Obre el menú principal

Baham o Biham (θ Pegasi / θ Peg / 26 Pegasi / HD 210418) és un estel en la constel·lació del Pegàs de magnitud aparent +3,50.[1] D'acord amb l'astrònom persa del segle X Abd Al-Rahman Al Sufí, formava —al costat de ν Pegasi— Sa'd al Bahaim, «la bona sort de les Dues Bèsties»; Al Achsasi afegeix la brillant Homam (ζ Pegasi) dins del grup.[2]

Infotaula d'estrellaBaham
Dades d'observació
Constel·lació Pegàs
Ascensió recta (α) 332,5499386467 °
Declinació (δ) 6,197863264 °
Magnitud aparent (V) 3,55
Moviment propi 144 km/s, 130 km/s, 129 km/s i 122 km/s
Característiques astromètriques
Distància a la Terra 27,1977 parsecs
Paral·laxi 36,7678 mas, 47,5 mas i 35,34 mas
Característiques físiques
Tipus espectral A1Va
Velocitat de rotació 144 km/s, 130 km/s, 129 km/s i 122 km/s
Més informació
id. SIMBAD * tet Peg
Codi de catàleg
Modifica les dades a Wikidata

Situada a 92 anys llum de distància del Sistema Solar, Baham és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A1V. Amb una temperatura efectiva de 8570 K, gira de pressa sobre si mateixa, amb una velocitat de rotació d'almenys 144 km/s, unes 70 vegades major que la del Sol.[3][4] Té un diàmetre unes 2,2 vegades més gran que el diàmetre solar.[5] Té una massa de 2,1 masses solars[6] i una edat estimada de 450 milions d'anys.[7]

Baham té una metal·licitat inferior a la solar, amb una abundància relativa de ferro equivalent al 40 % de la del Sol.[3] És considerat un estel Lambda Bootis; aquests són estels amb línies metàl·liques febles que mostren una manca de certs elements pesats amb la clara excepció de carboni, nitrogen, oxigen i sofre.[8] Així mateix, sembla tenir un company proper, detectat pel desplaçament Doppler de les seves línies espectrals. A diferència d'altres estels semblants —com Vega (α Lyrae) o Denébola (β Leonis)—, Baham no presenta un excés infraroig indicatiu de la presència d'un disc circumestel·lar de pols.[7]

ReferènciesModifica

  1. Theta Pegasi (SIMBAD)
  2. Biham (The Fixed Stars)
  3. 3,0 3,1 Gray, R. O.; Corbally, C. J.; Garrison, R. F.; McFadden, M. T.; Bubar, E. J.; McGahee, C. E.; O'Donoghue, A. A.; Knox, E. R. «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc-The Southern Sample». The Astronomical Journal. pp. 161-170 (Taula consultada en CDS).
  4. Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics. pp. 1121-1135 (Taula consultada en CDS).
  5. Theta Pegasi Catalog of Apparent Diameters and Absolute Radii of Stars (CADARS), 3rd edition, L. I. Pasinetti-Fracassini, L. Pastori, S. Covino, and A. Pozzi, CDS ANEU II/224. Consultat el 8 d'abril de 2009.
  6. Biham (Stars, Jim Kaler)
  7. 7,0 7,1 Su, K. Y. L.; Rieke, G. H.; Stansberry, J. A.; Bryden, G.; Stapelfeldt, K. R.; Trilling, D. E.; Muzerolle, J.; Beichman, C. A.; Moro-Martin, A.; Hines, D. C.; Werner, M. W. «Debris Disk Evolution around A Stars». The Astrophysical Journal. pp. 675-689.
  8. Faraggiana, R.; Bonifacio, P.; Caffau, E.; Gerbaldi, M.; Nonino, M. «λ Bootis stars with composite spectra». Astronomy and Astrophysics. pp. 615-626.