Obre el menú principal

Conspiració de l'Harem

Coronació de Ramsès III. Museu Egipci del Caire.

També anomenada Complot de l'Harem o Conjura de l'Harem, la Conspiració de l'Harem és el nom amb què es coneix els fets i les conseqüències d'un intent de cop d'estat que va tenir lloc al final del regnat de Ramsès III, faraó de l'Imperi Nou (ara fa uns 3200 anys).

Ramsès III i context històricModifica

Ramsès III és considerat per molts l'últim gran faraó de l'Antic Egipte.[1][2][3][4] Va ser el segon faraó de la XXa dinastia i va governar a Egipte aproximadament entre el 1186 i el 1155 aC.[5] El seu regnat està marcat per diversos factors tant interns com externs:[6][7]

  1. L'admiració de Ramsès III pel seu homònim i predecessor de la dinastia XIX, el famós Ramsès II (Ramsès el Gran) defineix tant la seva vida personal (per exemple, dóna els noms dels principals fills de Ramsès II als seus fills i adopta títols semblants), com la seva política (interior i exterior) i molts altres aspectes del seu govern, com l'estil de les seves construccions, etc.[8][7]
  2. La situació interna del país és complicada degut a diversos factors clau: les crescudes del Nil són irregulars, l'economia és inestable, els sacerdots van guanyant poder (especialment els sacerdots d'Amon, la seu principal dels quals és el Temple de Karnak) i la corrupció entre els funcionaris és cada dia més important.[6]
  3. Les relacions internacionals són sovint caòtiques i/o de caràcter bèl·lic: som a l'Edat fosca grega, després del col·lapse de Micenes. L'Imperi Hittita també està desapareixent i el mar es veu envaït per unes forces que ataquen els grans centres econòmics i culturals, són els anomenats Pobles de la Mar.[6][9] Ramsès III participa com a mínim en tres guerres -dues contra els libis i una contra els Pobles de la Mar- per a evitar diversos intents d'invasió del territori egipci.[7]

La situació econòmica i social empitjora a finals del regnat del faraó, hi ha constància de la primera vaga coneguda de la història, durant la qual els treballadors de Deir el-Medina es queixen de la corrupció, dels saquejos a les tombes de la Vall dels Reis i es manifesten per a reclamar uns sous impagats.[10] Després de Ramsès III la situació encara empitjora més cap al final de la dinastia i final de l'Imperi Nou.[7]

Al Papir Harris[11] també s'esmenta una revolta organitzada per un djati (visir) de la ciutat d'Athribis[12] i que va ser esclafada pel faraó.[13]

Les guerres i la degradació de les relacions internacionals, potenciades per diversos factors externs duen a la pèrdua d'una part considerable dels territoris asiàtics (el Canaan) i dels africans (part del regne de Núbia).[7]

L'harem a l'Antic Egipte[14][15]Modifica

Harem (reial)
en jeroglífic
 
 
 
pr-ḫnr
Un dels noms de l'harem
durant la dinastia XVIII

Sovint s'empren termes d'altres cultures, especialment la musulmana, per a definir aspectes de la vida i de la societat egípcies,[16] Un cas és l'harem, també designat a vegades com a "harem reial", era una institució limitada al faraó, a diferència dels harems d'altres cultures. El terme es feia servir per a designar tant el grup de persones -especialment dones i nens- que pertanyien a la família reial, com les institucions, les organitzacions i els treballadors que hi estaven associats, i també els llocs que hi estaven associats: palaus, cases, terrenys agrícoles, graners, ramats de bestiar i tallers de manufactura, entre d'altres. En certes èpoques (esp. durant la dinastia XVIII) l'harem va arribar a ser econòmicament independent i a disposar de partides pressupostàries específiques del Tresor.

El concepte d'"harem" es troba documentat ja en les primeres dinasties (durant l'Imperi Antic), encara que possiblement tingués un origen anterior (durant l'Egipte Protodinàstic i/o el Període Arcaic), ja que s'han trobat restes de tombes de dones al voltant de la tomba d'algun faraó (Djer, per exemple). El nom aplicat a aquesta institució va anar variant amb els segles i les dinasties. Després de la dinastia XX se'n troben poques mencions.

