Viquipèdia

Constel·lació del Pegàs

constel·lació
(S'ha redirigit des de: Pegàs (constel·lació))

El Pegàs (Pegasus) és una constel·lació de l'hemisferi nord anomenada així degut al mític Pegàs el cavall alat de la mitologia grega. Fou esmentada en el segle I dC per Claudi Ptolemeu a l'Almagest i catalogada per William Herschel el 1783. És una de les 88 constel·lacions modernes i una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques. Pegàs és la setena constel·lació del cel per extensió (1.121 graus quadrats). Les estrelles més brillants de Pegàs, Markab (α Pegasi), Scheat (β Pegasi), de la segona magnitud, i Algenib (γ Pegasi), de la 3a magnitud, formen el triangle de l'ala del cavall.

Infotaula constel·lacióPegàs 
Nom en llatíPegasus
AbreviaturaPeg
GenitiuPegasi
SimbologiaPegàs
Ascensió recta23
Declinació15
Àrea1121 graus quadrats
Posició 7a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed5
Estel més brillantε Peg (2,39m)
Meteors
Limita amb
Visible a latituds entre +90° i −65°.
Durant el mes d'octubre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El cos del cavall està constituït per un quadrilàter format per Markab, λ Pegasi, ι Pegasi i ξ Pegasi. Les potes anteriors de Pegàs estan compostes per dues estrelles de la 4a magnitud que no tenen designació de Bayer, tenen números de Flamsteed: 1 Pegasi i 9 Pegasi. Enif (ε Pegasi) (de la 3a magnitud) i Baham (θ Pegasi) formen les potes de darrere. ρ Pegasi i σ Pegasi apareixen a la coa, però són poc brillants (cinquena magnitud). Matar (η Pegasi) (de 3a magnitud) i π Pegasi (el musell) formen el cap de Pegàs. Sadalbari (μ Pegasi) està situada a la base del seu coll. Les tres estrelles més brillants de Pegàs formen, amb Sirrah (α Andromedae), un asterisme anomenat el «Quadrat del Pegàs».[1][2] Sirrah era abans assignat a Pegàs amb la designació δ Pegasi.

Característiques destacables

modifica
 
Constel·lació de Pegàs. AlltheSky.com

Johann Bayer va catalogar 25 estrelles en la constel·lació, donant-los les denominacions de Bayer des d′alfa a psi. L'astre més brillant de Pegàs és Enif (ε Pegasi),[3] supergegant ataronjada de tipus espectral K2Ib-II[4] amb una lluminositat bolomètrica unes 9800 vegades més gran que la del Sol i una temperatura efectiva de 9.365 K.[5]

La segona estrella més brillant és Scheat (β Pegasi), gegant vermella de tipus espectral M; unes 95 vegades més gran que el Sol, la temperatura és de 3689 K.[6] Markab (α Pegasi), tercera estrella pel que fa a brillantor, és una estrella blanca —catalogada com B9V, [7] B9III[8] o A0IV— molt més calent, amb una temperatura efectiva de 10.100 K;[9] està situada a 133 anys llum. γ Pegasi, oficialment anomenada Algenib per la IAU,[3] és una subgegant blanc-blau de tipus B2IV[10] i una estrella polsant híbrida, doncs fluctua com una variable Beta Cephei i com una estrella B polsant lenta (SPB).[11] Markab, Scheat i Algenib, al costat d'Alpheratz (α Andromedae), formen el gran asterisme conegut com el Quadrant de Pegàs.

