Constel·lació d'Andròmeda
Andròmeda (Andromeda) és una constel·lació que té 722º quadrats, i ocupa el lloc 19, en tossa, entre les 88 constel·lacions. La constel·lació es troba entre l'Ascensió recta 23, i 2 hores, i declinació entre +23º, i +50º, aproximadament. El seu estel α és Sirah, nom originari de l'àrab que vol dir llombrígol d'Andròmeda, i és un dels estels que conformen el quadrat del Pegàs (Pegasus). Sirrah és anomenada també Alpheratz, que vol dir espatlla del cavall, fent al·lusió al Pegàs. L'estel β és Mirach, que vol dir el davantal. γ és Alamaak, nom àrab que vol dir linx del desert, i és un estel doble. Hi ha el cúmul obert NGC 752, i la nebulosa planetària NGC 7662. A més hi ha la gran galàxia d'Andròmeda, espiral, catalogada per Messier com a M31; i també M32, i M110. Les constel·lacions associades al mite de Perseu són Andròmeda, Cassiopea, Cefeu, Cetus (el monstre marí), el Pegàs, i Perseu.
![]() | |
Nom en llatí (UAI) | Andromeda |
---|---|
Abreviatura | And |
Genitiu | Andromedae |
Simbologia | La Princesa Andròmeda |
Ascensió recta | 1 h |
Declinació | +40° |
Àrea | 722 graus quadrats Posició 19 |
Nombre d'estrelles (magnitud < 3) | 3 |
Estrella més brillant | α And (Alpheratz) (Magnitud aparent 2,1) |
Meteors | Andromèdids (Bièlides) |
Constel·lacions amb què limita | Perseu Cassiopea Lacerta Pegàs Peixos Triangle |
Visible a latituds entre +90° i −40° Durant el mes de Novembre hi ha la millor visibilitat |
Amb l'estel més brillant d'Andromeda, α Andromedae, anomenat Alpheratz o Sirrah, es pot construir juntament amb α, β, i λ Pegasi un asterisme anomenat el Gran Quadrat de Pegàs. Aquest estel era considerat part de Pegàs, la qual cosa és confirmada pel seu nom: "espatlla del cavall".
β Andromedae és anomenat Mirach, el davantall. Està a una distància de 88 anys-llum i té una magnitud de 2,1.
γ Andromedae, Almach, es troba al cap de la cama sud de la gran "A". És un bell estel múltiple amb colors oposats.
υ Andromedae té un sistema planetari amb tres planetes confirmats de 0,71 vegades, 2,11 vegades, i 4,61 vegades la massa de Júpiter. El més famós objecte del cel profund a Andròmeda és M31, la gran galàxia d'Andròmeda, l'objecte més distant visible a simple vista.
MitologiaModifica
Andròmeda era una princesa condemnada a ser sacrificada a un monstre de la mar; va ser rescatada per l'heroi Perseu. Algunes figures d'aquest mite com la seva mare i el seu pare: Cassiopeia i Cepheus, Perseu i el seu cavall alat Pegàs, i el monstre marí: Cetus han donat nom a les constel·lacions veïnes.
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
- Mallorca web, Andrómeda Arxivat 2010-07-10 a Wayback Machine. (castellà)