51 Pegasi

estrella

51 Pegasi és una estrella de tipus solar en la constel·lació de Pegàs, situada a uns 50 anys llum del sistema solar. Aquest estel va ser el primer planeta extrasolar descobert, 51 Pegasi b. La notícia del descobriment de l'exoplaneta fou anunciat el 6 d'octubre de 1995 per Michelle Mayor i Didier Queloz a la revista Nature.[15] El mètode utilitzat per al descobriment fou el mètode de les velocitats radials.

Infotaula d'estrella51 Pegasi
Pegasus 51 location inv.png
Nomenclatura
Bayer-
Flamsteed51 Pegasi
AltresBD +19°5036, HD 217014
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0
Constel·lacióPegàs
Ascensió recta (α)22 h 57 m 27,9 s
Declinació (δ)+20° 46′ 08″
Magnitud aparent (V)5,49m
Variabilitatpossible
Moviment propi207,363 mas/a[1] (ascensió recta)
62,094 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial-33,24 km/s[1] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra50,1 a.ll. 15,4 pc 15,4682 parsecs[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta4,51m
Paral·laxi(0,06510 ± 0,00076)"
Planetes51 Pegasi b Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralG2.5 IV
Lluminositat1,30 LS
Radi1,20 RS
Diàmetre1.570.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,06 MS
Temperatura superficial5.665 K
Temperatura efectiva5.748 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada7,5–8,5 × 109 anys
Període de rotació37 dies
Velocitat de rotació5,6 km/s[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,2[14] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat20.400 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Codis de catàleg
GJ 882 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
N30 5052 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
TD1 29480 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
HD 217014 (Henry Draper Catalogue)
NLTT 55385 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
TYC 1717-2193-1 (Catàleg Tycho)
AG+20 2595 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
HIC 113357 (Hipparcos Input Catalogue)
NSV 14374 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
UBV M 26734 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
HIP 113357 (Catàleg Hipparcos)
PLX 5568 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
UBV 19678 (UBV)
ASCC 826013 (All-sky Compiled Catalogue)
HR 8729 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
PLX 5568.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
USNO-B1.0 1107-00589893 ()
BD+19 5036 (Bonner Durchmusterung)
IRAS 22550+2030 (IRAS)
PPM 114985 (Catàleg d'estrelles PPM)
uvby98 100217014 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
CSV 102222 (Catalogue of suspected variable stars)
JP11 3558 (JP11)
ROT 3341 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
WDS J22575+2046AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
GC 32003 (Catàleg General, Catàleg General de Boss)
LSPM J2257+2046 (LSPM-NORTH catalog)
SAO 90896 (Catàleg SAO)
YPAC 218 (Yunnan Photoelectric Astrolabe Catalogue)
GCRV 14411 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
LTT 16750 (Luyten Two-Tenths catalogue)
2MASS J22572795+2046077 (2MASS)
SPOCS 990 (Spectroscopic Properties of Cool Stars)
YZ 20 9382 (YZ)
Gaia DR2 2835207319109249920 (Gaia Data Release 2)
WEB 20165 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
51 Peg (nomenclatura de Flamsteed) Modifica el valor a Wikidata

L'estel 51 Pegasi és visible amb uns simples binoculars des de la Terra. El seu número al catàleg Hipparcos és el 113357 i el 217014 al Catàleg Henry Draper. Es tracta d'un estel de tipus espectral G5V, semblant al Sol, amb una edat una mica major, estimada en 7.500 milions d'anys i una masa i metal·licitat també majors. El 1996 els astrònoms Baliunas, Sokoloff i Soon pogueren mesurar les línies espectrals H i K del calci II i d'aquesta manera determinaren que el període de rotació de l'estrella és de 37 dies.[16]

El sistema planetari de 51 PegasiModifica

Pel que se sap actualment, el sistema planetari de 51 Pegasi està format per un sol planeta, 51 Pegasi b, un planeta orbitant a 0,05 unitats astronòmiques i amb una excentricitat menyspreable. El mètode de velocitats radials permet mesurar el producte de la massa del planeta pel sinus de l'angle d'inclinació orbital: m·sini = 0,468 ± 0,007 (mesurat en masses de Júpiter). Un valor tan elevat de la massa és únicament compatible amb un gegant gasós tipus Júpiter. Les variacions de velocitat radial tenen una amplitud de 59 m/s i mostren un període orbital de 4.239 ± 0.001 dies. És possible l'existència d'un company planetari de massa menor.

El descobriment del primer planeta extrasolar va constituir un important èxit de la investigació astronòmica, ja que mostrà als astrònoms que planetes de tipus gegant podien existir en òrbites de períodes molt petits. Una vegada que es va veure que aquests planetes podien existir es van produir molts descobriments de planetes similars.

Planeta Massa (en masses Terrestres) Període orbital (dies Semieix major (UA) Excentricitat
b >150 ∼ 4.23077 ± 0.00005 0.052 0,00

Coordenades:   22h 57m 27,9s; +20° 46′ 08″


Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 51 Pegasi

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  2. 2,0 2,1 «Abundances in the local region. II. F, G, and K dwarfs and subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016, pàg. 21–21. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
  3. «Age consistency between exoplanet hosts and field stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-12-2015, pàg. 5–5. DOI: 10.1051/0004-6361/201527297.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
  5. Michel Mayor «Spectroscopic [Fe/H] for 98 extra-solar planet-host stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 13-02-2004, pàg. 1153–1166. DOI: 10.1051/0004-6361:20034469.
  6. «Nearby stars of the Galactic disk and halo» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1998, pàg. 161–183.
  7. «F- and G-type stars with planetary companions: {upsilon} Andromedae, {rho}^1^ Cancri, {tau} Bootis, 16 Cygni and {rho} Coronae Borealis» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1998, pàg. 942–952.
  8. «Solar-type stars with planetary companions: 51 Pegasi and 47 Ursae Majoris» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1997, pàg. 1081–1089.
  9. «Elemental abundance trends in the Galactic thin and thick disks as traced by nearby F and G dwarf stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 527–551. DOI: 10.1051/0004-6361:20031213.
  10. Jeff A Valenti «Spectroscopic Properties of Cool Stars (SPOCS). I. 1040 F, G, and K Dwarfs from Keck, Lick, and AAT Planet Search Programs». The Astrophysical Journal Supplement series, 1, juliol 2005, pàg. 141–166. DOI: 10.1086/430500.
  11. «Spectroscopic study on the atmospheric parameters of nearby F-K dwarfs and subgiants». Publications of the Astronomical Society of Japan, 2005, pàg. 27–43. DOI: 10.1093/PASJ/57.1.27.
  12. Maria Tsantaki «SWEET-Cat: A catalogue of parameters for Stars With ExoplanETs» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2013, pàg. 150–150. DOI: 10.1051/0004-6361/201321286.
  13. «Fundamental Parameters and Elemental Abundances of 160 F–G–K Stars Based on OAO Spectrum Database». Publications of the Astronomical Society of Japan, 2, 25-04-2007, pàg. 335-356. DOI: 10.1093/PASJ/59.2.335.
  14. Davide Gandolfi «REM near-IR and optical photometric monitoring of pre-main sequence stars in Orion» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 04-11-2009, pàg. 1313-1330. DOI: 10.1051/0004-6361/200913327.
  15. Mayor, M., Queloz, D. Nature 378: 355 (23 November 1995)
  16. Sallie Baliunas, Dmitry Sokoloff i Willie Soon. «Magnetic Field and Rotation in Lower Main-Sequence Stars: An Empirical Time-Dependent Magnetic Bode's Relation?» Astrophysical Journal 457: L99–L102.