Els papirsModifica

Els documents que ens han arribat i que relaten la conjura són breus i incomplets, i els noms de bona part dels participants es van canviar (com a càstig), per aquest motiu, es desconeix qui eren i què va passar exactament.[17]

El papir judicial de Torí i els papirs Rollin i Lee (aquests dos darrers són, en realitat, dues parts d'un únic papir) representen la principal font d'informació sobre la conjura i el judici posterior.[17] Altres documents, com el Papir Harris aporten informació addicional, especialment sobre el fet que, finalment, el successor de Ramsès III fos Ramsès-Hekma-Meriamon, l'hereu designat per son pare i futur Ramsès IV i no Pentauer.[18]

El complotModifica

Existeixen registres d'altres conspiracions similars, la més antiga coneguda data de l'Imperi Antic, segons la inscripció de la seva tomba a Abidos,[19][20] Weni el Vell (també anomenat Uni) va haver de jutjar una de les dones de Pepi I (dinastia VI).[15][21][22] Un altre cas és el d'Amenemhat I, fundador de la dinastia XII (Imperi Mitjà), qui podria haver mort assassinat víctima d'una conspiració de l'harem, si la Història de Sinuhé està basada en fets reals.[15]

El complot contra Ramsès III consistia en un cop d'estat coordinat i liderat per una de les esposes del faraó, la reina Tiy, amb dos focus ben definits: un cop intern, directament des de l'harem i contra la persona del faraó, i una revolta externa militar i possiblement civil contra el poder exercit pel faraó sobre el país.[17]

Els conspiradorsModifica

Els documents del judici[23] revelen que hi va haver molta gent implicada en el complot.[24] Els líders del cop d'estat eren la reina Tiy i el seu fill Pentauer,[25] el gran camarlenc, Pebekkamen, set copers reials, dos supervisors del Tresor, dos cabdills de l'exèrcit, dos escribes reials i un herald.[26]

Algunes de les dones de l'harem que havien estat acusades van intentar seduir part del personal judicial, però el grup va ser descobert. Els jutges implicats van ser castigats amb duresa.[27]

Els noms de la majoria dels conspiradors van ser esborrats dels monuments on havien estat gravats; en els documents del judici, per exemple en el papir judicial de Torí, es van canviar els noms reals per uns malnoms que, tot i que mantenien la consonància amb el nom original, n'invertien el significat, i es convertien així en una maledicció.[28]

Alguns dels principals implicats van ser:

Malnom / àlies[29] Significat Nom real Significat Títol / càrrec[26]
Tiy Esposa de Ramsès iii
Pentauer Fill de Ramsès iii i de Tiy
Panik[30] El dimoni Directeur du harem
Pendouaou[31] Escriba du directeur du harem
Ilélem[32] Délégué du Escriba du directeur du harem
Amenkhâou Substitut du chef du harem
Payiri fill de Ruma[33] Cap del Tresor
Pa-Luka[34] Le Lycien Soutekhemheb Escriba de Payiri
Penhuybin[35] Aquest malvat Huy Huy Directeur du bétail
Pebekkamen[36] Aquest servent cec (Pa‑)Bakenimen El servent d'Amon Chef de la chambre[37]
Âshahebsed[38] Assistent de Pebekkamen
Mesedsure[39][7] Ra l'odia Merire L'estimat de Ra Coper (majordom) del rei[40]
Ouarna[41] Coper del rei
Yenini[42] Coper del rei
Nebdjéfaou[43] Coper del rei
Hentouenimen[44] Coper del rei
Binemwaset[45] Malvat a Tebes[46] Khaemwaset[47] Aquell que va aparèixer a Tebes Cap de les tropes de Kush
Peyes[48] El calb Pahemnetjer El sacerdot General (cap de les tropes)
Perakamenef[49] Ra no el veu Peraherunemef Ra és a la seva dreta Cap dels sacerdots lectors (ritualistes)[50]
Iroi[49] Sacerdot lector. Summe Sacerdot de la deessa Sekhmet de Bubastis.
Shâdnemtetef[51] Aquell que té l'orella escapçada Ousekhnemtet Aquell que camina tranquil Escriba a la Casa de la Vida
Messui[52] Escriba a la Casa de la Vida

CondemnesModifica

 
Detall de la mòmia trobada a la TT320. Possiblement del príncep Pentauer.

Segons el papir judicial de Torí, Ramsès III (o millor dit Ramsès IV actuant en nom del seu pare moribund) forma una comissió de dotze persones encarregades de jutjar els conspiradors. Les persones delegades són dos Caps del Tresor, Montouemtaouy i Payefraouy, un alt cortesà, el portador del ventall Kar, cinc copers, Paybaset, Qédenden, Baâlmaher, Pairousounou i Djéhoutyrekhnéfer, l'herald reial Penrennout, dos escribes de l'oficina de despatxos, Mây i Parâemheb i el porta-estendard de l'exèrcit, Hori. Tres d'ells es deixen corrompre durant la investigació pel general Payis i també acaben sent processats. Paybaset és substituït pel coper Méroutousyimen; no es coneixen els substituts de Mây ni d'Hori.

