51 del Pegàs
51 del Pegàs (51 Pegasi) és una estrella de tipus solar en la constel·lació de Pegàs, situada a uns 50 anys llum del sistema solar. Aquest estel va ser el primer planeta extrasolar descobert, 51 del Pegàs b. La notícia del descobriment de l'exoplaneta fou anunciat el 6 d'octubre de 1995 per Michel Mayor i Didier Queloz a la revista Nature.[13] El mètode utilitzat per al descobriment fou el mètode de les velocitats radials.
L'estel 51 del Pegàs és visible amb uns simples binoculars des de la Terra. El seu número al catàleg Hipparcos és el 113357 i el 217014 al Catàleg Henry Draper. Es tracta d'un estel de tipus espectral G5V, semblant al Sol, amb una edat una mica major, estimada en 7.500 milions d'anys i una masa i metal·licitat també majors. El 1996 els astrònoms Baliunas, Sokoloff i Soon pogueren mesurar les línies espectrals H i K del calci II i d'aquesta manera determinaren que el període de rotació de l'estrella és de 37 dies.[14]
El sistema planetari de 51 Pegasi
modificaPel que se sap actualment, el sistema planetari de 51 del Pegàs està format per un sol planeta, 51 del Pegàs b, un planeta orbitant a 0,05 unitats astronòmiques i amb una excentricitat menyspreable. El mètode de velocitats radials permet mesurar el producte de la massa del planeta pel sinus de l'angle d'inclinació orbital: m·sini = 0,468 ± 0,007 (mesurat en masses de Júpiter). Un valor tan elevat de la massa és únicament compatible amb un gegant gasós tipus Júpiter. Les variacions de velocitat radial tenen una amplitud de 59 m/s i mostren un període orbital de 4.239 ± 0.001 dies. És possible l'existència d'un company planetari de massa menor.
El descobriment del primer planeta extrasolar va constituir un important èxit de la investigació astronòmica, ja que mostrà als astrònoms que planetes de tipus gegant podien existir en òrbites de períodes molt petits. Una vegada que es va veure que aquests planetes podien existir es van produir molts descobriments de planetes similars.
| Planeta | Massa (en masses Terrestres) | Període orbital (dies | Semieix major (ua) | Excentricitat |
|---|---|---|---|---|
| b | >150 ∼ | 4.23077 ± 0.00005 | 0.052 | 0,00 |
Enllaços externs
modifica
- Dades bàsiques Arxivat 2012-05-06 a Wayback Machine. a Extrasolar Planets Encyclopaedia. (anglès)
- Pàgina de l'equip suís descobridor. (anglès)
- Dades sobre 51 Pegasi Arxivat 2008-07-27 a Wayback Machine. de l'equip de cerca de planetes extrasolars del Carnegie i Califòrnia. (anglès)
- APOD. «51 Pegasi: A New Planet Discovered» (en anglès). [Consulta: 15 novembre 2018].
Referències
modifica- ↑ «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 4-2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «Age consistency between exoplanet hosts and field stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-12-2015. DOI: 10.1051/0004-6361/201527297.
- ↑ Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
- ↑ 6,0 6,1 Gerard T. van Belle «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-03-2009, pàg. 1085–1098. DOI: 10.1088/0004-637X/694/2/1085.
- ↑ «Discovery of Water at High Spectral Resolution in the Atmosphere of 51 Peg b». Astronomical Journal, 3, 02-03-2017, pàg. 138. DOI: 10.3847/1538-3881/AA5C87.
- ↑ Michel Mayor «Statistical properties of exoplanets. II. Metallicity, orbital parameters, and space velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 363–376. DOI: 10.1051/0004-6361:20021637.
- ↑ «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ 11,0 11,1 Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 7-2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
- ↑ «Solar-type stars with planetary companions: 51 Pegasi and 47 Ursae Majoris» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1997, pàg. 1081–1089.
- ↑ Mayor, M., Queloz, D. Nature 378: 355 (23 November 1995)
- ↑ Sallie Baliunas, Dmitry Sokoloff i Willie Soon. «Magnetic Field and Rotation in Lower Main-Sequence Stars: An Empirical Time-Dependent Magnetic Bode's Relation?» Astrophysical Journal 457: L99–L102.