Diverses altres estrelles de Pegàs tenen nom propi. Matar (η Pegasi)[3] és una binària formada per una gegant lluminosa groga de tipus G8II i una estrella de la seqüència principal de tipus F0V[12] el període orbital del qual és de 818 dies.[13] ζ Pegasi, que rep el nom d'Homam,[3] és un estel blanc-blau de tipus B8V,[14] més calenta i lluminosa que Biham (θ Pegasi),[3] estrella blanca de la seqüència principal de tipus A1Va.[15] Salm (τ Pegasi) és un estel A5V químicament peculiar el contingut metàl·lic del qual és diferent del trobat en el Sol: escandi, itri i sodi mostren valors molt per sobre dels solars , mentre que altres elements com titani, crom i níquel són deficitaris.[16] A diferència de les anteriors estrelles, Sadalbari (μ Pegasi) és una geganta groga amb un diàmetre unes 12 vegades més gran que el del Sol, xifra calculada a partir de la mesura directa del seu diàmetre angular.[17]

 
HR 8799 (centre) i els seus quatre planetes: Imatge obtinguda des de l'observatori Keck

Un anàleg solar en aquesta constel·lació, Helvetios (51 Pegasi), és orbitat pel primer planeta extrasolar descobert; aquest descobriment es va dur a terme des de l'Observatori de l'Alta Provença el 1995.[18] El planeta, anomenat Dimidium,[19] orbita a una distància respecte a l'estrella de 0,0527 ua —un 5,3% de la distància entre la Terra i el Sol— al llarg d'un període orbital de 4,23 dies.[20] A la seva atmosfera s'ha detectat vapor d'aigua però no s'ha trobat evidència d'altres molècules com a metà o diòxid de carboni.[21]

Igualment, HR 8799 és una estrella blanc-groga de la seqüència principal amb, almenys, quatre planetes. Tres d'ells van ser observats directament des dels telescopis Keck i Gemini de Hawaii.[22] El planeta més allunyat de l'estrella orbita just dins d'un disc de pols i enderrocs semblant al cinturó de Kuiper del nostre sistema solar.[23] Una altra estrella de Pegàs amb un planeta és HD 209458; anàlisi espectroscòpics del planeta HD 209458 b han proporcionat la primera evidència de vapor d'aigua atmosfèric més enllà del sistema solar.[24] Un sistema atípic és el que constitueix V391 Pegasi —una subenana blava calenta, estrella extrema de la branca horitzontal— amb un planeta la massa del qual és almenys 3, 7 vegades més gran que la de Júpiter en òrbita a 1,7 ua de l'estrella.[25] Així mateix, HN Pegasi és una nana groga semblant al Sol que està vinculada físicament a una nana marró, de la qual s'ha obtingut una imatge directa amb la Infrared Array Camera (IRAC) del telescopi espacial Spitzer.[26] EQ Pegasi és un sistema binari format per dues nanes vermelles fulgurants. En 2022 es va descobrir un planeta jovià en òrbita al voltant de la component principal del sistema mitjançant astrometria de ràdio; amb una massa estimada 2,3 vegades més gran que la de Júpiter, té un període orbital de 284,4 dies.[27]

 
Imatge del cúmul M15 obtinguda amb el Hubble

Entre les variables de la constel·lació es troba R Pegasi, variable Mira amb un període de 378,1 dies.[28] D'altra banda, U Pegasi és una binària de contacte —les dues components estan tan properes que comparteixen la seva capa exterior de gas— el període orbital de la qual és de només 9 hores.[29] Una altra variable és el sistema IK Pegasi, compost per una estrella blanca de la seqüència principal i una nana blanca amb un període orbital —determinat amb l'Extreme Ultraviolet Explorer— de 21,72168 dies.[30] Distant a 154 anys llum, és el candidat a supernova més proper a la Terra. Per la seva banda, II Pegasi és una binària i una de les variables RS Canum Venaticorum més actives i estudiades del cel nocturn; una dels seus components, una subgegant de tipus K-prompè és una de les estrelles fredes més actives magnèticament.[31]

 
Quintet de Stephan (HST)

M15 és un cúmul globular a Pegàs. De magnitud visual 6,2, és a uns 35.700 anys llum de distància. Amb una edat estimada de 12.500 milions d'anys,[32] és un dels cúmuls globulars més antics coneguts i una relíquia dels primers anys de la nostra Via Làctia galàxia.

