51 Pegasi
51 Pegasi és una estrella de tipus solar en la constel·lació de Pegàs, situada a uns 50 anys llum del sistema solar. Aquest estel va ser el primer planeta extrasolar descobert, 51 Pegasi b. La notícia del descobriment de l'exoplaneta fou anunciat el 6 d'octubre de 1995 per Michelle Mayor i Didier Queloz a la revista Nature.[15] El mètode utilitzat per al descobriment fou el mètode de les velocitats radials.
L'estel 51 Pegasi és visible amb uns simples binoculars des de la Terra. El seu número al catàleg Hipparcos és el 113357 i el 217014 al Catàleg Henry Draper. Es tracta d'un estel de tipus espectral G5V, semblant al Sol, amb una edat una mica major, estimada en 7.500 milions d'anys i una masa i metal·licitat també majors. El 1996 els astrònoms Baliunas, Sokoloff i Soon pogueren mesurar les línies espectrals H i K del calci II i d'aquesta manera determinaren que el període de rotació de l'estrella és de 37 dies.[16]
El sistema planetari de 51 PegasiModifica
Pel que se sap actualment, el sistema planetari de 51 Pegasi està format per un sol planeta, 51 Pegasi b, un planeta orbitant a 0,05 unitats astronòmiques i amb una excentricitat menyspreable. El mètode de velocitats radials permet mesurar el producte de la massa del planeta pel sinus de l'angle d'inclinació orbital: m·sini = 0,468 ± 0,007 (mesurat en masses de Júpiter). Un valor tan elevat de la massa és únicament compatible amb un gegant gasós tipus Júpiter. Les variacions de velocitat radial tenen una amplitud de 59 m/s i mostren un període orbital de 4.239 ± 0.001 dies. És possible l'existència d'un company planetari de massa menor.
El descobriment del primer planeta extrasolar va constituir un important èxit de la investigació astronòmica, ja que mostrà als astrònoms que planetes de tipus gegant podien existir en òrbites de períodes molt petits. Una vegada que es va veure que aquests planetes podien existir es van produir molts descobriments de planetes similars.
| Planeta | Massa (en masses Terrestres) | Període orbital (dies | Semieix major (UA) | Excentricitat |
|---|---|---|---|---|
| b | >150 ∼ | 4.23077 ± 0.00005 | 0.052 | 0,00 |
Coordenades: 
22h 57m 27,9s; +20° 46′ 08″
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 51 Pegasi |
- Dades bàsiques Arxivat 2012-05-06 a Wayback Machine. a Extrasolar Planets Encyclopaedia. (anglès)
- Pàgina de l'equip suís descobridor. (anglès)
- Dades sobre 51 Pegasi Arxivat 2008-07-27 a Wayback Machine. de l'equip de cerca de planetes extrasolars del Carnegie i Califòrnia. (anglès)
- APOD. «51 Pegasi: A New Planet Discovered» (en anglès). [Consulta: 15 novembre 2018].
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 2,0 2,1 «Abundances in the local region. II. F, G, and K dwarfs and subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016, pàg. 21–21. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ «Age consistency between exoplanet hosts and field stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-12-2015, pàg. 5–5. DOI: 10.1051/0004-6361/201527297.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
- ↑ Michel Mayor «Spectroscopic [Fe/H] for 98 extra-solar planet-host stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 13-02-2004, pàg. 1153–1166. DOI: 10.1051/0004-6361:20034469.
- ↑ «Nearby stars of the Galactic disk and halo» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1998, pàg. 161–183.
- ↑ «F- and G-type stars with planetary companions: {upsilon} Andromedae, {rho}^1^ Cancri, {tau} Bootis, 16 Cygni and {rho} Coronae Borealis» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1998, pàg. 942–952.
- ↑ «Solar-type stars with planetary companions: 51 Pegasi and 47 Ursae Majoris» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1997, pàg. 1081–1089.
- ↑ Sofia Feltzing «Elemental abundance trends in the Galactic thin and thick disks as traced by nearby F and G dwarf stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 527–551. DOI: 10.1051/0004-6361:20031213.
- ↑ Jeff A Valenti «Spectroscopic Properties of Cool Stars (SPOCS). I. 1040 F, G, and K Dwarfs from Keck, Lick, and AAT Planet Search Programs». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, juliol 2005, pàg. 141–166. DOI: 10.1086/430500.
- ↑ «Spectroscopic study on the atmospheric parameters of nearby F-K dwarfs and subgiants». Publications of the Astronomical Society of Japan, 2005, pàg. 27–43. DOI: 10.1093/PASJ/57.1.27.
- ↑ Maria Tsantaki «SWEET-Cat: A catalogue of parameters for Stars With ExoplanETs» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2013, pàg. 150–150. DOI: 10.1051/0004-6361/201321286.
- ↑ «Fundamental Parameters and Elemental Abundances of 160 F–G–K Stars Based on OAO Spectrum Database». Publications of the Astronomical Society of Japan, 2, 25-04-2007, pàg. 335-356. DOI: 10.1093/PASJ/59.2.335.
- ↑ Davide Gandolfi «REM near-IR and optical photometric monitoring of pre-main sequence stars in Orion» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 04-11-2009, pàg. 1313-1330. DOI: 10.1051/0004-6361/200913327.
- ↑ Mayor, M., Queloz, D. Nature 378: 355 (23 November 1995)
- ↑ Sallie Baliunas, Dmitry Sokoloff i Willie Soon. «Magnetic Field and Rotation in Lower Main-Sequence Stars: An Empirical Time-Dependent Magnetic Bode's Relation?» Astrophysical Journal 457: L99–L102.