Obre el menú principal

Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Òrgan de les Nacions Unides encarregat de mantenir la pau

El Consell de Seguretat de l'ONU és l'òrgan més poderós de les Nacions Unides. Està encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre nacions. Quan els altres òrgans de l'ONU només fan recomanacions als governs membres, el Consell de Seguretat té el poder de prendre decisions que han d'obeir-se sota l'acord de la Carta de les Nacions Unides. Les decisions del Consell de Seguretat són conegudes com a "resolucions".

Infotaula d'organitzacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides
United Nations Security Council.jpg
Dades bàsiques
Tipus òrgan principal de las Nacions Unides i jurisdicció
Forma jurídica
Creació 1946

26 juny 1945Carta de les Nacions Unides
Organització i govern
Seu 
Empresa matriu Organització de les Nacions Unides
Filial
Format per
Part de sistema de les Nacions Unides
Organització de les Nacions Unides

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La seva primera sessió es realitzà el 17 de gener de 1946 a Londres.

Contingut

MembresModifica

En cada reunió, és necessària la presència d'un representant de cada membre del Consell a la seu de l'ONU. Aquest requisit va ser adoptat pel fet que l'absència de membres va ser una debilitat de la Lliga de Nacions, la qual no va poder respondre ràpidament a les crisis. La presidència del Consell de Seguretat és rotativa, amb una duració d'un mes. El paper del president és establir l'agenda, presidir les reunions i supervisar els temps de crisi. La rotació es fa en ordre alfabètic dels noms dels membres en anglès.

Hi ha dues categories d'afiliació al Consell de Seguretat: membres permanents i membres elegits.

Membres permanentsModifica

 
Membres del Consell de Seguretat durant el 2011:
permanents
no permanents

El Consell de Seguretat té cinc membres permanents:

Els membres permanents van ser originàriament les nacions victorioses de la Segona Guerra mundial: la República de la Xina, França, el Regne Unit, i els Estats Units. El 1971, la República Popular de la Xina va reemplaçar la "Xina" representada. El 1991, Rússia va ocupar el seient de la Unió Soviètica.

Actualment, aquests cinc membres són els únics estats que tenen el dret de posseir armes nuclears, d'acord amb el tractat de la No-Proliferació Nuclear, el qual no té validesa universal, ja que tots els "estats nuclears" l'han signat (Corea del Nord, Índia, Pakistan i Israel). Aquest estatus nuclear, però, no és el resultat del seu estatus com a membres permanents.

Els cinc membres permanents tenen el dret a vetar qualsevol resolució.

Membres elegitsModifica

Deu membres més són elegits per l'Assemblea General per un terme de dos anys, començant l'1 de gener; cinc nacions elegides per any. Aquests membres són elegits pels grups regionals i confirmats per l'Assemblea General de l'ONU. Els blocs d'Àfrica, Llatinoamèrica i Europa occidental elegeixen cadascú dos membres, i els blocs àrab, asiàtic i d'Europa oriental, un membre. Un membre més s'elegeix rotatòriament entre les seleccions asiàtica i africana. Els membres elegits no tenen dret de veto.

Els membres del període 2013-2015 són (estat, bloc i ambaixador/a):

  1.   Lituània (Europa oriental)
  2.   Austràlia (Europa occidental i d'altres): amb Gary Quinlan (*)
  3.   Luxemburg (Europa occidental i d'altres): amb Sylvie Lucas (*)
  4.   Jordània (Àsia)
  5.   Nigèria (Àfrica)
  6.   Xile (Amèrica Llatina i Carib)
  7.   Argentina (Amèrica Llatina i Carib): amb Mateo Estremé (*)
  8.   Ruanda (Àfrica): amb Eugène-Richard Gasana (*)
  9.   Corea del Sud (Àsia): amb Kim Sook (*)
  10.   Txad (Àfrica)

(*) = L'estat-membre finalitza el seu mandat el 31 de desembre de 2014.

Tasques del Consell de SeguretatModifica

D'acord amb el sisè capítol de la Carta de les Nacions Unides, anomenat "Resolució Pacífica de Disputes", el Consell de Seguretat pot investigar qualsevol disputa o situació que pugui dur a la fricció o disputes internacionals. El Consell pot recomanar procediments o mètodes d'ajustament si ha determinat que la situació és un perill per a la pau i la seguretat internacional. Les recomanacions, però, no tenen caràcter obligatori per als membres de l'ONU.

D'acord amb el setè capítol, el Consell té un poder més ampli per a decidir quines mesures han de prendre's en situacions que són "amenaces a la pau, alteracions de la pau o actes d'agressió". En aquestes situacions, el Consell no està limitat a fer només recomanacions, sinó que pot fer ús de les forces armades per "mantenir o restaurar la pau i la seguretat internacional". Aquesta va ser la base per a l'acció armada a Corea el 1950, i de l'ús de les forces a Iraq i Kuwait el 1991. Les decisions que es prenen sota el capítol setè de la Carta, com ho són les sancions econòmiques, són obligatòries per a tots els membres.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consell de Seguretat de les Nacions Unides