Constel·lació del Pegàs
El Pegàs (Pegasus) és una constel·lació de l'hemisferi nord anomenada així degut al mític Pegàs el cavall alat de la mitologia grega. Fou esmentada en el segle I dC per Claudi Ptolemeu a l'Almagest i catalogada per William Herschel el 1783. És una de les 88 constel·lacions modernes i una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques. Pegàs és la setena constel·lació del cel per extensió (1.121 graus quadrats). Les estrelles més brillants de Pegàs, Markab (α Pegasi), Scheat (β Pegasi), de la segona magnitud, i Algenib (γ Pegasi), de la 3a magnitud, formen el triangle de l'ala del cavall.
.jpg)
 | |
| Nom en llatí (UAI) | Pegasus |
|---|---|
| Abreviatura | Peg |
| Genitiu | Pegasi |
| Simbologia | Pegàs |
| Ascensió recta | 23 h |
| Declinació | 15° |
| Àrea | 1121 graus quadrats Posició 7a |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) | 5 |
| Estrella més brillant | ε Peg (Magnitud aparent 2,39) |
| Meteors | |
| Constel·lacions amb què limita | |
| Visible a latituds entre +90° i −65° Durant el mes de Octubre hi ha la millor visibilitat | |
El cos del cavall està constituït per un quadrilàter format per Markab, λ Pegasi, ι Pegasi i ξ Pegasi. Les potes anteriors de Pegàs estan compostes per dues estrelles de la 4a magnitud que no tenen designació de Bayer, tenen números de Flamsteed: 1 Pegasi i 9 Pegasi. Enif (ε Pegasi) (de la 3a magnitud) i Baham (θ Pegasi) formen les potes de darrere. ρ Pegasi i σ Pegasi apareixen a la coa, però són poc brillants (cinquena magnitud). Matar (η Pegasi) (de 3a magnitud) i π Pegasi (el musell) formen el cap de Pegàs. Sadalbari (μ Pegasi) està situada a la base del seu coll. Les tres estrelles més brillants de Pegàs formen, amb Sirrah (α Andromedae), un asterisme anomenat el «Quadrat del Pegàs».[1][2] Sirrah era abans assignat a Pegàs amb la designació δ Pegasi.
Estrelles principalsModifica
Enif (ε Pegasi)Modifica
Enif (ε Pegasi) és l'estrella més brillant de la constel·lació (i la 84a més brillant del cel). Amb una magnitud aparent de 2,39, una mica més brillant que Scheat.
Enif és una supergegant taronja, devers 175 vegades més gran que el Sol i 11 vegades més massiva. Està catalogada com a estrella variable, car ejectà una vasta quantitat de matèria el 1972 que ha reduït temporalment la seva magnitud fins a 0,70.
Scheat (β Pegasi)Modifica
Scheat (β Pegasi), al sud-est de la constel·lació, és de la magnitud aparent 2,44. Distant 200 anys-llum, és una gegant vermella almenys 200 vegades més gran que el Sol. Com moltes estrelles d'aquest tipus, Scheat és una variable irregular, i la seva magnitud evoluciona entre 2,40 i 3,00.
Altres estrellesModifica
Una altra estrella de la constel·lació té un nom propi: Homam (ζ Pegasi). És remarcable també que una estrella d'aquesta constel·lació, 51 Pegasi, té el primer planeta extrasolar que es va descobrir. Fa 0,47 vegades la massa de Júpiter, orbita en sols 4,23 dies, a devers 0,05 ua de l'estrella.
Dos altres exoplanetes, voltant les estrelles HD 209458 i HD216770, han estat detectats en aquesta constel·lació.
Taula de les estrelles de PegàsModifica
Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos[3] i els noms en àrab de la plana de[4] José Gómez Castaño i Abdellatif Nouiri.
