Gustav Heinemann

polític alemany

Gustav Walter Heinemann (Schwelm, Prússia, 23 de juliol de 1899 - Essen, 7 de juliol de 1976) fou un polític alemany. Fou ministre d'interior des de 1949 fins a 1950, ministre de justícia des de 1966 fins a 1969 i president federal d'Alemanya Occidental de 1969 a 1974. Fou conegut per simpatitzar amb les protestes estudiantils de 1968.[1]

Infotaula de personaGustav Heinemann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Gustav Walter Heinemann Modifica el valor a Wikidata
23 juliol 1899 Modifica el valor a Wikidata
Schwelm (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juliol 1976 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Essen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturamunicipal park cemetery of Essen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
3r President d'Alemanya
1r juliol 1969 – 30 juny 1974
← Heinrich LübkeWalter Scheel →
Ministre federal de Justícia d'Alemanya
1r desembre 1966 – 26 març 1969
← Richard JaegerHorst Ehmke →
Membre del gabinet: Cabinet Kiesinger (en) Tradueix
Membre del Bundestag
19 octubre 1965 – 24 juny 1969 – Hermann Dortans →

Membre del Bundestag
17 octubre 1961 – 17 octubre 1965

Circumscripció electoral: Nienburg II – Schaumburg (en) Tradueix

Membre del Bundestag
15 octubre 1957 – 15 octubre 1961

Ministre Federal de l'Interior d'Alemanya
20 setembre 1949 – 11 octubre 1950 – Robert Lehr →
Membre del gabinet: Cabinet Adenauer I (en) Tradueix
Praeses of the Synod of the Evangelical Church in Germany (en) Tradueix
1949 – 1955
Burgmestre major
1946 – 1949
Membre del Landtag del Rin del Nord - Westfàlia

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Marburg
Universitat de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Düsseldorf
Bonn Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, teòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colònia Modifica el valor a Wikidata
PartitCSVD
(1929-1933)
CDU
(1945-1952)
Independent
(1950-1952)
GVP
(1952-1957)
SPD
(des de 1957)
Participà en
12 setembre 1949eleccions presidencials de l'Alemanya Occidental de 1949 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHilda Heinemann
FillsUta Ranke-Heinemann, Peter Heinemann, Christa Delius Modifica el valor a Wikidata
PareOtto Heinemann Modifica el valor a Wikidata
ParentsVerena Pausder (besneta) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2753376 Discogs: 2352501 Find a Grave: 68661778 Modifica el valor a Wikidata

Durant la República de Weimar Heinemann va estar vinculat amb cercles polítics protestants. En finalitzar la Segona Guerra Mundial va participar en la fundació de la CDU i va ser escollit alcalde de la ciutat d'Essen. Gustav Heinemann va ser designat ministre de l'interior en el primer gabinet de Konrad Adenauer. El 1950 va abandonar el govern el 1952 per a fundar el Partit Popular Panalemany (GVP) al costat d'Helene Wessel i altres membres de la CDU i del Partit Centrista Alemany. Finalment, Gustav Heinemann es va unir, el 1957 al costat d'altres membres del GVP, al Partit Socialdemòcrata d'Alemanya. Durant el període de la gran coalició (1966-1969) va ocupar el càrrec de ministre de justícia en el govern federal. El 1969 es va convertir en el primer president socialdemòcrata de la República Federal d'Alemanya, càrrec que va ocupar fins a 1974 a l'expirar el seu mandat.

Família modifica

La seva filla, Uta Ranke-Heinemann, va destacar per diverses raons: va ser la primera dona que va tenir com a alumna l'institut 'Burggymnasium' d'Essen, en què va acabar la seva batxiller amb 'matrícula', cosa que no havia passat en 30 anys; va ser la primera dona a obtenir un doctorat en Teologia Catòlica, a la Universitat de Múnic el 1954; i va ser també la primera dona en obtenir una càtedra a la Universitat d'Essen: la càtedra de Nou Testament i Història de l'Església Antiga. A més ha estat famosa per algunes de les seves obres publicades, com "Eunucs pel regne del cel" i "No i amén".[2][3]

Referències modifica

  1. «www.bundespraesident.de: Der Bundespräsident / Gustav Heinemann». [Consulta: 5 abril 2021].
  2. Nein und Amen: Mein Abschied vom traditionellen Christentum, Uta Ranke-Heinemann, Heyne, Heine, Múnic, 2002, ISBN 3-455-08457-5, p. 417
  3. Mein siebenfaches negatives Glaubensbekenntnis Arxivat 2020-09-20 a Wayback Machine., Uta Ranke-Heinemann, Magda


Precedit per:
Heinrich Lübke
President de la República Federal Alemanya
 

1969-1974
Succeït per:
Walter Scheel
Precedit per:
Wilhelm Stuckart
Vacant entre el 23.05.45 i el 20.09.49
Ministre Federal de l'Interior
1949-1950
Succeït per:
Robert Lehr
Precedit per:
Richard Jaeger
Ministre Federal de Justícia
1966-1969
Succeït per:
Horst Ehmke
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gustav Heinemann