NGC 7331 és una galàxia espiral que es troba a 14,7 milions d'anys llum de distància, xifra estimada a partir de les variables cefeides que conté. Pertany a una agrupació galàctica al costat de quatre galàxies més (NGC 7335, NGC 7336, NGC 7337 i NGC 7340).[33] La galàxia sembla similar en grandària i estructura a la Via Làctia, per la qual cosa de vegades se la coneix com la «bessona de la Via Làctia».[34]

Un altre objecte de l'espai profund és l'anomenat Quintet de Stephan, conjunt visual de cinc galàxies el·líptiques, de les quals quatre formen un veritable grup de galàxies. La galàxia més brillant del conjunt és NGC 7320, a només 40 milions d'anys llum de distància, i és l'única que no està físicament vinculada amb les altres.[35] NGC 7742 és una altra galàxia espiral, vista de front, que es troba a 72 milions d'anys llum de la Terra. És notable per tenir un anell però cap barra.[36]

Estrelles principals

modifica

Enif (ε Pegasi)

modifica

Enif (ε Pegasi) és l'estrella més brillant de la constel·lació (i la 84a més brillant del cel). Amb una magnitud aparent de 2,39, una mica més brillant que Scheat.

Enif és una supergegant taronja, devers 175 vegades més gran que el Sol i 11 vegades més massiva. Està catalogada com a estrella variable, car ejectà una vasta quantitat de matèria el 1972 que ha reduït temporalment la seva magnitud fins a 0,70.

Scheat (β Pegasi)

modifica

Scheat (β Pegasi), al sud-est de la constel·lació, és de la magnitud aparent 2,44. Distant 200 anys llum, és una gegant vermella almenys 200 vegades més gran que el Sol. Com moltes estrelles d'aquest tipus, Scheat és una variable irregular, i la seva magnitud evoluciona entre 2,40 i 3,00.

Altres estrelles

modifica

Una altra estrella de la constel·lació té un nom propi: Homam (ζ Pegasi). És remarcable també que una estrella d'aquesta constel·lació, 51 Pegasi, té el primer planeta extrasolar que es va descobrir. Fa 0,47 vegades la massa de Júpiter, orbita en sols 4,23 dies, a devers 0,05 ua de l'estrella.

Dos altres exoplanetes, voltant les estrelles HD 209458 i HD216770, han estat detectats en aquesta constel·lació.

Taula de les estrelles de Pegàs

modifica

Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos[37] i els noms en àrab de la plana de[38] José Gómez Castaño i Abdellatif Nouiri.

