Constel·lació del Dofí
El Dofí (Delphinus) és una petita constel·lació boreal molt a prop de l'equador celeste. És una de les 48 constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu. El seu nom ve del dofí que va enviar el déu Neptú a buscar Salàcia perquè es casés amb ell. La seva forma recorda la silueta d'aquest animal.
 | |
| Nom en llatí (UAI) | Delphinus |
|---|---|
| Abreviatura | Del |
| Genitiu | Delphini |
| Simbologia | Dofí |
| Ascensió recta | 20,7 h |
| Declinació | +13,8° |
| Àrea | 189 graus quadrats Posició 69a |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) | 0 |
| Estrella més brillant | Rotanev (β Del) (Magnitud aparent 3,63) |
| Meteors | Cap |
| Constel·lacions amb què limita | |
| Visible a latituds entre +90° i −70° Durant el mes de Setembre hi ha la millor visibilitat | |
Delphinus està envoltada per la Guineueta, la Sageta, Àguila, Aquari, el Cavallet i finalment el cavall volador: Pegàs.
Estels principalsModifica
Sualocin (α Delphini)Modifica
Sualocin, l'estel α de la constel·lació del Dofí (que és lleugerament menys brillant que β), no passa de la magnitud aparent 3,77. Es tracta d'un estel blanc que dona voltes molt ràpidament sobre ell mateix (70 vegades més ràpidament que el Sol).
Sualocin és un estel doble: els dos astres que el formen estan a una distància de 12 ua l'un de l'altre, i la seva òrbita dura 17 anys.
Els noms de Sualocin i Rotanev (l'estel β) tenen un origen poc comú: apareixen per primer cop al catàleg d'estels publicat per l'observatori de Palerm el 1814, i provenen de Nicolaus Venator escrit a l'inrevés, el nom llatinitzat de Niccolò Caccicatore (Caccicatore i Venator signifiquen caçador), el director adjunt d'aquell observatori en el moment de la publicació del catàleg.
Rotanev (β Delphini)Modifica
L'estel més brillant de la constel·lació del Dofí és l'estel β, que es coneix amb el nom de Rotanev des de 1814 (vegeu més amunt).
Rotanev és un estel doble, compost per dos subgegants de 4,0 i 4,8 de magnitud, allunyats un de l'altre 13 ua per terme mitjà, i orbitant en 26,7 anys.
Altres estelsModifica
γ Delphini és un estel doble on els components estan separats entre 600 i 40 ua. α, β, γ, i δ Delphini formen l'asterisme anomenat el fèretre de Job.
Deneb Dulfim (ε Delphini), un nom àrab que significa la cua del Dofí, està situada al final de la constel·lació.
R delphini és un estel variable del tipus Mira (constel·lació de la Balena) que passa de la magnitud 7,6 a la 13,8 en 285,5 dies.
Taula dels estels de DofíModifica
| Estrella | Magnitud aparent |
Magnitud absoluta |
Distància (any-llum) |
Tipus espectral |
|---|---|---|---|---|
| Rotanev (β Del) | 3,64 | 1,26 | 97 | F5IV |
| Sualocin (α Del) | 3,77 | -0,57 | 241 | B9V |
| Deneb Dulfim (ε Del) | 4,03 | -1,18 | 359 | B6III |
| γ2 Del | 4,27 | 1,81 | 101 | K1IV |
| δ Del | 4,43 | 0,45 | 203 | A7IIIp d Del |
| ζ Del | 4,64 | 0,43 | 227 | A3V |
Nota: Els valors numèrics provenen de les dades obtingudes pel Satèl·lit Hipparcos [1]
Objectes de cel profund notablesModifica
- NGC 6891: Nebulosa planetària de la magnitud 10,5.
- NGC 6934: Aquest cúmul globular és de la magnitud 0,75.
- NGC 7006: a una distància d'un 185.000 anys-llum aquest cúmul globular és molt remot, i és de la magnitud 11,5.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 agost 2005].