Els acusats, tots qualificats de «gran enemic», es passen a l'«oficina d'investigació»; interrogats, confessen ràpidament.

Els jutges fan unes quantes llistes d'acusats. Els de la primera pateixen que els seus noms es transformin perquè estiguin destinats a la condemnació eterna, seran executats (sense que se sàpiga exactament com, el text només utilitza la fórmula «els ha arribat la pena»). Els de la segona, degut a llur proximitat amb la funció reial, començant per Pentaur, són condemnats a suïcidi per enverinament. Els jutges corruptes pateixen mutilacions, orelles i nas. Un d'ells, Paybaset, se suïcida després d'aquesta pena d'intenció infamadora.

Pel que fa a la reina Tiy i els propers de la família reial, les dames còmplices de l'harem, les fonts disponibles no donen cap pista del seu destí. És força possible que la seva posició en la jerarquia i les seves funcions sacerdotals els hagin estalviat la pena capital.

Altres conseqüènciesModifica

 
Ramsès IV, fill i hereu de Ramsès III.

No hi ha constància que el complot de magnicidi tingués èxit, ja que Ramsès IV, el successor designat pel rei, va pujar al tron en comptes de Pentauer, el principal beneficiari de la conjura de palau. A més, en Ramsès III va morir al 32è any del seu regnat, abans que es redactés el sumari de les sentències,[53] però va morir el mateix any en què es van escriure els documents del procés[23] que descriuen el judici i l'execució dels conspiradors.

Tot i que durant molt de temps es va creure que el cos de Ramsès no mostrava signes evidents de ferides,[54] un examen recent de la mòmia dut a terme per un equip de forenses alemanys, filmat per al documental Ramsès: El misteri de la mòmia reial emès pel canal Science el 2011, va detectar que al voltant del coll hi havia un excés de benes. Posteriorment se'n va fer un escàner (TC) a Egipte, els responsables van ser Ashraf Selim i Sahar Saleem, professors de radiologia a la Universitat del Caire; l'escàner va revelar que sota les benes hi havia una ferida d'arma blanca fonda que anava d'una banda a l'altra de la gola, la ferida era tant profunda que arribava a les vèrtebres. Segons el narrador del documental, "Era una ferida a la qual no hauria pogut sobreviure ningú."[55] La publicació de desembre del 2012 del British Medical Journal detalla les conclusions de l'estudi de l'equip d'investigadors, dirigits per Zahi Hawass, l'ex-cap del Consell Suprem d'Antiguitats, i el seu equip egipci, a més del doctor Albert Zink de l'Istituto per le Mummie e l'Iceman de l'Acadèmia Europea de Bozen (Bolzano) (EURAC) d'Itàlia, l'informe declarava que els conspiradors van assassinar el faraó degollant-lo.[55][56][57]

« El tall (a la gola de Ramsès III) és ... molt profund i força ample, de fet arriba quasi a l'os (la columna) - devia ser una ferida letal.[58][59] »
— Albert Zink

Abans d'aquest descobriment s'havia especulat sobre la mort de Ramsès III, es creia que el podien haver mort mitjançant algun sistema que no deixés marques visibles al cos. Entre els conspiradors hi havia qui practicava la màgia,[60] i podia haver fet servir algun tipus de verí. Una altra teoria era que el rei podia haver mort arran de la picada d'un escurçó. A la mòmia es va trobar un amulet que servia per a protegir Ramsès III de les serps al més enllà (la Duat). Entre els conspiradors esmenats als documents també hi havia alguns dels servents encarregats del menjar i del beure del faraó, a més d'uns conspiradors a qui van posar el malnom de "la Serp" i "el Senyor de les Serps".

Els conspiradors van fallar com a mínim en una de les seves aspiracions. La corona va passar al successor designat pel faraó: Ramsès IV. És possible que Ramsès III hagués temut que el seu successor tingués problemes per a pujar al tron, ja que al Papir Harris, Ramsès implora a Amon que garanteixi els drets del seu fill.[18][61]