Estrella Magnitud
aparent 		Magnitud
absoluta 		Distància
(anys llum) 		Tipus
espectral 		Nom àrab
Enif (ε Peg) 0,70 -5,87 673 K2Ibvar الانف
Scheat (β Peg) 2,44 -1,49 199 M2II-IIIvar الساق
Markab (α Peg) 2,49 -0,67 140 B9.5III منكب الفرس
Algenib (γ Peg) 2,83 -2,22 333 B2IV الجنب
Matar (η Peg) 2,93 -1,16 215 G2II-III سد مطر
Homam (ζ Peg) 3,41 -0,62 209 B8.5V سد الهمام
Sadalbari (μ Peg) 3,51 0,74 117 M2III سد البرئ
Baham (θ Peg) 3,52 1,16 97 A2V البهام
ι Peg 3,77 3,42 38 F5V
λ Peg 3,97 -1,45 395 G8II-III
1 Peg 4,08 0,71 154 K1III
κ Peg 4,14 1,40 115 F5IV
ξ Peg 4,20 3,15 53 F7V
χ Peg 4,20 3,15 53 F7V
π² Peg 4,28 -0,16 252 F5III
υ Peg 4,42 0,79 173 F8IV
9 Peg 4,43 -2,78 901 G5Ib
2 Peg 4,52 -1,14 443 M1III
55 Peg 4,54 -0,43 322 M2III
70 Peg 4,54 0,86 178 G8III
τ Peg 4,58 1,03 167 A5V
ψ Peg 4,63 -0,98 433 M3III
56 Peg 4,76 -1,32 537 K0IIp
35 Peg 4,78 1,33 160 K0III
32 Peg 4,78 -1,57 607 B9III
ο Peg 4,80 -0,05 305 A1IV
IN Peg 4,82 -2,55 971 B2IV-V
ν Peg 4,86 0,32 263 K4III
ρ Peg 4,91 0,22 282 A1V
78 Peg 4,93 0,65 235 K0III
72 Peg 4,97 -1,16 548 K4III
GZ Peg 5,05 -1,79 762 M4Sv
φ Peg 5,06 -0,58 437 M2III
14 Peg 5,07 0,23 303 A1Vs
77 Peg 5,09 -1,91 818 M2III
16 Peg 5,09 -0,89 512 B3V
66 Peg 5,09 0,06 330 K3III
σ Peg 5,16 3,02 88 F7IV
59 Peg 5,15 0,70 253 A5Vn
12 Peg 5,29 -2,41 1 129 K0Ib
7 Peg 5,30 -0,72 522 M2III
HT Peg 5,30 1,49 188 A4Vn
HW Peg 5,33 -0,90 575 M5IIIa
HR 8475 5,34 0,87 256 K2III
13 Peg 5,34 2,72 109 F2III-IV
64 Peg 5,35 -1,69 834 B6III
30 Peg 5,37 -1,88 919 B5IV
58 Peg 5,39 -1,00 619 B9III
51 Peg 5,45 4,52 50 G5V
5 Peg 5,46 0,49 321 F1IV
KS Peg 5,49 1,17 239 A1Vn

Objectes celestes

modifica

A Pegàs hi ha igualment molts d'objectes celestes:

Referències

modifica
  1. ↑ «Asterismes | astromanresa».
  2. ↑ «CDS Portal» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-07-08. [Consulta: 8 juliol 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Naming stars (IAU)». Arxivat de l'original el 2020-04-11. [Consulta: 30 març 2021].
  4. ↑ Keenan, Philip C.; McNeil, Raymond C. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, vol. 71, 1989, pàg. 245. Bibcode: 1989ApJS...71..245K. DOI: 10.1086/191373.
  5. ↑ Stock, S.; Reffert, S.; Quirrenbach, A. «VizieR Online Data Catalog: Stellar parameters of 372 giant stars (Stock+, 2018)». VizieR On-line Data Catalog, vol. 361, 2018. Bibcode: 2018yCat..36160033S. Arxivat 2019-03-27 a Wayback Machine.
  6. ↑ Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1,  2008. pp. 91-101. Arxivat 2024-06-14 a Wayback Machine.
  7. ↑ Hoffleit, D; Warren, W. H «VizieR Online Data Catalog: Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed. (Hoffleit+, 1991)». VizieR On-line Data Catalog: V/50. Publicado originalmente en: 1964BS....C......0H, vol. 5050, 1995. Bibcode: 1995yCat.5050....0H.
  8. ↑ alf Peg -- High proper-motion Star (SIMBAD)
  9. ↑ Gordon, Kathryn D.; Gies, Douglas R.; Schaefer, Gail H.; Huber, Daniel; Ireland, Michael «Angular Sizes, Radii, and Effective Temperatures of B-type Stars from Optical Interferometry with the CHARA Array». The Astrophysical Journal, vol. 873, 1, 2019, pàg. 91. Bibcode: 2019ApJ...873...91G. DOI: 10.3847/1538-4357/ab04b2.
  10. ↑ gam Peg -- Variable Star of beta Cep type (SIMBAD)
  11. ↑ Handler, G.; Matthews, J. M. & Eaton, J. A. et al. (2009), "Asteroseismology of Hybrid Pulsators Made Possible: Simultaneous MOST Space Photometry and Ground-Based Spectroscopy of γ Peg", The Astrophysical Journal Letters 698 (1): L56–L59, DOI 10.1088/0004-637X/698/1/L56
  12. ↑ eta Peg -- Spectroscopic binary Arxivat 2019-02-04 a Wayback Machine. (SIMBAD)
  13. ↑ Pourbaix, D.; Tokovinin, A. A.; Batten, A. H.; Fekel, F. C.; Hartkopf, W. I.; Levato, H.; Morrell, N. I.; Torres, G.; Udry, S. «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits». Astronomy and Astrophysics, 424,  2004. pp. 727-732 (Tabla consultada en CDS). Arxivat 2024-06-14 a Wayback Machine.
  14. ↑ 42 Peg -- High proper-motion Star Arxivat 2019-02-04 a Wayback Machine. (SIMBAD)
  15. ↑ tet Peg -- High proper-motion Star (SIMBAD)
  16. ↑ Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics, 398,  2003. pp. 1121-1135.
  17. ↑ Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 4,  2005. pp. 773-777 (Tabla consultada en CDS).
  18. ↑ «Nobel de Física: cómo es 51 Pegasi b, el primer exoplaneta descubierto en la historia por el cual Michel Mayor y Didier Queloz ganaron el premio», 08-10-2019. Arxivat de l'original el 2022-10-06. [Consulta: 1r abril 2021].
  19. ↑ «Naming of Exoplanets (IAU)». Arxivat de l'original el 2020-01-10. [Consulta: 1r abril 2021].
  20. ↑ «51 Peg Overview». [Consulta: 1r abril 2021].
  21. ↑ «Discovery of Water at High Spectral Resolution in the Atmosphere of 51 Peg b». The Astronomical Journal, 153, 3,  2017, pàg. 18 pp. [Consulta: 26 febrer 2024]. Arxivat 2023-10-20 a Wayback Machine.
  22. ↑ Marois, Christian; Macintosh, Bruce; Barman, Travis; Zuckerman, B.; Song, Inseok; Patience, Jennifer; Lafrenière, David; Doyon, René «Direct imaging of multiple planets orbiting the star HR 8799». Science, vol. 322, 5906, 2008, pàg. 1348–1352. arXiv: 0811.2606. Bibcode: 2008Sci...322.1348M. DOI: 10.1126/science.1166585. PMID: 19008415.
  23. ↑ Gemini Observatory (2008). "Gemini releases historic discovery image of planetary first family". Nota de premsa. Arxivat 2008-12-05 a Wayback Machine.
