conegut i reconegut a l'Europa de mitjans de segle xx.

Després de graduar-se, en comptes de seguir la carrera militar, va aconseguir el càrrec d'enginyer a la Companyia dels Ferrocarrils del Nord. Establert a Madrid va travar relació amb els intel·lectuals del moviment posregeneracionista, en la seva majoria republicans, començant a escriure en la premsa madrilenya sobre temes literaris i polítics. Aviat va ser considerat part del grup d'intel·lectuals que posteriorment seria conegut com la generació del 14 de tendència noucentista. Encapçalat per José Ortega y Gasset, i amb Manuel Azaña, Fernando de los Ríos, Américo Castro i Luis Araquistáin, van formar la Lliga d'Educació Política, de la qual van sorgir el setmanari España i posteriorment el diari El Sol.

Tasques a la Societat de Nacions

modifica

Durant la Primera Guerra Mundial, el Regne Unit, que havia donat suport financer a Espanya, es va dirigir a Luis Araquistáin a la recerca d'algú que escrivís des d'un punt de vista dels aliats específicament per al públic espanyol. Araquistáin va recomanar Madariaga, el qual va deixar la seva ocupació i es traslladà a Londres, on va començar a escriure per al departament d'informació del Ministeri d'Afers exteriors britànic. Els seus articles eren distribuïts a Espanya per l'Agència Anglo-Ibèrica.

En finalitzar la guerra, tornà a Espanya reprenent la seva professió d'enginyer de mines, que compaginà amb la traducció i redacció d'articles per al suplement literari del The Times i pel Manchester Guardian. El 1921 convençè a un oncle seu, diputat al Congrés, perquè el recomanés per a un lloc d'assessor temporal en la Conferència sobre Trànsit de la Societat de Nacions, que havia de reunir-se a la ciutat de Barcelona en la primavera d'aquell any. El secretari general i el president de la conferència van quedar tan impressionats que li van oferir un lloc en l'oficina de premsa de la Secretaria de la Societat de Nacions.

La seva brillantor i el seu coneixement d'idiomes el van dur, al desembre de 1922, a ser nomenat cap del Departament de Desarmament de la Societat de Nacions, càrrec que ocuparia fins al 1927. El 1928 es va convertir en professor d'espanyol a la Universitat d'Oxford, càrrec que va ocupar durant tres anys.

Segona República Espanyola

modifica

L'any 1931 el govern provisional de la Segona República Espanyola el va designar, sense el seu consentiment, ambaixador d'Espanya als Estats Units i delegat permanent en la Societat de Nacions, un càrrec que va exercir durant cinc anys. Entre 1932 i 1934 va compaginar el seu càrrec en la Societat de Nacions amb el d'ambaixador a França.

En les eleccions del 28 de juny de 1931 fou escollit diputat, càrrec que abandonà el 1933. Posteriorment fou nomenat Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts i Ministre de Justícia, càrrecs que ocupà breument. Al juliol de 1936 es va exiliar al Regne Unit davant l'esclat de la Guerra Civil espanyola. Allí es va convertir en un opositor a la dictadura franquista, organitzant tota mena de campanyes en contra del dictador. L'any 1949 fou un dels cofundadors del Col·legi d'Europa, situat a la ciutat de Bruges (Bèlgica).

El 1962 va ser un dels principals organitzadors de la reunió de diferents sectors antifranquistes en el marc del congrés del Moviment Europeu celebrat a Múnic, reunió que el règim va denominar el "Contuberni de Múnic".

Visió europeista

modifica

Va militar en favor d'una Europa unida i integrada, per la qual cosa l'any 1973 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà. Després de la mort de Francisco Franco l'any 1976 va retornar a Espanya, i va poder assumir formalment la seva butaca a la Reial Acadèmia Espanyola, de la qual havia estat membre electe l'any 1936, al realitzar finalment la lectura del seu discurs d'ingrés.

Morí el 14 de desembre de 1978 a la ciutat de Locarno, població situada al cantó suís de Ticino, on s'havia establert després de la seva tornada a Espanya.

La Fundació Europea Madariaga, creada l'any 1998 a iniciativa d'antics alumnes del Col·legi Europa, va prendre el seu nom en memòria seva, promovent la seva visió d'una Europa unida treballant en pro d'un món més pacífic.