| Estrella | Magnitud aparent |
Magnitud absoluta |
Distància (anys-llum) |
Tipus espectral |
Nom àrab |
|---|---|---|---|---|---|
| Enif (ε Peg) | 0,70 | -5,87 | 673 | K2Ibvar | الانف |
| Scheat (β Peg) | 2,44 | -1,49 | 199 | M2II-IIIvar | الساق |
| Markab (α Peg) | 2,49 | -0,67 | 140 | B9.5III | منكب الفرس |
| Algenib (γ Peg) | 2,83 | -2,22 | 333 | B2IV | الجنب |
| Matar (η Peg) | 2,93 | -1,16 | 215 | G2II-III | سد مطر |
| Homam (ζ Peg) | 3,41 | -0,62 | 209 | B8.5V | سد الهمام |
| Sadalbari (μ Peg) | 3,51 | 0,74 | 117 | M2III | سد البرئ |
| Baham (θ Peg) | 3,52 | 1,16 | 97 | A2V | البهام |
| ι Peg | 3,77 | 3,42 | 38 | F5V | |
| λ Peg | 3,97 | -1,45 | 395 | G8II-III | |
| 1 Peg | 4,08 | 0,71 | 154 | K1III | |
| κ Peg | 4,14 | 1,40 | 115 | F5IV | |
| ξ Peg | 4,20 | 3,15 | 53 | F7V | |
| χ Peg | 4,20 | 3,15 | 53 | F7V | |
| π² Peg | 4,28 | -0,16 | 252 | F5III | |
| υ Peg | 4,42 | 0,79 | 173 | F8IV | |
| 9 Peg | 4,43 | -2,78 | 901 | G5Ib | |
| 2 Peg | 4,52 | -1,14 | 443 | M1III | |
| 55 Peg | 4,54 | -0,43 | 322 | M2III | |
| 70 Peg | 4,54 | 0,86 | 178 | G8III | |
| τ Peg | 4,58 | 1,03 | 167 | A5V | |
| ψ Peg | 4,63 | -0,98 | 433 | M3III | |
| 56 Peg | 4,76 | -1,32 | 537 | K0IIp | |
| 35 Peg | 4,78 | 1,33 | 160 | K0III | |
| 32 Peg | 4,78 | -1,57 | 607 | B9III | |
| ο Peg | 4,80 | -0,05 | 305 | A1IV | |
| IN Peg | 4,82 | -2,55 | 971 | B2IV-V | |
| ν Peg | 4,86 | 0,32 | 263 | K4III | |
| ρ Peg | 4,91 | 0,22 | 282 | A1V | |
| 78 Peg | 4,93 | 0,65 | 235 | K0III | |
| 72 Peg | 4,97 | -1,16 | 548 | K4III | |
| GZ Peg | 5,05 | -1,79 | 762 | M4Sv | |
| φ Peg | 5,06 | -0,58 | 437 | M2III | |
| 14 Peg | 5,07 | 0,23 | 303 | A1Vs | |
| 77 Peg | 5,09 | -1,91 | 818 | M2III | |
| 16 Peg | 5,09 | -0,89 | 512 | B3V | |
| 66 Peg | 5,09 | 0,06 | 330 | K3III | |
| σ Peg | 5,16 | 3,02 | 88 | F7IV | |
| 59 Peg | 5,15 | 0,70 | 253 | A5Vn | |
| 12 Peg | 5,29 | -2,41 | 1 129 | K0Ib | |
| 7 Peg | 5,30 | -0,72 | 522 | M2III | |
| HT Peg | 5,30 | 1,49 | 188 | A4Vn | |
| HW Peg | 5,33 | -0,90 | 575 | M5IIIa | |
| HR 8475 | 5,34 | 0,87 | 256 | K2III | |
| 13 Peg | 5,34 | 2,72 | 109 | F2III-IV | |
| 64 Peg | 5,35 | -1,69 | 834 | B6III | |
| 30 Peg | 5,37 | -1,88 | 919 | B5IV | |
| 58 Peg | 5,39 | -1,00 | 619 | B9III | |
| 51 Peg | 5,45 | 4,52 | 50 | G5V | |
| 5 Peg | 5,46 | 0,49 | 321 | F1IV | |
| KS Peg | 5,49 | 1,17 | 239 | A1Vn |
Objectes celestesModifica
A Pegàs hi ha igualment molts d'objectes celestes:
- M15, un cúmul globular a prop d'Enif.
- NGC 7742, una galàxia de Seyfert de tipus 2.
- galàxies espirals NGC 7217 i NGC 7331.
- HCG 92, anomenat també el «Quintet d'Stephan», és un petit cúmul de cinc galàxies: NGC 7317, NGC 7318A, NGC 7318B, NGC 7319 i NGC 7320.
- La Creu d'Einstein és l'exemple més conegut de miracle gravitacional: la imatge d'un quasar, situat darrere una galàxia més pròxima pareix quàdruple, la llum del quasar és desviada i reconcentrada per la galàxia.
- Andròmeda VI
ReferènciesModifica
- ↑ «Asterismes | astromanresa».
- ↑ «CDS Portal» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2018].
- ↑ http://archive.ast.cam.ac.uk/hipp/hipparcos.html Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.desarrollosms.com/astro/estrella.php Arxivat 2006-06-18 a Wayback Machine.
Enllaços externsModifica
- La Creu d'Einstein (APOD en català) Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.