Tractat de No Proliferació Nuclear

El tractat sobre la no proliferació d'armes nuclears és un tractat internacional que té com a objectiu reduir l'ús d'armament nuclear al món i els riscos que comporta. Es basa en tres pilars fonamentals, que són la no proliferació d'armament nuclear, el desarmament nuclear i l'ús pacífic de l'energia nuclear. Va ser redactat i signat l'any 1968 i va entrar en vigor el 5 de març de 1970, quan el van ratificar quaranta-tres països. Actualment 189 estats formen part del tractat. L'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) és l'entitat encarregada de vetllar perquè s'apliqui.

Infotaula d'esdevenimentTractat de no proliferació d'armes nuclears
Tractat de No Proliferació Nuclear
NPT Participation.svg
En verd clar els països que han signat i ratificat el tractat, en verd fosc els que no l'han ratificat però l'aproven, en vermell els tres països que no hi són ni l'aproven (Índia, Pakistan i Israel) i en taronja el país que n'ha sortit (Corea del Nord).
Nom en la llengua original(en) Treaty on the Non-Proliferation of Nuclear Weapons Modifica el valor a Wikidata
Tipustractat internacional Modifica el valor a Wikidata
Data signatura1 de juliol de 1968
Entrada en vigor5 de març de 1970
LocalitzacióNova York (Estats Units)
EstatCiutat del Vaticà i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants190 Modifica el valor a Wikidata
Participant
189 estats
DepositariGoverns de la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units
Llengua de l'obra o del nomAnglès, rus, francès, espanyol i xinès
CondicióRatificació per part de la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units i altres 40 estats.

Aquest tractat considera dues categories d'Estat diferents: els que tenen permès el desenvolupament, comerç i possessió d'armes nuclears i els que no. Al primer grup només hi pertanyen cinc països; els tres depositaris, que ho són des que van signar en 1968, (Estats Units, Regne Unit i l'antiga Unió Soviètica, actualment és Rússia qui té aquest dret), i des de 1992 també França i Xina. Aquests països són també els únics membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquests privilegis els justifiquen pel fet de ser els únics que havien fet assajos de bombes nuclears abans de 1967.

Des del seu naixement, només un país s'ha retirat d'aquest tractat, va ser Corea del Nord en 2003.

Vegeu tambéModifica

Enllaç externModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tractat de No Proliferació Nuclear