Espanyolisme

modifica

Entenent Europa com un conjunt d'estats-nació, Madariaga es definia com a patriota més que com nacionalista espanyol, [1] tot i que als seus treballs es percep un intens espanyolisme.[2] A vegades el seu discurs pancastellà coincidí amb els postulats feixistes del primer terç del segle XX, com ara propugnant l'espanyolisme lingüístic al seu llibre "ESPAÑA. Ensayo de historia contemporánea",[3] on menteix assenyalant que des del s. XVI el català és pràcticament una llengua morta, i fa irredemptisme peninsular.[4]

...l'abandó del castellà pels pobles de la Península és potser el símptoma més greu de la vesania separatista que pateixen tots, començant per Portugal.

Activitat literària

modifica

Pel que fa a la seva carrera com escriptor, va escriure llibres sobre El Quixot, Cristòfol Colom i la història de l'Amèrica Llatina. Va escriure indistintament en castellà, francès, alemany i anglès.

Obres publicades

modifica
Assaigs històrics
  • 1931: España. Ensayo de historia contemporanea
  • 1940: Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón
  • 1941: Hernán Cortés
  • 1945: Cuadro histórico de las Indias
  • 1951: Carlos V
  • 1951: Bolívar
  • 1956: El auge del Imperio Español en América
  • 1956: El ocaso del Imperio Español en América
  • 1958: El ciclo hispánico
  • 1974: Españoles de mi tiempo
  • 1978: España. Ensayo de historia contemporánea (11a edició revisada per l'autor)[5]
Assaigs polítics
  • 1917: La guerra desde Londres
  • 1934: Discursos internacionales
  • 1935: Anarquía o jerarquía
  • 1954: ¡Ojo, vencedores!
  • 1959: General, márchese Vd
Altres assaigs
  • 1920: Shelley y Calderón
  • 1922: Ensayos angloespañoles
  • 1923: Semblanzas literarias contemporáneas
  • 1926: Guía del lector del Quijote
  • 1929: Ingleses, franceses, españoles
  • 1949: El Hamlet de Shakespeare
  • 1951: Bosquejo de Europa
  • 1953: Presente y porvenir de Hispanoamérica
  • 1956: Retrato de un hombre de pie
  • 1960: De Galdós a Lorca
  • 1962: El Quijote de Cervantes
  • 1967: Memorias de un federalista
  • 1975: Dios y los españoles
Novel·les
  • 1925: La jirafa sagrada
  • 1926: El enemigo de Dios
  • 1942: El corazón de piedra verde
  • 1952: Ramo de errores
  • 1952: Los fantasmas
  • 1952: Los dioses sanguinarios
  • 1952: Fe sin blasfemia
  • 1954: La camarada Ana
  • 1956: Guerra en la sangre
  • 1958: Una gota de tiempo
  • 1961: El semental negro
  • 1963: Sanco Panco
Poesia
  • 1922: Romances de ciego
  • 1927: La fuente serena
  • 1937: Elegía en la muerte de Unamuno
  • 1938: Elegía en la muerte de Federico García Lorca
  • 1942: Rosa de cieno y ceniza
  • 1955: Romances por Beatriz
  • 1959: La que huele a Tomillo
  • 1965: Poppy

Referències

modifica
  1. DE-NAVASCUÉS-MARTÍNEZ, Santiago. La idea de España y la Hispanidad en Salvador de Madariaga. Universidad de Navarra. 2017.
  2. ÁLVAREZ, María Nieves Gómez. El filósofo y las palabras. Julián Marías en la Real Academia Española. Boletín de la Real Academia Española, 2015, 95.312: 391-421.
  3. Ferrer i Gironès, Francesc. Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. Ed. 62, 2000. 
  4. Llaudó Avila, Eduard. Racisme i supremacisme polítics a l'Espanya contemporània. 7a. Manresa: Parcir, 2021. ISBN 9788418849107. 
  5. La primera edició d'aquesta obra es va publicar a Londres l'any 1929. Posteriorment a España fou publicada per l'editorial Aguilar l'any 1931.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
  • (anglès) Premi Internacional Carlemany



Càrrecs públics
Precedit per:
José María Quiñones de León
Ambaixador de la República espanyola
a França
 

1931-1933
Succeït per:
Juan Cárdenas y Rodriguez de Rivas
Precedit per:
Ramón Álvarez-Valdés Castañón
 
Segona República Espanyola
Ministre de Justícia

1933-1934
Succeït per:
Vicente Cantos Figuerola
Premis i fites
Precedit per:
Miguel Villanueva Gómez
 
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 12

1935-1978
Succeït per:
Inocencio Jiménez Vicente
Precedit per:
Emilio Gutiérrez-Gamero y Romate
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira M

1976-1978
Succeït per:
Carlos Bousoño Prieto