Les consonants dorsals són consonants articulades amb la part posterior de la llengua (el dors). Inclouen les consonants palatals, velars i, en alguns casos, alvèolo-palatals i uvulars. Contrasten amb les consonants coronals, articulades amb la part frontal flexible de la llengua, i les consonants laríngeals, articulades a la faringe.[1]

Funció

modifica

El dors de la llengua pot contactar amb una àmplia regió del paladar, des del paladar dur (consonants palatals), el vel flexible darrere d'aquest (consonants velars), fins a l'úvula a la part posterior de la cavitat bucal (consonants uvulars). Aquestes distincions no són clares, i de vegades s'observaran graduacions més fines com ara pre-palatal, pre-velar i post-velar .

Com que la punta de la llengua es pot enrotllar cap enrere per contactar també amb el paladar dur per a les consonants retroflexes (subapical-palatals), les consonants produïdes pel contacte entre el dors i el paladar de vegades s'anomenen dorso-palatals.

Exemples

modifica
Consonants dorsals
Símbol AFI Nom de la consonant Llengua Exemple AFI
⟨ɲ⟩ Nasal palatal sonora albanès një [ɲə]
⟨ʝ⟩ Fricativa palatal sonora grec modern για [ʝa]
⟨ç⟩ Fricativa palatal sorda alemany Reich [ʁaɪ̯ç]
⟨j⟩ Aproximant mediopalatal sonora anglès yellow /ˈjɛloʊ/
⟨ŋ⟩ Nasal velar sonora sing /ˈsɪŋ/
⟨ɡ⟩ Oclusiva velar sonora garden /ˈgɑrdən/
⟨k⟩ Oclusiva velar sorda cake /ˈkeɪk/
⟨ɣ⟩ Fricativa velar sonora grec modern góma (γόμα) /ˈɣoma/
⟨x⟩ Fricativa velar sorda malai akhir /a:ˈxir/
⟨ʍ⟩ Aproximant labiovelar sorda anglès whine /ˈʍaɪn/
⟨w⟩ Aproximant labiovelar sonora anglès water /ˈwɔːtər/
⟨q⟩ Oclusiva uvular sorda àrab Qur'an (قرآن) /qurʔaːn/
⟨ɢ⟩ Oclusiva uvular sonora persa Qom /ɢom/
⟨ʁ⟩ Fricativa uvular sonora francès Paris /paʁi/
⟨χ⟩ Fricativa uvular sorda alemany Bach [baχ]

Referències

modifica
  1. Ladefoged, Peter. The sounds of the world's languages. Oxford, OX, UK: Blackwell Publishers, 1996. ISBN 978-0-631-19815-4.