  24. ↑ Barman «Identification of Absorption Features in an Extrasolar Planet Atmosphere». The Astrophysical Journal Letters, vol. 661, 2, 2007, pàg. L191–L194. arXiv: 0704.1114. Bibcode: 2007ApJ...661L.191B. DOI: 10.1086/518736. Arxivat 2019-12-07 a Wayback Machine.
  25. ↑ Silvotti, R.; Schuh, S.; Janulis, R.; Solheim, J.-E.; Bernabei, S.; Østensen, R.; Oswalt, T. D.; Bruni, I.; Gualandi, R.; Bonanno, A.; Vauclair, G.; Reed, M.; Chen, C.-W.; Leibowitz, E.; Paparo, M.; Baran, A.; Charpinet, S.; Dolez, N.; Kawaler, S.; Kurtz, D.; Moskalik, P.; Riddle, R.; Zola, S. «A giant planet orbiting the 'extreme horizontal branch' star V391 Pegasi». Nature, 449, 7159,  2007. pp. 189-191. Arxivat 2019-07-13 a Wayback Machine.
  26. ↑ Luhman, K. L.; Patten, B. M.; Marengo, M.; Schuster, M. T.; Hora, J. L.; Ellis, R. G.; Stauffer, J. R.; Sonnett, S. M.; Winston, E.; Gutermuth, R. A.; Megeath, S. T.; Backman, D. E.; Henry, T. J.; Werner, M. W.; Fazio, G. G. «Discovery of Two T Dwarf Companions with the Spitzer Space Telescope». The Astrophysical Journal, 654, 1,  2006. pp. 570-579.
  27. ↑ Curiel, Salvador; Ortiz-León, Gisela N.; Mioduszewski, Amy J.; Sanchez-Bermudez, Joel «3D Orbital Architecture of a Dwarf Binary System and Its Planetary Companion». The Astronomical Journal, vol. 164, 3, 2022, pàg. 93. arXiv: 2208.14553. Bibcode: 2022AJ....164...93C. DOI: 10.3847/1538-3881/ac7c66.
  28. ↑ «R Pegasi. General Catalogue of Variable Stars (Samus+ 2007-2010)». Arxivat de l'original el 2023-03-23. [Consulta: 3 juliol 2024].
  29. ↑ Pribulla, T.; Kreiner, J. M.; Tremko, J. «Catalogue of the field contact binary stars». Contributions of the Astronomical Observatory Skalnaté Pleso, 33, 1,  2003. pp. 38-70 (Tabla consultada en CDS).
  30. ↑ Vennes, S.; Christian, D. J. & Thorstensen, J. R. (1998), "Hot White Dwarfs in the Extreme-Ultraviolet Explorer Survey. IV. DA White Dwarfs with Bright Companions", The Astrophysical Journal 502 (2): 763–787, doi:10.1086/305926, <http://www.iop.org/EJ/article/0004-637X/502/2/763/37057.html>. Consulta: 5 gener 2010 Arxivat 2020-06-14 a Wayback Machine.
  31. ↑ «Warm and cool starspots with opposite polarities. A high-resolution Zeeman-Doppler-Imaging study of II Pegasi with PEPSI». Astronomy and Astrophysics, 625, A27,  2019, pàg. 12 pp. [Consulta: 26 febrer 2024]. Arxivat 2022-03-20 a Wayback Machine.
  32. ↑ Bhardwaj, Anupam; Rejkuba, Marina; Sloan, G. C.; Marconi, Marcella; Yang, Soung-Chul «Optical and Near-infrared Pulsation Properties of RR Lyrae and Population II Cepheid Variables in the Messier 15 Globular Cluster». The Astrophysical Journal, vol. 922, 1, 2021, pàg. 20. arXiv: 2108.11388. Bibcode: 2021ApJ...922...20B. DOI: 10.3847/1538-4357/ac214d.
  33. ↑ «A Multi-epoch X-Ray Study of the Spiral Galaxy NGC 7331». The Astrophysical Journal, 879, 2,  2019, pàg. 15 pp. [Consulta: 25 febrer 2024]. Arxivat 2024-07-05 a Wayback Machine.
  34. ↑ «Seeing Double: Spitzer Captures Our Galaxy's Twin», 28-06-2004. Arxivat de l'original el 2023-11-05. [Consulta: 25 febrer 2024].
  35. ↑ «Stephan's Quintet». Arxivat de l'original el 2023-06-09. [Consulta: 1r abril 2021].
  36. ↑ O. K. Sil'chenko «Nature of Nuclear Rings in Unbarred Galaxies: NGC 7742 and NGC 7217». The Astronomical Journal, vol. 131, 3, 2006, pàg. 1336–1346. arXiv: astro-ph/0512431. Bibcode: 2006AJ....131.1336S. DOI: 10.1086/499945.
  37. ↑ [enllaç sense format] http://archive.ast.cam.ac.uk/hipp/hipparcos.html Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  38. ↑ [enllaç sense format] http://www.desarrollosms.com/astro/estrella.php Arxivat 2006-06-18 a Wayback Machine.

Enllaços externs

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Constel·lació_del_Pegàs&oldid=34252585»