BibliografiaModifica

Referències i notesModifica

  1. Vegeu també: Període ramèssida.
  2. Rameses III. (anglès)
  3. Ramesses III. (anglès)
  4. Facsimile of tomb painting of Ramesses III. MET. (anglès)
  5. Wente & Van Siclen, A Chronology of the New Kingdom, pàg. 235. (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 New Kingdom (Imperi Nou 1570 aC al 1070 aC). Theban Mapping Project. (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Grandet, 2014, Early to Mid-20th Dynasty. UEE. (anglès)
  8. Ramsès III. Theban Mapping Project. (anglès)
  9. Vegeu també: Batalla del Delta
  10. Vegeu: Primera vaga i Papir de la vaga
  11. James H. Breasted, Ancient Records of Egypt, Part Four, §§361.
  12. Mysliwiec, The Twilight of Ancient Egypt, pàg. 17. (anglès)
  13. The assassination attempts against Ramses III. (anglès)
  14. Roth, 2012, Harem. UEE (anglès)
  15. 15,0 15,1 15,2 The harem in ancient Egypt. (anglès)
  16. Vegeu, per exemple: Djati (visir), Duat (Inframón, Infern).
  17. 17,0 17,1 17,2 J. H. Breasted, Ancient Records of Egypt, Part Four, §§416
  18. 18,0 18,1 J. H. Breasted, Ancient Records of Egypt, Part Four, §246
  19. The Archaeology of Individuals at Abydos, Egypt. (anglès)
  20. Weni the Elder and His Mortuary Neighborhood at Abydos, Egypt. (anglès)
  21. The Inscription of Weni. (anglès)
  22. J. H. Breasted, Ancient Records of Egypt, Part One, §§306(anglès)
  23. 23,0 23,1 J. H. Breasted, Ancient Records of Egypt, Vol. 4, §§423-456
  24. James H. Breasted, Ancient Records of Egypt, Part Four, §§416-417
  25. A vegades també se l'anomena Pentaueret.
  26. 26,0 26,1 Vegeu també: Llista de càrrecs funcionarials de l'Antic Egipte.
  27. Cambridge Ancient History, Cambridge University Press 2000, p.247
  28. Els antics egipcis donaven molta importància a la conservació del nom (Ren) i de la seva memòria, representava una garantia més de la supervivència a l'altre món.
  29. Nom amb el qual se'ls esmenta al papir judicial de Torí
  30. K. A. Kitchen, Ramesside Inscriptions, Vol. 5, 352, 16; 353, 5
  31. K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 352, 6-12
  32. K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 352, 6
  33. K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 356, 15; 357, 4
  34. K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 356, 1-5
  35. K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 357, 1; 361, 15
  36. K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 352, 2-9
  37. C'est-à-dire chef des « valets de chambre » du roi
  38. K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 355, 12-16
  39. K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 352, 10-15
  40. El coper era l'encarregat de servir la beguda a taula. Els copers, a vegades, havien de tastar les begudes abans de servir-les, pel perill d'enverinament.
  41. K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 355, 7-12
  42. K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 356, 6-10
  43. K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 358, 3
  44. K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 358, 15; 359, 3
  45. K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 357, 5-10
  46. La ciutat de Tebes, en egipci, s'anomenava Waset.
  47. Cal no confondre'l amb el fill de Ramsès III, que va ser sacerdot de Ptah a Memfis. Vegeu: Khaemwaset.
  48. K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 357, 16; 359, 14; 360, 2
  49. 49,0 49,1 K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 358, 1-2
  50. És a dir, responsable de les cerimònies religioses de tot el país.
  51. K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 358, 4
  52. K. A. Kitchen, op.cit., Vol. 5, 358, 1
  53. J. H. Breasted, Ancient Records of Egypt, pàg.418
  54. Cambridge Ancient History, Cambridge University Press 2000, pàg. 247"
  55. 55,0 55,1 King Ramesses III's throat was slit, analysis reveals. Consultat el 18-12-2012.
  56. British Medical Journal, Study reveals that Pharaoh’s throat was cut during royal coup, dilluns, 17 de desembre del 2012
  57. Hawass, Ismail, Selim, Saleem, Fathalla, Waset, Gad, Saad, Fares, Amer, Gostner, Gad, Pusch, Zink «Revisiting the harem conspiracy and death of Ramesses III: anthropological, forensic, radiological, and genetic study». British Medical Journal 2012 Christmas 2012, 17-12-2012 [Consulta: 19 desembre 2012].
  58. Declaració realitzada durant una entrevista.
  59. AFP «Pharaoh's murder riddle solved after 3,000 years». The Daily Telegraph , 18-12-2012 [Consulta: 18 desembre 2012].
  60. J. H. Breasted, Ancient Records of Egypt, pàgs.454-456
  61. J. H. Breasted, Ancient Records of Egypt, Part Four, §412

Enllaços externsModifica

Vegeu tambéModifica