Constança d'Aragó i d'Anjou

Constança d'Aragó (València, 4 d'abril de 1300 - Castillo de Garcimuñoz, 19 d'octubre de 1327) fou infanta d'Aragó. Fou la quarta filla de Jaume el Just i Blanca de Nàpols.[1] Per línia paterna era néta del comte-rei Pere el Gran i Constança de Sicília, i per línia materna de Carles II de Nàpols i Maria d'Hongria. Fou la germana petita del també comte-rei Alfons el Benigne, així com dels comtes Pere IV de Ribagorça i Ramon Berenguer I d'Empúries. El 5 d'abril de 1312 es casà a Xàtiva amb Joan Manuel de Castella, fill de l'infant Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia. D'aquesta unió nasqueren quatre[2] fills, la infanta Constança Manuel (~1320-1345) casada el 1325 amb el rei Alfons XI de Castella i el 1339 amb Pere I de Portugal; i la infanta Beatriu Manuel, morta molt jove.

Infotaula de personaConstança d'Aragó i d'Anjou
Biografia
Naixement4 abril 1300 modifica
València modifica
Mort19 octubre 1327 (Gregorià) modifica (27 anys)
Castillo de Garcimuñoz modifica
Lloc d'enterramentCastillo de Garcimuñoz modifica
Família
FamíliaCasal de Barcelona modifica
CònjugeJoan Manuel de Castella (1312–) modifica
FillsConstança Manuel modifica
ParesJaume el Just modificaBlanca de Nàpols modifica
GermansAlfons el Benigne, Elisabet d'Aragó i d'Anjou, Violant d'Aragó i d'Anjou, Maria d'Aragó i d'Anjou, Pere d'Aragó i d'Anjou, Blanca d'Aragó, Ramon Berenguer I d'Empúries i Jaume d'Aragó i d'Anjou modifica

ReferènciesModifica

  1. «Constanza de Aragón» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa, 2000. [Consulta: 17 gener 2016].
  2. «Doña Constanza de Aragón: el triste destino de una mujer medieval» (en castellà). Museo Arqueológico José Maria Soler Villena. [Consulta: 17 gener 2016].